La vida és un pou de sorpreses!

Un relat de: Vicenç Ambrós i Besa

El tren està abarrotat i només queda un únic seient lliure al fons del vagó. L'estudiant de primer d'Enginyeria Industrial opta per quedar-se dempeus. Vesteix uns texans més aviat cenyits i una atrotinada samarreta negra. El color emmarca una calavera groguenca que fuma un caliquenyo i se'n fum de tot amb un rictus intrigant, picardiós i burlesc. El de qualsevol crani, ben mirat, opina la funcionària que se'l repassa d'un tros lluny, amb un passional desig baveja..., vull dir humitejant-li els ulls.

L'estudiant de primer d'Enginyeria Industrial no ha pas renunciat al seient vacant a canvi de res. Creua els dits perquè l'ocupi la professora de Dret Mercantil que acaba d'entrar. Se la veu cansada, pobra dona, i el generós escot de la brusa semitransparent que llueix prou val un angle de noranta graus.

De sobte, una nuvolada densa i fofa enterboleix tot d'una l'assolellada perspectiva. La senyora jubilada que carreteja el cabàs de la compra, voluminós com un bot salvavides, pren la davantera. Massa tard, ja: ha localitzat el seient. Afortunadament, la veu venir el manobre que treballa a la línia de l'AVE, ara de baixa per haver-se trencat un dit del peu. Educat i galant, li cedeix el lloc amb un somriure manifasser. La senyora jubilada, estarrufada com un paó, accepta tota cofoia l'oferiment. Per agraïr-li el gest, a més, li assenyala el lloc vacant que hi ha al fons del vagó.

L'estudiant de primer d'Enginyeria Industrial tem el pitjor, però exhala un sospir d'alleujament en comprovar que segueix gaudint de bona estrella. La noia dels cabells castanys i pell bronzejada, estudianta de tercer de Medicina, s'alça perquè el manobre de l'AVE amb el dit del peu lesionat no hagi de caminar fins al final del vagó.

Ha arribat el torn de la professora de Dret Mercantil. A ella li toca, per tant, fer el pas definitiu. Però li queda un insospitat i últim obstacle a vèncer: l'estudianta de tercer de Medicina que roman al bell mig del passadís. La noia apreta el cul contra el respatller del seient que ara ocupa el manobre de l'AVE. Com que és un tren amb cinc seients per fila, tres a una banda i dos a l'altra, el parell de melons de la professora de Dret Mercantil passen a frec dels flamets de l'estudianta de tercer de Medicina. La professora de Dret Mercantil s'excusa i somriu. Per un moment, l'estudiant de primer d'Enginyeria Industrial somia despert: i si fos lesbiana?

Reïx a refrenar els instints més viscerals o primitius i rumia, en fred, per veure què l'ha fet arribar a aquella carnal temptació. Perdó, banal conclusió. Visualitza mentalment el frec a frec entre les dues dones. Li sembla sentir, insidiosa, la lletra d'una cançó que no acaba d'identificar -Mujer contra mujer-. I s'adona, per fi, de la premissa que li havia passat per alt en primera instància. Es tracta de l'estudianta de tercer de Medicina. L'aguaita de reüll, bo i envejant el manobre de l'AVE: l'home no treu els ulls de la tireta del tanga, de color fúcsia fosforescent, que sobresurt ben bé dos dits per sobre de la cintura dels pantalons. En moments com aquest, fa ràbia no poder gaudir d'una visió més polièdrica de les corbes de la vida. Tanca el parèntesi amb una inqüestionable constatació: sense cap mena de dubte, l'estudianta de tercer de Medicina és l'amor de la seva vida.

Té a l'abast tres possibles opcions: declarar-li allà mateix amor etern. S'ho replanteja. Si aquest mètode ni tan sols no funciona -en realitat, la formulació correcta hauria de ser: "sobretot no funciona"- la matinada d'un triomfal i etílic dissabte qualsevol, difícilment pot funcionar un impersonal i frívol dimecres a mitja tarda. D'altra banda, fos quina fos la reacció de l'afortunada, sap que se n'acabaria penedint al cap de cinc minuts comptats. Segona via: seduir-la. Apropar-s'hi, preguntar-li quina hora és, què estudia, si treballa, on viu, l'adreça de correu electrònic, quan entra al messenger i el número del telèfon mòbil. Última i rotunda alternativa: oblidar-la. De fet, ¿què en faria ell, de l'amor, si amb el sexe ja en té prou?

No pot resistir-se, tanmateix, i elegeix la segona opció. S'hi acosta a despit de l'escot de la professora de Dret Mercantil i, quequejant com una lloca a punt de pondre l'ou, li demana si per favor li pot indicar l'hora. L'estudianta de tercer de Medicina pren la mà de l'estudiant de primer d'Enginyeria Industrial, l'estira cap a ella i li mira el canell. "Tres quarts de set", respon la noia. L'estudiant de primer d'Enginyeria Industrial es posa vermell com un alemany gratinant-se a la Costa Brava. La funcionària que de bon principi havia clissat l'estudiant de primer d'Enginyeria Industrial no pot reprimir-se l'orgasme. Se l'afigura despullat i agenollat de cul cap a ella, amb un collar de cuir i gemegant mentre ella l'assota amb les deixuplines que guarda, cobertes de mitges reixades i mocadors de setí, al fons del calaix del capdavall de tot de la tauleta de nit.

L'estudianta de tercer de Medicina decideix prendre la iniciativa. Li pregunta què estudia, si treballa, on viu, l'adreça de correu electrònic, quan entra al messenger i el número del telèfon mòbil. Acorden la primera cita. Al cap de cinc setmanes, l'estudiant de primer d'Enginyeria Industrial coneix els pares de l'estudianta de tercer de Medicina. Quinze dies més tard, l'estudianta de tercer de Medicina coneix els pares de l'estudiant de primer d'Enginyeria Industrial.

Deixen de banda les carreres i es posen a treballar: ell de comercial i ella d'ajudanta del dentista del poble. Decideixen casar-se i tenir molts fills. S'hipotequen i celebren amb cava la perspectiva dels propers cinquanta anys de felicitat. A partir del moment en què s'acabin, Déu dirà. Fins aleshores, l'euríbor serà el déu.

Inviten cent cinquanta-tres coma cinc persones al casament -el germà d'ella val ben bé per un i mig-. Confirmen l'assistència cent cinquanta-un convidats. Els dos patriarques al·leguen úlcera estomacal, arítmia cardíaca, aerofàgia i un principi d'angina de pit. Les esposes intenten calmar-los, els proposen vacances, murmuren que se'ls acaba la paciència, es fan les estretes i prenen possessió del telecomandament. Com que no n'hi ha prou, els amenacen amb el divorci, la casa, el cotxe, la meitat del sou, l'apartament de Torredembarra i amb fer-se sòcies del Reial Madrid. Ateses les possibles i nefastes conseqüències, assistiran i abonaran la meitat del casori. Imposen, això sí, una irrenunciable i viril condició: a partir de les set de la tarda, tindran via lliure per emborratxar-se.

Tres dies abans, però, l'ex-estudiant de primer d'Enginyeria Industrial i l'ex-estudianta de tercer de Medicina decideixen trencar la relació, anul·lar el casament, vendre's el pis, deixar la feina, reprendre els estudis i, a partir d'aleshores, no viatjar mai més en tren.

Qui ho havia de dir que l'estudianta repetidora de tercer de Medicina s'adonaria al final que era lesbiana i que l'estudiant repetidor de primer d'Enginyeria Industrial s'excita tan sols a cops de fuet.

Ai vida, vida, quin pou de sorpreses estàs feta!

Comentaris

  • Hola Vicenç![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 20-06-2009 | Valoració: 10

    Estic llegint "Desde la mort amb amor i m'ha fet gràcia tornar a passejar-me pel teu espai i m'he trobat amb aquest relat àgil, amè ,divertit i amb final sorprenent.
    Parlant del teu llibre i malgrat que la novel-la de suspens no és el meu tema preferit, t'haig de dir que tot el que tu escrius, és, per a mi, una lliçó magistral i que no pots evitar que aflori la teva ànima de poeta. Per a descriure un dels personatges , dius que és d'aquelles persones que converteix en primavera, totes les èpoques del any. Preciós!
    A reveure, Vicenç! Una abraçada
    Nonna_Carme

  • 5è aniversari!!![Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 11-01-2009 | Valoració: 10

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Genial![Ofensiu]
    Daniderch | 30-12-2008 | Valoració: 7

    Molt bó. M'ha agardat ´força. En certa manera jo hauria expressat moltes coses de forma similar i potser és per això que m'ha atret. Malgrat tot hi ha expressions i paraules que trobo poc necessàries i en lagún moment he olorat pedanteria. Però tto i això és un molt bon relat. Felicitats.

