Una poesia preciosa que captura l'essència de l'art poètic, la màgia de connectar paraules amb emocions.
Gens fàcil expressar-ho amb tanta destresa.
Admirable la capacitat de l'autora.

"Faig el que dic, dic el que sento, sento el que faig"... me l'apunto!!!
Enginyós elogi de la coherència, un concepte en vies d'extinció.
Magnífic treball.

Excel·lent descripció d'una esfereïdora realitat, de les conseqüències de la qual no estic segur que tothom en siguem prou conscients.
Cants d'esperança sí, però també acció directa a tots nivells i estaments... ens hi juguem molt.
Bon treball, Rosa, et felicito.

Bonica endevinalla construïda íntegrament a base de ingenioses metàfores... és que cada vers n'és una!!
I té un aire... no sé... com tendre, entranyable... m'agrada, és preciosa.

Poema que captura la bellesa i la vitalitat que l'amor aporta a la vida.
Com ens ilustra tan bé l'autora, l'amor és, sens dubte, la línia que separa la llum de la foscor.
Excel.lent!!

Un elogi a la la bellesa que es troba en les petites coses de la vida quotidiana.

Un poema radiant, amb un missatge clar i optimista que s'agraeix.
Prenc nota de les últimes línies, que ofereixen tota una valiosa lliçó de vida.
Felicitats per aquesta obra inspiradora.

Quin viatge més deliciós de sabors i textures, plaers gustatius, sensualitat i erotisme en íntima connexió.
Obra elegant i seductora, plena de matisos i sensacions agradables.
Exquisita!!

Un cant romàntic i tendre a l'amor i l'esperança. L'ús de metàfores com les ales, el cor, els ulls i l'estel crea una atmòsfera molt emotiva. Els cors que bateguen de joia i l'abraçament simbòlic amb un fil d'or transmeten una sensació de connexió profunda i duradora.
M'ha agradat molt.
Felicitats!

Fent-me ressò dels comentaris precedents, aquí tenim una Rosa que floreix, cada vegada més intensa, brillant, radiant i sensible, que ens regala una composició preciosa, una delicatessen, un "marró glacé" de la poesia, perfecte per ser musicada i cantada amb veu dolça al compàs d'una guitarra.
Felicitas, Rosa, endavant, no paris.

M'ha encantat.

Quants records em venen al cap!
Com han canviat els temps!
Un relat preciós, Cesca... un plaer també per mi.

Quin viatge musical més agosarat i accidentat, mare meva!

Però de tots el viatges s'aprèn, com per exemple que l'ukelele no s'ha de sentir de menys que la seva germana gran per ser més petitet i tenir només 4 cordes, que mira el violí, que també en té 4 i què n'és d'espavilat el noi.

Se'n podria extreure una lliçó de vida.

Un relat molt simpàtic, Rosa... felicitats!

Moltes gràcies per la bona rebuda, els ànims i aquest 10 immerescut.

La solitud no desitjada és, sens dubte, una experiència penosa per a qui l'atravessa i aquest poema expressa el sentiment amb molta delicadesa.

Impressionant la quantitat i qualitat de comentaris que ha suscitat.

Però tanmateix és important recordar que la companyia no desitjada pot ser igualment dolorosa, si no més. Es de tots sabut que, de vegades, és preferible estar sol que en una companyia que no ens fa bé o ens fa sentir més sols, si cap.

Animo als qui s'hi troben a ser amables amb ells mateixos i a valorar la seva pròpia companyia, que sempre ha de ser la més valuosa. Soledat no és necessàriament sinònim de tristor, com tampoc companyia ho és de felicitat.

Sí... consells dono que per mi no en tinc.

Felicitats a la autora.