Digeu-me què us pareix

És un intent de poesia eròtica. Vull saber en què puc millorar.

En la fosca nit.

Passaven cavalls i cavallers entre els versos,
curts versos que tallaven el plaer,
trontollant entre les paraules dels hòmens del carrer.
Paraules que s'oïen des de l'habitació.
Un carrer sobre l'altre, tots penats i mal fets,
fregaven la histèria entre immensos versos.

Et veia sobre la flassada, la senyera de la nit,
et somniava bo i refent el record de l'última nit.
El segon etern.
Ens miràvem esperant el silenci del carrer.
L'últim gol de la nit del diumenge i tots a dormir.
L'etern desig.

I ara la foscor sensual i lúbrica començava
a agitar amb fúria els versos imperceptibles
que cantàvem.
Vam esperar un segon més i et vas treure el jersei.
La nit obscura m'espantava,
irradiava aquella fulgurant mirada lunar que tant m'esfereeix.

No podia veure res més que el dibuix.
Imaginava les formes, olors i els colors.
Cada racó que somniava.

I et vas apropar, lentament, en companyia
del silenci de les paraules que es perdien en la nit.
Vaig entendre que jo també estava allí,
que la missa del diumenge ja havia passat,
que començava el noctàmbul sermó de la pell contra la pell
i que el temps s'esmunyia lliscant pels pits.

Vas remugar, vam remugar i, a la fi, el buit.
Tots a dormir, la nit essent nit i els versos finits,
fins que la llum matinera desperte els amants.