Ídols

Un relat de: Bufanuvols

Van vindre de Roma i Constantinoble,
d'Israel, de Palestina, de Babel...
Van vindre de tot arreu,
passant muntanyes, parint valls,
emplenant mars i fonent les neus.

Plantàvem ídols al diable,
cantàvem salms al silenci;
i creus d'espart a les butxaques.

Van fer llibres i digueren paraules
per als déus i les reines
i les santes que acompanyen,
per als pastors i pastores,
tots junts, de la mà, amb les cabres.

I pecarem, serem pecadors.
Pobres pobles, poc nobles.
Tots sants casa endins, pensadors
i mal pensats: la bufa del dimoni.

Creus de fang i miratges,
miracles i més miracles.
La fe mou les mirades
on millor veuen les imatges.

Oh, misteri! Encenguen les llums!
Oh, silenci! Callen les paraules!
Que la fe mou totes les muntanyes!

Comentaris

  • Ídols virtuals[Ofensiu]
    F. Arnau | 07-04-2007 | Valoració: 10

    Sembla que l'home necessita dels Ídols, i els de Roma, d'Israel i de Babel, que tu anomenes al teu excel·lent poema, han estat substituïts pels del Brasil, els Estats Units o d'Inglaterra...
    Aquests no han escrit llibres, no diuen res... els ve justet. Però surten per la tele!
    Què hem de fer?
    Una forta abraçada!
    FRANCESC

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: