Oblidem-ho tot...

que cal desfer-se dels lligams dels records per tal de poder-nos sentir lliures, ni que sigui per uns instants. Inclús, a vegades penso que si tinguessim la facultat de no recordar allò que tal vegada ens pot condicionar el futur, la nostra vida podria ser ben diferent.
Felicitats per aquest relat amb el que ens has fet arribar, de forma clara i directe, tot un munt de sensacions.
Una abraçada

Senzillament un relat ple de vigoria i ganes de viure. Contundent i ben construït.
Gràcies pel teu comentari, perquè així jo també t'he descobert.
Realment recomano a tothom que gaudeixi al màxim de l'adolescència perquè, pot ser és la època en la qual pots ser més tu mateix. Quan et fas gran (jo en tinc 31, bé, tampoc en són tants ) les preocupacions, la feina, els prototipus socials aconsegueixen fer-te presonera en els seus paranys i perds aquella espurna d'autenticitat. Per això m'apunto al cap el teu relat, si senyor, sobre tot la frase "Estén les ales cap a la llibertat, crida ben fort que n'estàs fins als collons... ", per tornar a conectar-me amb mi mateixa.
Gràcies per aquest relat i molts petons!!!!

m'encanta, directe, senzill pero precís!!
fantastic..
si pogere oblidar moments... encara q altres no els voldria pas oblidar..
xo quan stas en una persona, tot s'esfuma per instants i l'oblit t'invaeix...

m'encanta!!
petons i salut!

He vist que m'has comentat, i ara te'l torne. I no desmereix aquest (diré) poema. És senzill i clar. Però a sovint és millor no oblidar i reflexionar sobre allò ocorregut. És clar, els exàmenns s'han d'oblidar.

Si no m'oblide, et seguiré llegint; si t'avorreixes molt, llegeix-me a mi.

Un salut des de terres de Llevant
Bufanuvols.

Preciós.!

jOaneTa