Vull un sofà arran de via

Un relat de: Tiamat

Exigeixo un sofà sense molles
arran de via,
on m'hi pugui asseure
per veure com passen
trens que no em porten.

I exigeixo una bossa de plàstic,
d'aquelles mig trencades,
per perdre, mentre camino,
tot allò que no em fa falta.


I exigeixo una sola sabata,
i així viure amb la il·lusió
que algú porta l'altra.

Comentaris

  • Exigeixes...[Ofensiu]
    filladelvent | 01-10-2005

    Exigeixes la vida en un instant, el viure per viure i i el viure pel plaer de la vida...

    Un poema que subtilment ens demostra com n'és de bonic el món a cada petitesa, i el poc que costa fer-nos feliços...

    Aquí apareix el plaer de la imaginació, del deixar-te portar, del saber viatjar tot i no ser dalt del tren:

    Exigeixo un sofà sense molles
    arran de via,
    on m'hi pugui asseure
    per veure com passen
    trens que no em porten.


    Aquí la felicitat en allò que és simple, allò de "no és més ric qui més té, si no qui menys necessita". El saber recollir coses i saber perdre-les a la vegada, perquè si no tens les mans buides no pots recollir les coses noves que vénen a cada instant...

    I exigeixo una bossa de plàstic,
    d'aquelles mig trencades,
    per perdre, mentre camino,
    tot allò que no em fa falta.


    Aquest últim paràgraf és preciós, una joia: et fa somriure com una bleda... la il·lusió.

    I exigeixo una sola sabata,
    i així viure amb la il·lusió
    que algú porta l'altra.



    M'encanta aquest poema. Et continuaré llegint,

    -Filladelvent-

    PD: quan arribis als 1000 comentaris farem una festa al fòrum!! ;)

  • no és..[Ofensiu]
    elisheba | 01-10-2005 | Valoració: 10

    ..gens fàcil fer poesia profunda -penso que aquesta ho és-, mitjançant paraules i expressions del tot irrellevants: sofà, bossa de plàstic, sabata desaparellada (!¡)

    Crec que un dels teus punts forts és això mateix: el domini absolut i rotund de les metàfores.

    A reveure!

  • predre tot allò que no em fa falta.

    Aquesta és la frase. Felicitats.

  • És perfecte.[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 27-09-2005

    És un poema perfecte. M'encanta. Dones importància a tan poquetes coses que són alhora tan grans!!

    Un poema increible, de veritat.

    Una abraçada.
    Salz.

  • brutal[Ofensiu]
    Becari | 27-09-2005 | Valoració: 10

    exigència feta poesía, amb la ilusió que algú l'accepti...je je

    molt xula

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1512 Comentaris

642203 Lectures

Valoració de l'autor: 8.82

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.