Cercador
No m'agrada aquest relat
Un relat de: Persona- Compartir:
No puc evitar-ho!
Si a tans els agrada el futbol i quan gana el Barça rebo fins i tot comentaris de l'Alguer, o més lluny encara: de catalans que quan veuen una barretina exclamen:
Hay quítate eso!
O defensen catalunya xcom a catalans que son però diuen "sabadel" o "VICHCHCHCH"
Per que no em pot a mi agaradar la política? I quan dic agradar-me'n . Dic agradar-me:
Passar-m'ho be. Motivar-me il.lussionar-me, aspirar a viure millor, i quan dic millor em refereixo a a ser encara més feliç del que decideixo ser. Al cap i a la fí, quina aplicació pràctica tenen les victòries de Barça, apart de fer-nos sentir be, que no és poc.
Diguin el que diguin, o ens vulguin fer creure, l'esport ES POLITICA y encara més LA POLITICA ES ESPORT (O hauria de ser-ho més)
Per que tinc que parlar de oh política! com si fos el parenostre de l'esglèsia del san crist gros i començar per excusar-me?
Que si no soc nacionalista, que si no soc separatista, que si condemno el terrorisme que si defenso Europa, el món occidental, l'ONU, la cristiandat...o es que hi ha una identificació general entre`política i sang. mort, i desvastació ( als que ho dominen ja els està be)
Ho vaig dir en una reunió de Reagrupament; Una idea simple aglutinadora, oberta i senzilla del senyor carreretero, que no ha acceptat aquesta ERC, que vol ser La Unió democràtica dintre de Convergència i PESOE...
NO soc ni deixo de ser res més que persona!
I vull viure com a tal: Amb la cultura que ha estat sempre la de la terra on visc i treballo. Sense haver de pensar, ni mossegar-me la llengua per rés.
El demés ja ho veig: Primer, com al principat.després com a Balears, després com a València o pitjor com a l'Arago, finalment com a Catalunya Nord i pitjor com l'Alguer a on ja no cal ni combatre la llengua dels aborígens.
La llengua; com la poesia, si és vol viva i sana: O tot o res!
...i així en va! No es estrany que cada dia més gent apliqui la solució "Felipe" . No de Felipe II no. La del Felipe de Mafalda:
Qui soc? D'on vinc? On vaig?...
Y YO QUE SE!!!
Estas cosas esenciales, cuando antes las arreglas mejor!
No m'agrada gens el teu relat, però és molt real, important, i interessant, fins i tot me n'has inspirat un a mi que no estic gens, però gens inspirada!
Gràcies company! :-)
el relat que m'ha inspirat la vena: del company
bufanuvols
Comentaris
-
Em penso que el link al teu relat no funciona[Ofensiu]Persona | 27-08-2009
El poso aquí:
http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=407598
no tinc per costum autocomentar-me. -
Hallihallo[Ofensiu]Bufanuvols | 27-08-2009 | Valoració: 10
Un salut. Fa segles que no escric per ací i m'ha sorprés el teu comentari. Més encara quan he rellegit el meu relat. No sé si la teua ironia és tan genial que hui no arribe tansols a acaronar-la o que m'estàs dient hipòcrita amb deu minuts del teu temps dedicats a la feina.
Merci
l´Autor
436 Relats
200 Comentaris
179877 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Una PersonaNo es alta ni baixa
Ni home ni dona
No es gran ni petita
D'on ve no se sap
A on va , qui l'atrapa.
No es ric ni tampoc es pobre
A que es dedica, tan fa
Ni el càrrec ni, quan guanya
Si es creient , o no
Ni a qui vota, no es extranya.
No us en féssiu servir
Tampoc res no mana
No es fama el dit
Tampoc us enganya.
Ni es deleix per ferir.
Una pedra existeix. No te rés a dins, vull dir, la pots trencar i ho veuràs tot. Si trenques una pedra, rés no canvia, rés no es destrueix, fins i tot fent-la miques, és la mateixa pedra. Però si trenques una persona, d'immediat, quelcom immensament valuós desapareix.
Diuen que ho va dir un tal Rajneesh Chandra Mohan Jain , qui es deixava anomenar entre d'altres cosses Osho.
Els drets, la base dels deures. MAI a l'inrevés...
Tinc dret, a la vida, a viure omplert i mogut per uns ideals que busquin una comprensió més profunda de la veritat, una llibertat més gran per a l'ésser humà, i una vida vida millor.
Tinc dret a viure sense haver d'amagar aquests ideals. Tinc dret a manifestar-los en públic i a no ser perseguit, ofès o rebutjat, per ells.
Tinc dret a canviar els meus ideals, quan jo amb llibertat ho decideixi; empès, tal vegada, per una visió més àmplia de la veritat. Ningú no em pot impedir de canviar-los en qualsevol moment de la vida.
Tinc dret a proposar, que no imposar, aquests ideals als meus fills, com també tenen dret tots els pares i mares del món d'ensenyar als fills els seus punts de vista i el propi estil.
Tinc dret a no ser considerat un boig , un fanàtic o un integrista, només a causa dels meus ideals, per part d'aquells que viuen buits de somnis i de lluites, i que no pensen ni reflexionen sobre la vida, el comportament i la natura.
Tinc dret que la meva visió de la realitat sigui respectada; i que la meva persona, pel fet de viure enamorat d'uns ideals, no sigui ofesa, prejutjada, perseguida, dominada o ignorada.
Tinc dret que els meus ideals puguin oposar-se radicalment als valors tradicionals i a les creences establertes, amb vistes a una llibertat més gran per a totes les opcions i a una recerca sincera, objectiva i oberta, de la veritat.
Tinc dret que els meus ideals siguin diferents, i fins i tot provocadors o insòlits, a la llum del pensament d'algú.
Tinc la obligació de respectar els ideals dels altres, encara que em resultin molests, incomprensibles o desagradables. Els meus ideals no són superiors ni inferiors, són els meus.
Tinc la obligació de ser fidel a la meva consciència, i de no renunciar als meus ideals per por al que pugui pensar la societat o les persones que estimo.
Tinc l'obligació de no posar mai el valor dels meus ideals per damunt del dret a la vida i a la llibertat de cap persona.
Tinc l'obligació de no imposar mai els meus ideals, ans exposar-los i proposar-los per la via dels diàleg i la pau.
Tinc l'obligació de fonamentar els meus ideals damunt l'exercici de la raó, del cor i del be; i de rebutjar, en ells, com a doctrina o com acció, la violència i les sensacions i sentiments negatius.
Tinc l'obligació de posar els meus ideals, i les seves conclusions, al servei de tota persona humana; i de viure i comportar-me de manera coherent amb aquests principis.
Avui encara conservo aquell paper rebregat; el mateix paper. De vegades el toco i l'ensumo; fa olor de llibre noble. aquesta olor em suggereix paraules i frases, i no puc evitar de posar-me a escriure.
Jeremias Soler "Els peus dins l'escuma" 2002. Relataire d'aquesta web.