CARME FORCADELL: UNA DONA ADMIRABLE

Carme Forcadell, està ben recolzada..
Ha de ser justa la justicia. Molt bé i molt bona poesia sobre aquesta dona...
M'ha agradat llegir-te aquest, que no t'havia llegit...
Una abraçada i quan pugues t'invite a la meua pàgina i al meu últim poema editat. Gràcies.
Perla de vellut

Crec que és necessari, per a no dir urgent posar a la vista de tothom, de bell nou, aquest esplèndid relats teu sobre la nostra heroïna Carme Forcadell. Ara!, que la barbàrie dels "mandamas" de la política espanyola l'han tret a l'arena del circ mediàtic per tal de que la devorin els lleons del "congreso de los diputados" . Tinguem fe en " el Déu de cadascú" i espere'm que la veritat i la justícia la salvi de l'escarni i no tinguem que recordar-la com una Santa Forcadell màrtir. Això és tot... Nil.

Mercès Aurora per dir-me que t'ha agradat, amb el comentari meu, el tros d'història que he compartit amb tu, escrit, cal dir, que no és meu sinó pres de la revista Sapiens. El que si és de collita pròpia el que ve després on glorifico la nostra estimada na Carme Forcadell i endemés tinc la gosadia de comparar-te amb ella. Perquè encara que tu em diguis que no "li arribes ni a la sola de la sabata". Jo et diré que si puc comparar-te a ella en el sentit de que hi copso en tu una dona intel·ligent, apassionada, patriota, i en certa manera sentimental amb certa dosi de melangia per com la teva ànima es desencanta en veure com el mal i l'egoisme esdevé moneda de cavi en aquest món que t'ha tocat viure. Una abraçada, Nil.

L'empenta d'aqesta dona em va captivar quan presidia l'ANC. I quan ho va fer del Parlament, el sentit comú. Empenta i sentit comú, cor i cap. Aquesta dona, juntament amb Muriel Casals, són dues dones que sempre duré en el record del positivisme. Una forta abraçada, Aurora i endavant!

Aleix

En el llibre : 65 dones catalanes que van aportar molt i són poc recordades
d'Agnès Rotger hi apareix una tal na Guinedilda de Cerdanya, que l'autor la qualifica com la mare de la pàtria (?-899). Guinedilda (també dita Guinedell o Guinedella) es va casar als voltants de l’any 870 amb el seu cosí segon, Guifré. Guinedilda va ser molt més que la mare de la primera dinastia comtal catalana, la de Barcelona. Va ser una dona que va compartir el poder amb el seu marit i va participar braç a braç en les seves decisions. En tots els documents de l’època en què apareix el nom de Guifré I, ella també s’esmenta com a comtessa de ple dret, mai com a simple consort. De fet, en el segle IX el poder era compartit per tota la parentela, i Guinedilda hi va tenir un paper especialment rellevant. Una dona amb sentit d’estat. Fins i tot es conserva un poema de l’arxipreste mossàrab Cebrià, de Còrdova, elogiant-la. ( aquestes ressenyes són sostretes de la magnífica revista Sapiens). Doncs bé jo vull afegir que llegint el teu poema "UNA DONA ADMIRABLE" , hi copso aquesta empenta , intel·ligència, sentit comú, educació, i manera d'actuar, sòbria, però tenaç, pròpia de la nostra admirable Carme Forcadell. Dona representativa del nostre tarannà català transmet de pares a fills des de aquell llunya segle X en que es consoliden els pilars de la nostra pàtria. I per acabar voldria dir-te que de Carmes Forcadells no hi ha una sinó infinituds, perquè na Carme tan sols és una representació calidoscòpica de l'essència del que és l'autèntica dona catalana, dins la qual t'incloc a tu... Aurora.

És veritat tot el que dius, i a més es de Xerta, un poble inverosimil, terra d'inundiació.