Un salut. Fa segles que no escric per ací i m'ha sorprés el teu comentari. Més encara quan he rellegit el meu relat. No sé si la teua ironia és tan genial que hui no arribe tansols a acaronar-la o que m'estàs dient hipòcrita amb deu minuts del teu temps dedicats a la feina.

Merci

és clar que sí!!
Ja parlarem per musicar-la en alguna cançó!
Sort!

És un d'aquests relats que han de ser llegits per més gent. Molt bon relat i una idea divertida, si més no al meu paréixer. Au! PAU SALUT I REPÚBLICA!

Bufanuvols.

em fa vergonya intentar escriure després de llegir açò. És boníssima!

Está usted infringiendo la palabra del señor Camps! Hereje!
Amunt la llengua i amunt el País! Que no ens la prenguen!

M'esquarteres l'ànima amb eixes paraules tan esgarrifadores! Sàdic! Salvatge!!! Vols dir que queda lloc encara a Cullera?

Hòstia, sí que és l'hòstia! Sàpiques que el meu no valorat signigica un zero, val? Però de bon rotllo, com deia aquell. Ei, que m'has fet reflexionar; ara ja sé que no sóc l'únic gilipollas del món: n'hi ha 17 més que han comentat el teu merda relat! (és conya, m'ha fet gràcia). Enfada't amb mi!!!! Si temps n'hi ha "presto y donoso", seguiré llegint-te. Llegix, llegix, llegix!!!

Sempre l'he admirat (a ell i a Asdrúbal). Escipió no m'agrada tant. Molt bon relat, molt ben escrit. Fútil desig de tot, de tot (tot inútil).

i quan ho he llegit: déu méu! m'he curat!!

Potser els estels estan perduts o amagats. Amb professors com tu és clar que tornaran a refulgir. L'educació no és només l'assistència periòdica a un centre d'ensenyament, també fa falta la convicció de que aprendre és necessari. la pregunta la faran els amos del món: útil?

NO està gens malament aquest relat. En poques paraules és difícil fer un relat tan expressiu.

He vist que m'has comentat, i ara te'l torne. I no desmereix aquest (diré) poema. És senzill i clar. Però a sovint és millor no oblidar i reflexionar sobre allò ocorregut. És clar, els exàmenns s'han d'oblidar.

Si no m'oblide, et seguiré llegint; si t'avorreixes molt, llegeix-me a mi.

Un salut des de terres de Llevant
Bufanuvols.

Molt original. Jo abans també pensava així, però he descobert que res és tan roïn com sembla. Un rotllo de paper de wàter és capaç de fer-me somriure.

Bufanuvols

És corrent això de viatjar. Odie viatjar i em fastigueja viatjar amb gent. Si viatge ha de ser en somnis, on tot és com jo vull (o com el meu subconscient em mana). No sé què pensar ni què dir. M'agrada; potser massa curt o un tant llarg. És el dilema dels viatges...
I què millor que vuit somriures per acompanyar cada pas? Potser un gaudi major el done la companyia d'un sol, però desitjat.
Supose que et seguiré llegint. I espere que tu també. Bé, tu fes el que vulgues.

Bufanuvols

les matemàtiques. Jo sóc un d'aquells agosarats que les trobem fàcils. Tan fàcils que quan arriben els examens em confie i el sis és la nota comú en tots ells. Sóc un xic de sisos. Matemàtic. 3 i 3 són sis. Jo i cinc més en fem sis. Tu i cinc premis més del repte 74 en feu sis.

Cinc somriures... Bé, no. Que aquest relat estava bé: sis somriures!

Bufanuvols