Filosofia (ètica a Nicomedes)

- No és cert, Nicomedes, que la vida és bella? No és cert, per tant, que viure és bell, Nicomedes? La filosofia és el fil de Penèlope al laberint de l'existència. La vida ens duu per camins desconeguts i d'ells tornem al punt de partida amb la filosofia. Tornar, en aquest cas, no és estar altra vegada al principi, no. Ací, el sentit que li done és el de trobar el camí, redreçar la pròpia vida. "Nuestros ríos son los caminos que van a dar al mar, que es el morir" (va dir Manrique). No és cert, Nicomedes, que la pròpia terra ens dóna llavor per a que la fem germinar, que ja portem a dins tot allò que cal saber i que només ho hem de destapar (Descartes ho va dir en la seua teoria empirista)?. I no deia, Nicomedes, aquell gran Aristarc de Samos, que "pense, aleshores existisc"? Sí, Nicomedes, sí: no poses eixa cara, company... Ja saps que la filosofia és la meua vocació. Com va dir aquell gran Unamuno: "yo soy yo y las circunstancias"; la meua única circumstància és la filosofia, Nicomedes, la filosofia... Jo sóc la filosofia, amic.
Mai t'has parat a pensar en la vida? En la bellesa de tot plegat? En l'absurditat inconscient i patèticament arruixada de folklore militar? I en la mel dels llavis dels grans senyors de la paraula? Quines abelles de folls estaments divins la generen? D'on aflora? D'ON AFLORA TOT PLEGAT? Oh, meravella! Filosofia!
I, digues, Nicomedes, que no t'espanta que la immensitat de l'univers estiga només ocupada per nosaltres, Déu i els àngels? I, digues, què en penses de la divina creació del senyor? Oh! Els científics fan malbé la filosofia amb dèries que ni ells entenen! Que la terra no és el centre de l'univers! Diran!... Però ara no és el moment de parlar d'això, que millor poden solucionar-ho els alquimistes (la veritat, Nicomedes, uns altres esbojarrats).
I dels grecs ja no es parla; veritat, amic? Ara tots volen fer-nos oblidar a aquells grans filòsofs: Micur de Nicea, Bajokospoulos, Kapulpoulos d'Hipatia, Algunidis el coix... Tots oblidats! Recordes, Nicomedes, que em vas deixar un llibre on sortien tots ells i parlaven de la vida, l'amor i la mort amb una propietat fora d'allò comú... Tu m'has inspirat en aquest afer filosòfic, Nicomedes. Però, ja ho saps, moltes vegades l'alumne acaba sent el mestre: mira a Sòcrates! Ai, Nicomedes, aquell llibre de filosofia que em vas deixar... Que bo era! T'ho agraisc, amic. Sàpigues que puc ensenyar-te tot el que sé, que no serà cap problema per a mi.
- No, no cal... Deixa-ho estar...