tot el contrari, la poesia és l'alliberament dels sentiments, de tot allò que resideix als nostres cors i surt al món exterior. No t'esclavitzis a la poesia, allibera't amb la poesia.

Molt bon poema, gypsy

i la veritat és que no tinc paraules.

Aquest m'ha agradat força, un fantastic homenatge a algú que suposo que admires profundament.

Us demano disculpes per la terrible pifia de context que hi ha en el relat: Es diu que al dia 7 surt a comprar i torna amb un munt de coses inútils comprades, la qual cosa és gairebé impossible perquè el dia 7 és diumenge, i tothom sap que el diumenge està tot tancat.

No m'ho tingueu massa en compte ;)



Anònim

M'hi he sentit identificat...

que convida a seguir-te llegint.

El 4t vers, enlloc de posar-hi "tronar-hi", hi tindri que posar "trobar-hi".

em deixa sense paraules...

És d'aquells que conviden a rellegir-los i a reflexionar...

Bon treball!

El més lògic seria que et valorés el relat... però enlloc d'això, et vull fer una pregunta:

Estas bé? Fa una eternitat que no dones cap senyal de vida, em comences a preocupar...

No et diré que escriguis un altre relat si no vols (suposo que no, perquè sinó ja ho hauries fet), però almenys, si llegeixes aquestes linies, deixa un missatge al fòrum o allà on sigui, només per saber que estàs bé.

Una abraçada.

No sé que dir... Però crec que et puc dir, de part de tots els relataires, gràcies per aquest poema.

En prenc nota. Gràcies per la correcció, filladelvent

Aqui estic, llegint el relat que em vas recomenar (encara que sigui amb uns dies de retard...).

T'agraeixo molt que m'intentis animar amb aquest relat però, sincerament, jo no sóc així, ho podràs veure reflexat amb relats com "No vull oblidar", "Em moro per tu" o fins i tot "La fi". El que em proposes va en contra dels meus principis, però de totes maneres gràcies.

Per cert, tu i Llibre m'heu fet recordar un poema que vaig escriu fa temps: "L'au Fènix".

PD: Bé, em sembla que amb el meu comentari et trencaré els numeros rodons xD.

aquest relat m'ha fet pensat en la situació en que estic i la reposta l'he trobat en el titol d'un dels meus propis escrits: "No vull oblidar".

No és la resposta que tu m'aconsellaves, però en cas de dubte cal escoltar el nostre cor. Gracies de totes maneres.

PD: Ah! per cert, molt bé el relat.

No ho sé... potser tens raó... hi haig de pensar...
no ho sé.

Uf! Quan feia que no llegia res teu (be, la veritat és que tampoc tinc gaire temps per fer-ho).

Simplement, excel·lent.

PD: Estic veient que tenim alguns relats que es diuen igual (Llàgrimes, Et necessito,...). Espero que no em denunciis per plagi! XD

jo ja no podria ser... :(
No tinc carnet de conduir! xD

Un relat excel·lent!