Ei tio!!!!

-Ei tio... m'he enamorat...
-Què dius tio?
-Sí tio...
-I això?
-No sé.
-Ei tio...
-Què passa?
-Res, res...
-Joder...
-Sí, quina putada...
-Sí tio...
-I...
-Què?
-Què vas a fer?
-No sé, tio...
-Joder...
-Sí, tio... Joder!
-Qui és ella?
-Qui és ell, voldràs dir!
-Tio!
-Sí, tio... és un tio...
-La mare del pelut!
-Tio... jo...


Allà estava, tan fill de Déu com sempre. Lleig com una merda, preciós en l'obscuritat, immens a l'oceà. Una cosa ben cosa, gran, lletja i grossa. Reia i reia com una maleïda veu acoblada a la realitat (com si fos una sèrie d'humor) i es rascava els genitals a vegades: uns genitals que encara tenien una mida no massa considerable degut a la seua edat. Reia i es tocava la xufeta. Ai què graciós! Uns xiquets vestits no amb roba barata el rodejaven i reien també. Ja ja ja! I, amb les respectives mans, davallaven de vegades als sexes per rascar-los també.
-Què collons fas?
-Joder!
Sí, l'havia ben enxampat: mirant aquella cosa i imitant-la. No, tio, no!

La història va començar fa temps. En realitat no. La veritat és que va començar fa dos mesos. I dos mesos són temps... ara bé: no són molt de temps. El cas és que va començar fa temps (que ben bé podria dir-ho, en cas d'haver començat fa dos segons que ha començat fa temps... que no és el cas, no?...). Estàvem asseguts en un banc dels del circuit de bicicletes (sí collons: allà al riu) per emular el vídeo aquest del "you tube" de "nubes bajas en el circuito de bicis de almassora" (no sé el nom exacte): és una filmació genial, il·lustrativa, intel·ligent, sagaç, ennuvolat-vident ( nota per a lectors curts de ment: joc de paraules que relaciona clarivident amb ennuvolat-vident fent referència a dos estats formològics -nota per a lectors curts de ment: deformació de la paraula morfològics per donar una pinzellada humorística a la paraula i a aquest incís, tot fent creure al lector que l'autor no té, en realitat, qualitats literàries- del cel), majestuosa, fastuosa i miraculosa (hala!). Bé, doncs resulta que van començar a passar en grups reduïts els NNGG dels Cowboys (la veritat és que, si te'ls mires, la justificació al nom que s'han posat és ben evident. És de veres que són "chicos vaca"- és que a mi m'ensenyen l'anglès en castellà-). Es dirigien cap a la "zona de fumadores sin autorización paterna", com totes les vesprades. Allà, a gaudir de l'esperit de rebel·lia, a sentir-se lliures dels lligams paternals, a evadir-se del món amb els cigars agafats de les butxaques del pantaló de la mare. La festa, la gresca, el plaer del fum i el silenci... i la companyia de les més despertes ments dels cercles juvenils del poble; en un ambient natural, net, sa, on, per la nit, acudixen els homes que han trobat el bon camí a xalar-se. Inés del alma mía! Quan va arribar ell! Duia dos amics, un a cada costat; eren xiquets acabadets d'entrar a l'institut i ja te'ls veies allà: tots perduts en un món de delinqüència infantil i sense estudiar els exàmens de cono i mates! Fumant i robant i mirant-li el cul a la nòvia dels germans! Xa, pobrets! I ben pobrets! Que abans de dir hola ja ens demanaven "dos euros pa un paquetillo de tabaco, joé" en un intent d'accent andalús que no sé d'on havien tret perquè jo jugava de xicotet en un d'ells i és fill de tota la vida del poble i sempre ha parlat valencià... però és igual. El meu amic, el bo d'Estanislau, que sempre duu bones intencions, els va donar un bitllet de cinc i, endemés, va dir:
-Quedeu-vos les sobres i compreu-vos el nou Còmic de Mortadelo, va!- ho va amollar ben content i posant cara de mare marona
-Xe, tu! A mi no me vaciles!, que te meto asín, eh?
-Tranquil home tranquil... No dius res Miguel?
-Déjalo, va! Mone d'aquí, xe. Toma tu dinero, Tanis. Adiós.
Jo no sabia què dir. El vaig mirar. És més: em vaig quedar mirant-lo. Ell estava tan tranquil, sense moure una pestanya; el serrell al lloc, els colors sense matisos, la mirada indesxifrable... Collons, quin tio! El cas és que des d'aquell dia s'han anat obrint portes o, millor dit, armaris.
-Com pots enamorar-te d'eixa merda en potes?
-Què passa, hòstia? A vore què va a passar, eh?
-Res, res... Només dic que la cosa eixa no és digna de...
-"El corasón tiene rasones que la rasón no entiende"
-"Y tendría que hablar la rasón cuando el corasón miente"
-"Nunca miente el corasón cuando de amor habla"
-No sé com fer-ho rimar... Però no tens raó! Abandona! No veus que això d'ací quatre dies s'ha mort de sobredosi de pegament.
-No te passes, eh?
-Val, val: de guix en pols...
-Ei, tio... Ves a la merda!
Aleshores se'n va anar i des d'ençà que no em parla. Segueix capficat, irat... No sé què fer... Potser hauria de fer alguna cosa. Però no vaig a fer res. No faré res. No vull fer res. Que se'n vaja a la merda!