D'amagat t'acostes

Un relat de: Bufanuvols

D'amagat, t'acostes i em beses, estem al parc.
No em dones la mà, només una mirada ràpida.
Aleshores, dempeus, el desig ens arrossega
i, quan decidim marxar, torna al lloc la sang.

La senyora del primer em mira, mai m'ha vist.
Tu em mires i rius, rius perquè ara em veuràs.
Em veuràs com mai no m'ha vist ningú altre encara.
Un somrís per llavi, el bes, la sang que davalla.

És fosc.
La mossegada ens treu la roba ferotgement.
Ets fosc.
Ens mirem, ens cau la baba. Oh, Déu?
I...
M'agafes dignament pels braços, em deixe fer...
I davalles, omplint totes les valls del paratge.
Abandone el meu cos i acabes.
Ara em toca a mi...
Oh, Déu!
Davant de mi, nu, gotejant, suc de poma!
Encara és fosc...
No fa falta llum.
I acabe.
Ens besem. Un bes etern i fosc. Tanquem els ulls.

La roba està sobre la cadira, ens vestim,
parlem del dia, dels polítics i de la tele.
Llavors em trec el suor amarat al front.
Ens besem. Adéu Miquel. Adéu Joaquim

Comentaris

  • m'agrada[Ofensiu]
    micanmica | 31-08-2008 | Valoració: 10

    l'originalitat formal del poema (no està tot estructurat en estrofes iguals, sinó que sorgeix espontani, com el diàleg entre els protagonistes...) i també el final inesperat. una abraçada!

  • Final sorprenent.[Ofensiu]
    Rodamons | 04-03-2007

    Una poesia amb una gran càrrega eròtica i amb un final sorprenent.
    M'alegra haver-la llegit.
    Fins prompte...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: