Què bonic és l'amor!

Què bonic és l'amor! Esperança és hui la xica més feliç que mai; cada dia que passa al costat de Faustí és millor i més agradable. Ell treballa en una fàbrica dels afores, ella és la secretària del banc del centre del poble. Ja fa dos mesos que ixen junts, que gaudeixen cada segon plegats i que s'estimen més i més. Esperança pensa que per fi ha trobat l'home de la seua vida. Està esperant-lo a casa, han quedat per anar al cine


Com de repugnant és l'amor! Faustí no pot seguir amagant-se i fugint. La xica que ix amb ell no el deixa en pau. Tothora cridant-lo per anar ací o allà, sempre amoïnant-lo i molestant. Ja no pot anar amb els amics perquè ella no sap viure sense la seua presència.
I ara ha d'anar al cine, després de la pallissa de tot el dia treballant i de sofrir les carreteres.


Hui triga molt a arribar. Esperança es preocupa, encara que sap que és molt probable que simplement es tracte d'un embús a la rotonda del carrer Ferreries. L'amor d'ella és tan gran que seria capaç d'anar a cercar-lo en patí.


Faustí es troba confús, no sap què li passa. Vol dir-li a ella que no pot seguir fingint que l'estima, però això pot deprimir-la moltíssim. Absort en els seus pensamets s'evadeix del món i de la carretera. No pot estimar-la però no vol ferir-la puix l'aprecia. Estúpida Esperança!

Faustí accelera a fons sense mirar si ve algú per la seua esquerra; ja ni se'n recorda que està conduint. Un tràiler el colpeja lateralment i mor a l'acte. Mor per l'amor!

Esperança coneix la notícia una hora més tard. Es talla les venes. Mor per l'amor!