Entre tot i un moment

Un relat de: Vicenç Ambrós i Besa

Tot resta dit en el destí d'un dia,
tot resta escrit en l'aura del record.
S'abranda el foc
encès per la guspira
del desig que s'adorm a poc a poc...

Les atzavares escanyen les imatges
de jorns aventurats per mil enzims.
Pols de planetes
o d'estrelles que plovien
en galàxies on visquerem un moment.

Clivellant horitzons queden els somnis,
en remembrar-se a la foscor, sobre teulats,
fent-nos l'ullet,
gosant amb picardia
festejar-nos més enllà de tot abast.

S'obren escletxes, el dia s'abalança,
i què en roman, dels paratges viscuts?
Són l'epitafi?
Per què donar-hi voltes!
Tot és avui, obrim ales al vent...

Comentaris

  • un poema..[Ofensiu]
    elisheba | 08-07-2005 | Valoració: 10

    ..preciós, com sempre! és la primera paraula que em ve al cap quan acabo de llegir un poema teu! Transmet optimisme, esperança, ganes de vire! I, a sobre, recobert d'aquestes descripcions tan elegans que fas sempre. Llegir-te és un plaer!

    Arreveure!

    elisenda.

  • no puc brindar per...[Ofensiu]
    Capdelin | 30-06-2005 | Valoració: 10

    l' AHIR, ja és passat i resta hivernat en els records que dormen com papallones dissecades sobre fulles mortes...
    No puc brindar per l'AVUI, quan aixeco la copa, ja ha passat, ja he fet tard...
    No puc brindar pel DEMÀ, ve amb cara rara i mai sé quan arribarà...
    doncs... brindaré per tu, poeta de poetes... perquè els teus versos són d'ahir, d'avui i de demà!!!
    una abraçada!

  • Una altra mostra[Ofensiu]
    brideshead | 23-06-2005

    que em dóna, de nou, la raó: ets un mestre, EL MESTRE, estimat Vicenç. I aquestes meravelloses sensacions que descrius aquí, són les que sento quan llegeixo els teus poemes. Sobrietat, elegància, finor, exquisidesa. I només són els adjectius que et puc dir de tota la llarga llista dels que et podria dir, si en sabés, com tu.

    "Tot resta dit en el destí d'un dia,
    tot restaescrit en l'aura del record.
    ...
    clivellant horitzons queden els somnis,
    en remembrar-se a la foscor, sobre teulats,
    fent-nos l'ullet,
    gosant amb picardia
    festejar-nos més enllà de tot abast.
    ...
    tot és avui, obrim ales al vent..."

    Aquest "Entre tot i un moment", magnífic, tot ell. Tots aquests moments que ens regales amb les teves paraules, amb la tendresa dels teus versos, amb el record dels teus poemes, que es graven al cor, que es converteixen en somnis literaris per a tots els aprenents, com jo.

    I no vull deixar, tampoc, d'agrair-te el teu darrer comentari, llarguíssim, excels, inmerescut totalment. Gràcies, Vicenç, no et pots arribar a imaginar què significa per a mi que un mestre com tu dediqui les paraules que tu dediques als meus versets. No té preu, només t'ho puc pagara amb l'agraïment, l'estima i l'admiració que, des del meu diminut raconet en aquest web, t'ofereixo de tot cor.

    Una abraçada immensa, Vicenç, tan gran com el teu talent de poeta.

  • Thalassa | 21-06-2005

    descobreixo a poc a poc i tard, ì et confesso que darrerament, només et llegeixo a tu.

    És extraordinaria la manera que tens de descriure els petits espais en que es pot convertir la vida. A part, empres mots que podriem anomenar tècnics, científics, embolcallats de tal manera que ni ens n'adonem que hi hem passat per sobre.

    El final m'ha recordat a algun poema d'en Miquel Martí i Pol

    Un encant!

    Thalassa

    P.S.: Gràcies pel teu extens comentari, qui en sapigués...

  • entre tot i un moment... això és poesia!![Ofensiu]
    Marc Freixas | 21-06-2005

    vicenç
    poeta
    amic
    company

    si és que no sé què més et puc dir

    per a mi haver-te trobat en aquest camí relataire
    és com sentir que li batega amb tota la puresa el cor a la poesia...

    i és que és entre tot i un moment

    que això que tu fas és poesia

    una fortíssima abraçada ben sentida company!!

    -a veure si coincidim en alguna altra trobada-

  • ple de vida...[Ofensiu]
    ROSASP | 19-06-2005 | Valoració: 10

    Només som instants formant part d'un tot...
    Somnis, emocions, pensaments que es barregen amb l'horitzó. Escletxes fetes a la panxa del món, per on es colen les nostres llums petites, les nostres il·lusions, els nostres plors i somriures.
    Tenim molt més d'allí on arriba la mirada i els dits poden palpar. Som uns ínfima, però grandiosa part de cada punt de l'infinit.
    I tot ara mateix, en un vol obert que acaroni aquest moment, únic i irrepetible.

    Paraules que són carícies, versos que s'endinsen dolçament dins de la pell, espurnes de vida que conviden a gaudir de cada instant.

    Preciós i vital!

    Una abraçada i fins la propera!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: