El món

Hui he descobert que el món és estrany. No sé per què, però ho he descobert. Ja fa temps que rumie sobre qüestions absurdes, com ara el perquè de la meua existència, i, sobretot, m'atrau reflexionar sobre el perquè de tot plegat.
Al món, uns vivim pensant en què hi passa i altres s'ho miren i se'n riuen de la gent com jo.
Hui, quan m'he mirat a l'espill no m'he preguntat el perquè de ser tan lleig. Això m'ha desconcertat. M'he acostumat a allò quotidià fins al punt de no intentar reformular idees ni cavil·lacions. No és normal. No és corrent.
Hui, després de mirar-me, he decidit que no era necessari reflexionar puix no arribaria a cap conclusió. El món és així d'absurd.
I tot m'ha paregut més desconcertant encara quan, en tancar els ulls no m'he preguntat per què no veia res.
Jo, que sempre em pregunte totes les coses avui, això, no ho he fet.
El món és estrany...