  • Hola, ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 13-10-2008 | Valoració: 10

    Gràcies pels comentaris. Ja m'agradaria tenir el "nivell" del ^Pla, ja !

    El text com annex a l'email a tribuna@guimera.info en qualsevol format del word

    La imatge - si en tens una al cap - també com annex.

    Gràcies per endavant.

    tribuna@guimera.info
    Antonio Mora Vergés

  • Viatjant amb tren[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 06-10-2008 | Valoració: 10

    poden sorgir mil històries. La teva, especialment divertida, carregada d'humor, m'ha fet passar una bona estona.
    Tot i que t'he llegit uns quants poemes (quin el millor, la veritat sigui dita) he anat a parar en el teu relat humorístic perquè jo tiro més cap a aquest gènere literari. Així et sento més proper... Ep, vull dir a l'hora de comentar-te.
    M'ha agradat la teva prosa: àgil, directa, ben trobada. Comuniques molt bé i el lector/ la lectora ho agraeix. T'animo a escriure'n més.
    Una abraçada, Vicenç.
    Mercè

  • M'encanta ! Vols enviar.-nos-.ho a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 02-10-2008 | Valoració: 10

    Hola;

    Conexies Guimerà ?

    I la pàgina www.guimera.info ?

    Fes un tomb i si vols penjar aquest relat - i els mes que tu vulguis - envian's elt ext en un arxiu adjunt a l'email adreát a tribuna@guimer.ainfo

    També si vols quepenjem alguna iamtge, com annex a 'email.

    per endavant gràcies.

    Pels teus comentaris tamgbé gràcies.

    Antonoio Mora Vergés

    tribuna@guimera.info

  • molt divertit[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 16-02-2008 | Valoració: 10

    Es un relat distret, divertit, ben exposat sabent portar i descriure amb agilitat diferents situacions que al principi et fan sentir alhora espectador i element integrat en la escena del tren, per seguir llegint amb la rapidesa que et porta el text, mentre et parteixes de riure. De fet la vida és un pou de sorpreses!Et felicito.

    J. Lluís

  • Dinàmic, divertit, ben travat[Ofensiu]
    JoanaCarner | 02-02-2008 | Valoració: 9

    Dinàmic, divertit, ben travat. M'ha agrat molt. En tan poc espai mostres molts mons.
    Tinc pendent de llegir la teva obra: Des de la mort amb amor. Ja te la comentaré (sempre des del meu humil punt de vista, és clar)

  • Pou... llac... o tren?[Ofensiu]
    Unaquimera | 02-02-2008 | Valoració: 10

    En efecte, és un relat divertit que m'ha fet passar una bona estona!

    La successiva presentació dels personatge és impecable: la seva caracterització a partir d'algun tret característic, d'un parell de detalls personals o d'algun adjectiu estratègicament col·locat, els permet agafar forma i omplir la seva figura d'una personalitat ben concreta.

    A partir de la sortida del tren, la història agafa una velocitat de vertigen! No sabia on aturar-me per assaborir les escenes i les situacions que suggereix el text... Em sembla que ha arribat un moment que panteixava, entre riure i riure!

    I després... oh! Què dura és la realitat! Tan bonic que semblava el conte... i resulta que no eren el príncep i la princesa que es corresponien!

    Queda demostrat que la vida és un llac ple de sorpreses... o un tren ple de seients buits i seients ocupats!

    T'envio una abraçada sense disfressa i una mica de confetti, que és el dia més oportú per fer-ho,
    Unaquimera

  • I tant que si...[Ofensiu]
    Naiade | 02-02-2008 | Valoració: 10

    A qualsevol lloc ens podem trobar amb histories com sortides d'una obra còmica de teatre. La vida se vegades supera amb escreix la invenció més surrealista.
    Talment m'ha semblat observar les teves descripcions tot seient en un racó al final del vagó, sense perdrem detall.
    Un relat fresc i ben treballat que m'ha fet passar una estona molt divertida.

    Una abraçada


  • el tren, capça màgica [Ofensiu]
    Avet_blau | 24-01-2008 | Valoració: 10

    bonic relat,
    amb semblança de conte, però en el fons pot ser ben real.
    el tren, capça màgica que embolcalla amb fum i mirades als passatgers.
    Vivències i cops d' ull, mirades de reüll.
    viatges apretats, bosses, llibres, regals.
    ordinadors i mp3...
    el tren, vida social, contactes dins la soledat,
    excusa per parlar i somiar...

    Avet

  • Qui ho havia de dir![Ofensiu]
    Karles | 24-01-2008

    Engrescadora historieta plena sorpreses que es desencadenen per un fet ben quotidià. Tot ben amanit amb uns tocs d'humor i sensualitat.

    Permet que et faci una referència a la paraula "inviten" que utilitzes iniciant un paràgraf, ja que hagués preferit llegir "conviden", per exemple.

    També et vull agrair els teus comentaris i les teves valoracions ja que em són molt útils per millorar poc a poc.

    Gràcies.

  • "una nuvolada densa i fofa" jajajajaja![Ofensiu]
    elisheba | 22-01-2008 | Valoració: 10


    No saps com m'he partit de riure amb la pobra jubilada! I quan ja m'havia recuperat d'ella, "t'equivoques" amb la carnal temptació! M'ha fet recordar que en algun altre relat també havies fet això de canviar paraules fonèticament semblants! I realment se't dona bé trobar-les! jaja

    Llegint la historia, a mi també m'ha cridat molt l'atenció la paraula "estudianta" M'ho has fet buscar al diccionari (bé, tu no! la meva curiositat!) i el Gran Diccionari de la Llengua Catalana t'ha donat la raó: estudianta és correcte.

    Divertit i irònic! L'agilidesa del text em feia la sensació que llegia una tira còmica!

    M'ha agradat! Ha sigut una molt bona lectura! :)


    Elisenda


  • L'AVE[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 18-01-2008 | Valoració: 10

    En te la culpa de tot, o no? Sempre que veig escrit aquest nom AVE ja penso amb desgràcies, carai amb els estudiants! Aquests si que potser portaven el destí marcat en sortir de casa i el tren no en te la caulpa, o si? molt bo i divertit!

  • Hola Vicenç![Ofensiu]
    brumari | 07-01-2008

    M'ha agradat el teu pou de sorpreses, descrit amb agilitat i narrat amb intel·ligent ironia.

    Però, si m'ho permets, vull formular alguna queixa:

    La primera, que tot d'una, quan més bé ens hi trobàvem, ens fas baixar del tren, deixant-hi personatges que ja ens eren estimats, sobretot, la funcionària i la professora de Dret Mercantil. La primera, encara, ha gaudit d'un orgasme més o menys gratificant, però, i la pobra professora de Dret Mercantil? Com evolucionarà la seva vida, sempre traginant els generosos melons? Preguntes que el narrador ens ha penjat al coll per sempre més.

    Entenc que per aconseguir que els dos estudiants descobrissin les respectives peculiaritats sexuals, era convenient -però no imprescindible- fer-los baixar del tren. Ara bé, penso que, amb una mica d'imaginació, aquests dos joves haurien pogut fer compatibles les seves tendències eròtiques. No ho creus?

    Per últim, em permetré fer-te una correcció gramatical: jo diria que el mot "estudiant" és neutre. Si és així -que tampoc n'estic segur- no hauríem d'escriure "estudianta", sinó "estudiant".

    Una abraçada,

    Joan

  • Molt bo, Vicenç![Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 05-01-2008 | Valoració: 10

    Al començament em semblava ben bé una partida d'escacs on tots els peons anàven prenent posicions segon la direcció de l'Enginyer Industrial. De fet, potser ho era fins que ha triat i a partir d'aqui ha iniciat una nova partida on ja no era ell sol qui decidia les posicions dels peons.
    M'ha agradat el to humorístic del relat, però també el trasfons de la història i el joc que has sabut donar-li. I tan que la vida és un pou de sorpreses!
    T'he de dir que he demanat als reis el teu llibre "Des de la mort amb amor", o sigui que si me'l porten (jo penso que sí perquè m'he portat de conya tot l'any), un cop l'hagi llegit t'ho comentaré.
    Una abraçada

Valoració mitja: 9.73