Cabrons celestials

Un relat de: Bufanuvols

-Ací tens al teu fill
-Ui, gràcies per haver tingut cura d'ell tants anys
-De res, dona, de res, que per això estem les amigues. Pel que veig t'has fet major!
-Sí, i a tu se't veu igual!
-Au, pren-lo en braços, que ja porta quaranta anys fent-me patir. Encara sort que ja havia acabat de mamar!
-Oh i tant!... Has sabut que vam tindre dos fills? Supose que Miquel t'ho haurà contat...
-Sí que m'ho ha dit. Va vindre farà deu anys si fa no fa... L'hauràs trobat a faltar!
-No et penses dona, que he descobert que pagant també es pot tindre amor...
-Què dius?!
-És broma, dona, és broma!
-No m'espantes xica, que sempre has sigut una mare i esposa model.
-Sí, sí... Escolta... Has vist a la meua iaia per ací? I a ma mare?
-A ta mare sí que l'he vista... L'àvia no sé on estarà, que mai ha passat per ací, ella. Ui! Mira, que ja venen tots a saludar-te! El Miquel, don Antonio, Mari Carmen...
-Collons, quanta gent!
-Hola Elisenda!
-Com va, Elisenda?
-Estimada meua, quant t'he trobat a faltar! Inés del alma mía!
-Va, no fages bromes, Miquel!
-No faig bromes, només intente fer-te més agradable l'arribada, dona!
-Així l'únic que pots fer és que me fique roja davant de tots!
-No, tranquil·la, que ací tots mos coneixem. Has vist, que el nostre fill no ha crescut gens? Quina cosa més estranya, tu!
-Sí que és rar, tu!
-Xe, no vos preocupeu, que ací, com arribes, te quedes!
-Com tu, no? Que vas arribar gilipollas i lleig i ho mantens. Eh, Víctor?
-Joder, perquè no puc matar-te, que si no...
-Va, que pareixeu xiquets de parvulets!
-I què vols que li fem? Portem no sé quant de temps sent adolescents en plena crisi d'afirmació negativa...
-Ei, cagamandurries, calleu ja, que la senyora Elisenda es mereix un respecte... I hem de donar-li una benvinguda digna.
-Sí. Como decano del lugar reafirmo esta dicha. Mas sea dicho que...
-Ei, tio, calla ja!
-Si se me permite la sugerencia, le diré...
-Antonio, si cal te voy a fer un arreglet a la cara. Joder!
-Pobra senyora Elisenda...
-No, no se preocupe vostè, Antònia, que als xiquets estos ja me'ls coneixia jo... I sempre han sigut aixina... I qui és este Antonio?
-No sé... ningú sap qui és. Sempre ha estat per ací. Algunes llegendes conten que va vindre quan a la guerra de Cuba a reclutar però, com que era tan... no sé com dir-ho... Ja m'entens...
-Sí, dona, sí...
-Pues que... Ja m'entens...
-Sí, t'entenc, t'entenc... Bé, conta'm com vos ha anat per ací...
-Ui, xica, quines presses! Ah! Saps què?
-Conta, conta
-Crec que m'he enamorat...
-Ara justet?
-Sí
-I qui és ell?
-Miquel, vine...
-Vaig.
-No! No pot ser! No pot ser!
-Eli, és que... carinyet... tardaves tant a vindre que... No vam poder evitar-ho...
-I mentre... El meu fill?
-Em vas dir que no l'amollara...
-Ah! Déu vos castigue amb l'infern!
-El cas és que...
-Què? No! No!
-Sí...
-Eli, carinyet... Hui baixem...
-Però és un viatge llarg i perillós... I el meu fill?
-Segons els juristes de Déu, va ser còmplice de les nostres relacions. Al cel, qui no denuncia els pecats està condemnat a la condemna eterna...
-Però si és un nadó!
-Tècnicament té quaranta-vuit anys, sis mesos i tres dies.
-Fills de puta tots! Ah! I jo què?
-Res, amor...
-No em digues amor, traidor! Cabró!
-Bé, parlant tècnicament... La cabrona eres tu...
-Va, damunt en bromes, malparit!
-Va ser culpa meua... A ell no li tires les culpes, dona...
-Va ser culpa dels dos, cabrons!
-La cabrona...
-Que te calles joder!
-Ei, parla millor davant del teu fill, dona, que quan es faça gran...
-Gran? Però si està mort! Com vols que es faça gran si està mort?
-No veus que no està mort? Ningú està mort... Podem parlar i enamorar-nos!
-Sí, enamorar-te de la puta vieja Celestina. Melibeo dels collons! Tantes gracietes i ara me vens en...
-Ei, que seré vella, però no... Bé, també, però no... Bé...
-Veus, damunt de puta, vieja i morta, gilipollas!
-Ei, xiqueta, parla bé, que te portaran a la primera planta de l'Infern per malparlada.
-I a mi què?


- Por favor, acudan a transportes intercelestiales línea 3 puerta 4 los señores Miguel Martín, Miguel Martín hijo y Antonia Ferrer. A línea 2 puerta 1 la señora Elisenda Ferrer: por malhablada! Don Antonio, verifique sus identidades y pase luego por aquí que una servidora le espera para atenderle.


Comentaris

  • Genial[Ofensiu]
    Meryl | 23-04-2007 | Valoració: 9

    Això sembla la meva habitació, tu! Quin desgavell! Però mai havia rigut tant. D'on has tret aquesta imaginació? Sembla real i tot! Je, je. Mai no havia vist (llegit, perdó) tants personatges en tant poc temps, tots a la seva bola i les seves paranoies incorporades. Inclús podria dir que al final del relat els he arribat a comprendre i reconèixer a tots (jeje) jo també tinc paranoies... (-.-)
    Wow genial.^^

    Meryl

  • Déu n'hi do![Ofensiu]
    Arbequina | 07-02-2007 | Valoració: 10

    Déu n'hi do, les paranoies que t'entren!
    Però gaudeixo molt amb la lectura dels teus relats. Són enginyosos, un bon producte antiavorriment.

    Una abraçada.

    Arbequina.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: