Pluja de mitja tarda

Un relat de: Vicenç Ambrós i Besa

Espais buits
m'omplen la quietud
d'un moment de calma.

A fora plou.

Llagrimegen instants de vida
amb una cadència mòrbida
que em bressola els sentits.

Després s'esquinçaran els núvols
i es farà de nit.

El gos bordarà
i tot serà com sempre.

Comentaris

  • Tot serà com sempre[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 27-06-2007 | Valoració: 10

    Però no tot serà com sempre perquè haurem viscut aquell buit i aquella pluja i una volta viscuda la vida no és la mateixa que sense haver-la viscut. No et sembla? Però sí tot tornarà al mateix lloc, potser estarem una mica més trists o més avorrits o potser més serens qui ho sap. Salutacions.

  • Realitat indefugible[Ofensiu]
    Frèdia | 15-12-2006 | Valoració: 10

    La cadència màgica de la pluja que ens redimeix del tedi, de la monotonia perversa dels dies que s'esquincen com els núvols. Sempre es fa de nit. El gos ens torna a la realitat indefugible. La carrossa de la Ventafocs torna a ser carbassa. Però dins la buidor sempre hi pot haver una pluja de mitja tarda per prendre consciència que la vida plora. Els teus poemes sempre obliguen a la reflexió i per poc que es mudin sempre tinc la sensació que van vestits de gal·la.
    Una abraçada,
    Fredia

  • Em fa il·lusió...[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 26-09-2006 | Valoració: 10

    ...fer-te el comentari 600. Enhorabona. Mereixes més.

    Quin instant d'infinita bellesa... tan bell com fugaç.

    Tens el do de convertir en poema qualsevol moment, qualsevol instant, qualsevol cosa.

    Com aquesta pluja que cau, que deixarà de caure. I apareixerà el cop de realitat de la mà del gosset, que retornarà l'ànima del poeta al món real. I acabarà aquell instant que li ha fet, per un moment, enlairar-se amb la pluja cel enllà.

    Un instant de calma, un instant només.

    Un barret per vós, als teus peus, pels teus poemes sempre infitnits.


    Salz.

  • Llibre | 02-05-2006 | Valoració: 10

    Un instant de pluja que el poeta sap que serà breu, que passarà i morirà enllà del temps. I després l'eternitat el saludarà amb la constància que li és típica, amb la repetició, amb el sempre.

    Una bonica pluja de mitja tarda.

    LLIBRE

  • precisos[Ofensiu]
    Lavínia | 28-04-2006 | Valoració: 10

    i preciosos instants d'un capvespre de pluja que el jo poètic va saber interioritzar i encara va saber fer el millor: escriure'ls.

    Tot plegat és com un quadre impressionista, seguit, però, de la filosofia del tot continua com sempre.

    Petons.

    Lavínia

    PS

    Molt bé, Vicenç, la recollida va anar molt bé. fins i tot em vaig emocionar quan vaig sentir recitar els meus poemes.

  • bon poema[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 27-04-2006 | Valoració: 10

    un altra deu ...

  • Com una fotografia[Ofensiu]
    brideshead | 31-03-2006

    El teu poema és una fotografia d'un instant de vida, a mitja tarda, amb un vel de pluja fina immortalitzant el paisatge.

    "...
    El gos bordarà
    i tot serà com sempre"

    El so d'aquest bordar, que et serà tan familiar, et tornarà a la realitat.... la màgia d'aquest instant que has retratat en la teva ment, s'haurà acabat. I tot serà de nou igual, tot com sempre.

    Estimat Vicenç, no podia marxar avui sense desitjar-te moltíssima sort en els examens que, si no vaig errada, comences la setmana vinent. Avui que ja puc acompanyar la lectura dels teus poemes amb la teva cara de jove i savi poeta i futur jurista de renom, no em queda més que enviar-te un petó ben gran i dir-te que em va encantar conèixer-te el dia de la presentació. Com també em va passar amb alguna altra persona de Relats en conèixer-la, et puc dir que ets com m'esperava.

    Una abraçada i molta, molta, molta sort. Segur que has treballat dur i te la mereixes.

    Fins ben aviat!

  • Sol_ixent | 12-03-2006

    Quant de temps sense comentar-nos, oi? Doncs, tenint en compte aquest poema podria dir-te que tu també saps sintentitzar el contingut d'un escrit en poques paraules, tal i com em deies que jo feia. I, respecte a aquest, dir-te que reflexa -al meu entendre- una situació totalment quotidiana d'entre les muntanyes -no sé ben bé si l'expressió seria la correcta però suposo que ja m'has entès-.

    Doncs... res més. T'invito també a tu a llegir els meus últims escrits publicats, que trobo a faltar els teus llargs-llargs comentaris...

    Una abraçada!

  • No sé ben bé perquè, [Ofensiu]
    elisheba | 09-02-2006 | Valoració: 10

    però si l'hagués de descriure amb una sola paraula, diria que és un poema trist. Potser perquè compares la pluja amb les llàgrimes; potser perquè quan deixi de ploure es farà de nit. Potser és per aquest "i tot serà com sempre".


    Tot i així, però, tot i trobar-lo trist, és un poema preciós!



    Elisenda.



  • Felicitats[Ofensiu]
    Ainoa | 08-02-2006

    Mira, estic desconcetada des de fa temps, i ara llegint el teu poema, he vist que tens felicitacions per un nou premi, enhorabona!!! Va amb retás, ho sento molt, però estava "out". M'agraden els dies de pluja, són dels més dolços!!!

    Un petonet


    Ainoa

  • De nou em repeteixo...[Ofensiu]
    Sol_ixent | 07-02-2006

    De fet, jo també he de dir-te que ets l'autor que més llargs ha fet els comentaris dels meus relats!

    Gràcies per l'aclariment, si que intuïa més o menys el que volies dir, però amb la teva explicació, molt millor. De fet, sóc ja de per si de poques paraules, i suposo que això es reflecteix en els escrits.

    I respecte els "aclariments literaris", totalment d'acord. Simplement han estat lapsus meus. Si que he sentit milers de cops que millor posar numerals que xifres en els redactats, i, respecte a la frase, jo concretament l'hagués posat: "procurant amb tota la delicadesa del món de no ser descoberta", tot i que la teva seria potser més correcta.

    Doncs res, que ens continuem llegint per aquí, i, qui sap, potser en algun altre lloc!

    Una abraçada!

    Sol_ixent

  • Permet-me...[Ofensiu]
    Sol_ixent | 07-02-2006

    ... que et foti ara el rotllo jo a tu, però, tinc ganes de contestar-te a totes les observacions que em vas fer en el meu relat.

    En primer lloc, dir-te que, ja sé que tot el que escric destil·la pessimisme, frustració, desengany, nostàlgia... però és que jo sóc així, sóc negativa de mena i no sé veure el cantó positiu de les coses. Algun cop he pensat en canviar una mica -i de fet, crec que hi ha algun poema una mica positiu-, però, curiosament , i tal i com també afirmes, escriure forma part de la meva vida i, necessito més escriure sobre les coses dolentes que sobre les bones. Suposo que això va a persones. I si, també dir-te que jo, sense escriure durant un temps, sento que em falta "alguna cosa".

    Respecte a la pulcritud i correcció absoluta, crec que és important tenir-la en compte de cara a publicar tota mena de documents oficials, ja siguin concursos o textos a l'abast de tothom, com en aquest cas RC. A més, en sóc una maniàtica absoluta. Un text amb faltes o mal estructurat em fa mal a la vista.

    I... si em permets demanar-te un aclariment, què vols dir quan dius que la història perd importància davant la forma? És que, entre tanta parafarnàlia literària em perdo...

    Doncs res més. Que me'n alegro que els meus escrits tinguin èxit, perquè fa temps que pensava que no servia per això d'escriure, i que simplement m'hauria de conformar en escriure en el meu diari personal, però, veig que no. Perquè ara el meu diari personal és RC.

    Una abraçada!

    Sol_ixent

  • ohh...[Ofensiu]
    Equinozio | 07-02-2006

    ... la meva decepció en veure aquest poema aquí es pq segur que no estarà en el llibre publicat. No sé perquè aqeust quan el vaig llegir em va agradar, li vaig trobar quelcom especial. Descrius tot un fet, que no sé pq el trobo emotiu. I el final especial, 'el gos boradar i tot serà com sempre'.

    Equinozio

  • Tan sols llegint aquest poema...[Ofensiu]
    pseudo | 05-02-2006 | Valoració: 10

    He pogut entendre a que es deuen els premis, i els llibres publicats! Enhorabona!

    I ja em diràs com son aconseguibles els llibres :P. Sempre són millors en paper.

    Salut!

  • Sol_ixent | 04-02-2006

    Certament, crec que els dies de pluja són els millors, per estar tranquilament a casa i observar per la finestra com cauen les gotes, com es mullen els carrers... i per pensar molt!

    Una abraçada!

    Sol_ixent

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: