TEIXINT FILS

És molt bonic i, a la seva manera, relaxant el teu poema, Rosa.

M'agrada i em fa pensar en la dolçor de les peces de vestir que a vegades et poses, i et treus...

A més, és molt romàntic i fàcil de llegir, molt "digestiu" (dit amb respecte).

Amb sinceritat i molt de respecte: no he entès molt el fil del teu poema (en cap moment he dit que el necessiti... jo no soc Shakespeare), però a vegades la bellesa no rau en el sentit, a vegades no. A vegades la lletra fa poesia sense fer filosofia. I ho dic amb tot el respecte, perquè, i ho diria deu cops si calgués, m'ha agradat sincerament el teu poema. No estic assenyalant defectes sinó particularitats. Cap estil mai val per mil, ni tant sols el meu propi, que va.

T'animo a seguir endavant.

Gràcies per comentar-me el meu escrit del rei, la Misaki d'enormes pits i el guerrer Obashim.

A reveure, bufona!!!

Els fils i els seus colors, ens ajuden a reflexionar. Molt bon Relat suggeridor.
Felicitats.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat
Salutacions molt cordials.

M'has deixat sincerament bocabadat. Crec que fins i tot té mètrica, però si no en té, el ritme, la melodia del poema, les imatges... Tot és immillorable.

Ma mare era una gran cosidora sense haver estudiat tall i patronatge. I ara em pregunto llegint aquest joliu i colpidor poema si ella quan enfilava l'agulla, com també les altres dones de la seva generació, vivien totes aquestes sensacions que descrius amb un lirisme que et cor-pren per llur dosi d'aire de llibertat i sobretot d'una innegable reinvicació d'aquest "Savoir faire" alquímic que dueu totes les fèmines de manera innata en el vostre silent matriarcal. Enhorabona Nil.

Si vaig veure molta pobresa a Egipte, si els nens em feien molta pena i les persones grans també . Ens llegim.

..acolorit i ple de sensibilitat. M'ha encantat Rosa sobretot el toc final tan lliure! Enhorabona! Una abraçada! Magda

gràcies per tots aquests comentaris tan generosos que m'heu fet. Per a mi és un regal que significa molt, i em dona ànims per seguir escrivint i intentar millorar.

Bona tarda Rosa Gubau,

agraïda sempre dels teus comentaris encoratjadors, en aquesta ocasió desitjo també que et repiqui ben fort la teva ànima! Preciós poema el de 'Teixint fils', la màgia de les connexions! Que passis un bon cap de setmana!

Un plaer compartir poesia amb tu. Gràcies pels teus amables comentaris. Et felicito també pels teus escrits.

Una abraçada i fins aviat
Joan

Amb poques paraules dius molt. Gràcies per comentar i llegir, ens trobarem per aqui

Anar teixint fils, triant i adaptant colors.
Relat entretingut i suggeridor. Interesant.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre les Expectatives.
Molt cordialment.

ves a dalt de tot del poema musicat i posa el link. M'agradaria escoltar-lo, perquè el poema té molt ritme, tot parlant d'escriure, de com venen les paraules i ens abriguen.

Aquest poema ha estat musicat, però soc incapaç de passar l'enllaç.

Que van teixint cada vers que desperta moltes sensacions tan aromàtiques per a qui els llegeix. És un plaer de lectura, que ressalten als ulls.
Preciós, Rosa.
Cordialment.
Perla de vellut

Fent-me ressò dels comentaris precedents, aquí tenim una Rosa que floreix, cada vegada més intensa, brillant, radiant i sensible, que ens regala una composició preciosa, una delicatessen, un "marró glacé" de la poesia, perfecte per ser musicada i cantada amb veu dolça al compàs d'una guitarra.
Felicitas, Rosa, endavant, no paris.

És bonic veure com paraules tan ben teixides esdevenen brillant poesia.

Felicitacions, Rosa!

Com els colors que ens regales amb el teu poema! Enhorabona!
Amb total cordialitat

Preciós aquest Relat, Rosa. Curtet però intens. M'agrada't molt. Felicitats.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre el Present. Viure el present.
Molt cordialment.
............................

Com els fils, saps teixir poemes deliciosos amb les paraules més escaients. M'agrada veure com de les coses més senzilles, uns fils de colors en aquest cas, se'n poden ordir poesies d'allò més reeixides, que arriben a tothom. Enhorabona, Rosa!

Quina trama més ben teixida!

Un poema preciós. Un plaer.