Detall intervenció

RE: REPTE XL diumenge amb família

Intervenció de: elisheba | 21-10-2005


Estic farta de pares, tiets, cosins, nebots i germà. Aquest cap de setmana no aniré al poble. Decidit.


A la mare li agafen quatre-taquicàrdies-sequides-una-després de l'altre quan sent per telèfon que la seva estimadíssima filleta no assistirà a la calçotada del diumenge.
Està enfurismada. Necssito comprar-me un parell de llibres per la facultat i decideixo -molt encertadament- que no és bon moment per demanar-li una petita transferència a la meva targeta de crèdit. Després de vint minuts de súpliques revestides amb veu de gos abandonat, ma mare decideix, -també molt encertadament per part seva- optar per la resignació.

Quina santa mania tenen els pares del món en voler passar els diumenges en família! I el pitjor de tot és que des d'ara mateix ja sé quin serà el mono-tema del dinar: la nena (és a dir: jo) i el meu diumenge. Un gran enigma que planarà durant tot el dinar.

Segur que ma cosina no es tallarà un pèl en dir que tinc set o vuit amants i com que no dono l'abast entre setmana, els he d'atendre en festius. Mon germà es petarà de riure i dirà que ningú amb una mica de seny es pot fixar amb mi.

I mentrestant, jo: sola al pis, estirada al sofà amb una manteta, la radio posada i llegint un bon llibre. Sí! aquest serà el meu diumenge.





Respostes

  • per fi diumenge
    quetzcoatl | 21/10/2005 a les 03:07

    Pluja eixamplant la rialla molla:
    el joc, la pilota, el carrer i la tarda.

    Dues cadires i una ràdio
    a recer de l'aiguat:
    vides ja complertes.
    Les darreres hores,
    per empapar-se de nostàlgia
    i explicar-se batalles.

    Una noia pedaleja
    amb posat content:
    la bicicleta allunyant-la de la calçotada,
    duent-la a la pau de la muntanya.
    (quan torni a la mare enfurismada
    ja serà quasi dilluns)

    I dos amants, rere l'enigma d'aigua,
    assagen i repeteixen tempestes;
    s'ensaliven els cossos assedegats de pluja,
    arrecerant-se l'un a l'altre de la rutina.


    Perquè és diumenge,
    diumenge a la tarda,
    i per fi alguns s'ho prenen com cal:
    perden una mica de temps en dedicar-se a viure.
  • RE: REPTE XL
    angie | 21/10/2005 a les 10:45

    D'aquest diumenge passat,
    només soc capaç de recordar
    que em vaig llevar enfurismat
    i el cap no parava de rodar.
    La famíla es reunia tota
    per a fer una calçotada
    a cal padrí, a Tarragona,
    una bona collonada.
    La ràdio del cotxe em duia hipnotitzat
    a aquella gran aventura
    que era suportar, com emocionat
    cada conversa, como una tortura.
    I ella, no era al meu costat,
    era al seu llit, ben calentona,
    després de la nit que haviem passat
    ballant junts a Barcelona.
    I com si d'un enigma es tractés,
    jo sens parar em preguntava
    perqué no em vas donar un bes
    al marxar, de matinada.

    • REPTE XL
      teixidora | 21/10/2005 a les 10:58

      Em disposo a planificar el meu diumenge perfecte, aprofitant que el gandul del meu marit ha quedat per fer una calçotada amb els companys de l'equip de futbol. Son més dolents que el pebre! No guanyen ni un partit, però almenys de tant en tant ens deixen descansar ( a les dones ) i busquen alguna excusa, diuen ells, per fugir de la quotidianitat. Ha!
      No penso quedar amb ningú aquest diumenge. Me'l dedico!
      Tota la setmana enfurismada i de mala llet, però pèr fi podré gaudir d'un dia per mi sola. A més, faré vaga de rentar calçotets i samarretes suades. A veure si ho entén d'una vegada i se'n torna a viure amb sa mare!
      Segueixo al llit, i m'hi penso quedar encara. Poso la ràdio i un locutor cridaner proposa resoldre un enigma: quants marits faran avui el dinar a les seves dones per tal que elles descansin? No pas el meu- penso. Ho diu mentre es mofa d'una campanya de la Generalitat amb la que es pretén fomentar la igualtat de gènere.
      Finalment em llevo. No tinc ganes de sentir-lo més.
      -Surt de la cuina - li dic- ja et faig jo la salsa pels calçots.
      Així que es disposa a marxar, l'aturo i li pregunto: Quina camisa et planxo per demà?

  • RE: REPTE XL - Repte viciós
    Màndalf | 21/10/2005 a les 16:57

    Vull dir que l'escric per vici, que no participa, que m'hi jugaria els daixonses que no guanya,... huau huau huau (riure viciós).

    L'escrivà, amb el punxó i el martell a cada mà, sense massa esma i una mica a la babalà, va començar a picar la pedra: "In principio creavit Deus caelum et terram." Es va parar i es va dir:
    "Ara com segueixo jo el relat? Si he d'encabir les paraules llum, setè, animals i univers! No seria millor enigma, barbacoa, enfurismat i ràdio, posem per cas? Aquest esbojarrat del Pivotum Atomisque ens encoloma cada repte!

    I si ho estructuro per dies?... Bona idea! A veure,... el primer podria ser la llum, el segon, el dia i la nit,… el quart,… el sisè,… i el setè! Què coi poso al setè? Si ja ho tinc tot! Que faci les nacions? No, no,... res.. Que creï les guerres i la misèria? Tampoc, tampoc,.. menys. A prendre pel daixonses! Què tants dellonses! Que descansi que estarà millor!

    Que tothom descansi els diumenges! Res de caravanes, de discussions, de deures, d'estudis, de pintar el piset, de fregar els plats, de visites de compromís, d'anar al tros, d'acabar els informes,... "

    L'escrivà, picant pausadament, anava anotant la llista a l'annex que, malauradament, segles després, va fer servir el paleta Totxankamon per falcar la porta de camera IV de la piràmide de Keops.

    Qualsevol referència a qualsevol relataire és pura incidència (pivotatomic, que t'aprecio, xaval).

  • RE: REPTE XL diumenge amb família
    elisheba | 21/10/2005 a les 19:35

    Estic farta de pares, tiets, cosins, nebots i germà. Aquest cap de setmana no aniré al poble. Decidit.


    A la mare li agafen quatre-taquicàrdies-sequides-una-després de l'altre quan sent per telèfon que la seva estimadíssima filleta no assistirà a la calçotada del diumenge.
    Està enfurismada. Necssito comprar-me un parell de llibres per la facultat i decideixo -molt encertadament- que no és bon moment per demanar-li una petita transferència a la meva targeta de crèdit. Després de vint minuts de súpliques revestides amb veu de gos abandonat, ma mare decideix, -també molt encertadament per part seva- optar per la resignació.

    Quina santa mania tenen els pares del món en voler passar els diumenges en família! I el pitjor de tot és que des d'ara mateix ja sé quin serà el mono-tema del dinar: la nena (és a dir: jo) i el meu diumenge. Un gran enigma que planarà durant tot el dinar.

    Segur que ma cosina no es tallarà un pèl en dir que tinc set o vuit amants i com que no dono l'abast entre setmana, els he d'atendre en festius. Mon germà es petarà de riure i dirà que ningú amb una mica de seny es pot fixar amb mi.

    I mentrestant, jo: sola al pis, estirada al sofà amb una manteta, la radio posada i llegint un bon llibre. Sí! aquest serà el meu diumenge.




  • RE: REPTE XL
    Jere Soler G | 21/10/2005 a les 19:56

    Vencem el diumenge, com es venç la vida; xuclant la saba invisible que s'escampa arreu; aturant l'instant, capbussant-nos en l'ara, sense abans ni després, sense demà ni ahir.
    Deixem la televisió, la ràdio, el món i els seus déus enfurismats; i malgrat l'estiu quedi enrere, ens atansem a la Boadella, i absorbim el sol. La nuesa absoluta ens permet assaborir l'enigma d'una llibertat difícil de descriure.
    En Marc i jo entrem dins del blau fluorescent de la mar, mentre la Mercè, a la sorra, ens mira. La flaira dels pins ens arriba des del roig dels penya-segats. La platja, mig buida, esdevé el premi als qui fugim del temps; aquí no és diumenge, ni matí, ni tarda; aquí és brum de mar, salabror i vertigen.
    En un racó, una parella amb un nen i una nena, nus tots ells, preparen les brases per a una calçotada.
    Enmig d'una Catalunya taxada i venuda, descobrim un paradís que ens permet abandonar totes les possessions, totes les morals i complexes; i aprenem que el millor de la vida no costa diners.
    Mentre ens sigui possible unir-nos a la mar, només amb el que som; mentre puguem contemplar el blau entre els arbres... veurem sempre al nostre entorn suficient bellesa com perquè l'existència valgui la pena.
    Image hosted by Photobucket.com

    • Camí de Ronda
      foster | 21/10/2005 a les 20:52

      Camí de Ronda

      L'Enigma era a les estables, inquiet pel fred que baixava de la neu de les muntanyes i perquè feia dies que no sortia a causa de la pluja insistent de setembre.
      En Carles es prenia un cafè amb llet bullent mentre li ensellaven el cavall. Avui anava tot sol, necessitava pensar una estona i, alhora, passejar sense pensar en res.

      Eren encara no les set, una bona hora per muntar, quan el cel comença a obrir-se sota l'horitzó.
      La ràdio de l'estanteria no parava de repetir la convocatòria d'aquell matí de
      diumenge per a la calçotada anual, però els homes de l'hípica ho comentaven
      sense masa passió, com ho feien tot, com vivien cada dia de la seva vida tranqui.la i avorrida.

      ***

      Els primers minuts amb l'Enigma foren deliciosos: la lluita de la raó i l'instint, en
      Carles explicant-li la seva vida i el cavall, enfurismat, exigint un bon galop.
      Varen travessar camps verds i grocs, pinedes silencioses i camins abandonats.
      Eren sols, l'un amb l'altre, l'un per a l'altre.

      I llavors es produí el moment màgic: allà mateix, perfilant el Camí de Ronda, amb
      l'aire salat per les ones insistents i rebels, deixà anar les brides i l'Enigma es desbocà de felicitat i desig. Com en Carles, com jo quan ho recordo.

      • RE: Camí de Ronda (versió bona)
        foster | 21/10/2005 a les 20:56

        Camí de Ronda

        L'Enigma era a les estables, inquiet pel fred que baixava de la neu de les muntanyes i perquè feia dies que no sortia a causa de la pluja insistent de setembre.
        En Carles es prenia un cafè amb llet bullent mentre li ensellaven el cavall. Avui anava tot sol, necessitava pensar una estona i, alhora, passejar sense pensar en res.

        Eren encara no les set, una bona hora per muntar, quan el cel comença a obrir-se sota l'horitzó.
        La ràdio de l'estanteria no parava de repetir la convocatòria d'aquell matí de diumenge per a la calçotada anual, però els homes de l'hípica ho comentaven sense masa passió, com ho feien tot, com vivien cada dia de la seva vida tranqui.la i avorrida.

        * * *

        Els primers minuts amb l'Enigma foren deliciosos: la lluita de la raó i l'instint, en Carles explicant-li la seva vida i el cavall, enfurismat, exigint un bon galop.
        Varen travessar camps verds i grocs, pinedes silencioses i camins abandonats.
        Eren sols, l'un amb l'altre, l'un per a l'altre.

        I llavors es produí el moment màgic: allà mateix, perfilant el Camí de Ronda, amb l'aire salat per les ones insistents i rebels, deixà anar les brides i l'Enigma es desbocà de felicitat i desig. Com en Carles, com jo quan ho recordo.

        • RE: RE: Diumenges per oblidar
          Conxa Forteza | 21/10/2005 a les 23:02

          Vejam que t'he fet jo perquè cada diumenge dematí hagis d'ésser la meva companyia? T'agaf el mànec i no sent res més que un mortal avorriment. Ja pots deixar anar les teves humitats dibuixant franges lluents, no hi ha cap enigma: no m'estimules. Ni notant la rigidesa de la teva forma erecta; em causes plaer. La formes rodones, toves i humides que coronen la teva duresa; no m'emocionen. Les meves mans van amunt i avall cercant trobar-hi un mínim de gust al nostre encontre dominical, però no hi ha res que fer. A vegades pos la radio per si la música ajuda, però ni amb les embranzides enfurismades del rock, ni amb els llanguits blues, la cosa s'anima. No estam fets un per l'altre. Hauré de prendre una decisió. Fa temps que hauria d'haver-ho fet.
          _Escolti ... son votés que lloguen una senyora dominicana per fer feines?_ si? Idò, en necessit una per demà diumenge i per tots els diumenges del any._ Si senyora demà l'ha tendrà._ Que sigui a les vuit en punt, és que he quedat amb uns amics per fer una calçotada._ No s'amoïni, na Dulcita serà a ca seva a les vuit.
          Un profund alè surt de la meva ànima. Adeu "moxo" odiós company dels diumenges dematíns. Que et vagi millor amb na Dulcita, jo t'odií ...

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: