Reinventem l'amor!

Un relat de: Bufanuvols

Cap dels dos se sentia a plaer. El silenci era cec i apareixia de vegades sobtadament, deixant als dos sense paraules i sols, pensant què dir. Ell la mirava i prou; ella volia fugir. L'amor no apareixia. S'havien vestit amb les millors robes i s'havien perfumat; no havien menjat alls per evitar un alè desagradable, portaven sabates tapades i s'havien dutxat per tal de defugir l'olor. Es miraven als ulls i només veien ulls, miraven els cossos i no imaginaven res més enllà de la simple visió: no hi havia tampoc desig. L'amor no apareixia. Tots dos tenien ganes d'enamorar-se, però en aquell moment l'amor no sorgia. Diuen que és una cosa espontània, que emergeix quan una persona troba a aquella que li correspon, la que pensa que és com ella mateixa. Es comenta que l'amor va més enllà d'explicacions humanes i que les persones s'enamoren de qui menys s'esperen, que no es pot decidir, que ningú ho pot decidir: que no es pot obligar el cor a que s'enamore.


"Nosaltres farem que vostè trobe la seua mitja taronja. Seuran tots dos sols dins de la sala de l'amor fins que caiguen presos de les fletxes de Cupidell"
(en cas que no funcione la teràpia l'empresa es compromet a tornar els diners als participants. No ens fem responsables del que puga ocórrer dins la "sala de l'amor")



A ell li agradaven els seus malucs, la seua forma de pronunciar la lletra "r", un tant afrancesada, però amb moltíssima gràcia. A ella l'excitava la mirada de l'home que tenia al davant i començava a sentir unes ganes immenses d'acaronar el ventre arrodonit i tendre. Havien parlat de les seues vides, de les famílies... Tots dos compartien el gust per la música jazz i els solos de clarinet.

Es van mirar, es van enamorar, van sortir de l'habitació i, mentre es prenien per primera vegada la mà, una veu cridava els noms dels següents.


Comentaris

  • izaak | 13-10-2008 | Valoració: 8

    Bon gir, que de cop i volta, estiguin en un plató! Doncs en un principi pensava que eren al parc o qualsevol lloc.

    El final també sorprén: "els següents...".

    jejeje molt bo

    però no crec que es puguin enamorar dues persones d'aquesta manera... fer teatre en tot cas...

  • fantastic[Ofensiu]
    atzavara | 10-02-2007 | Valoració: 10

    ets capaç de transformar qualsevol tema en ironia, donar-li el sentit que vols a les coses, i enganyar-nos als lectors, fins i tot els que (com jo) t'hem llegit pràcticament tots els relats. M'agrada també moltissim la descripció de l'amor que fas, les paraules abstractes "es comenta" son dificils de descriure, confoses, però ho fas de meravella! un salut
    "atzavara és la lletra de la A"

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: