Cercador


Llista categories

EL PINXO DE LA POBLA 3

Un relat de: aurora marco arbonés
17.- EL PINCHO DE LA POBLA -3

L’Europa de les sorpreses
aquest cop sí m’ha fet gràcia
en saber, ai valga’m Déu!
que el ministre tiquis miquis,
àlies Pinxo de la Pobla,
és cap de la diplomàcia.
El ministre està content
amb aquest càrrec llustrós,
no hi ha res més escaient,
més adient i encertat
pel seu tarannà joiós.

No saben on s’han ficat!
Mare de Déu, quin merder!
No se’n recorden dels “pollos”
que per arreu ha muntat?
De que al canal Deutche Belle
a un periodista famós
va dir que era un mentider?
Que a un canal americà,
com aquell que no diu res,
va etzibar a la locutora
que parlés millor l’anglès?

Per no parlar de les boles
que conta a tort i a dret:
“M’han escopit!” va i es queixa,
senyalant com un ximplet.
I l’al•lusió als quatre indis
que els bons ianquis van pelar
per a prendre’ls-hi les terres,
no el va fer pas trontollar.

Ai quantes bones estones
ens depara el poblatà,
el riure està assegurat,
ànims senyors i senyores,
només ens cal esperar.

Aurora Marco i Arbonés - 3 Juliol 2019

Comentaris

Afegir comentari
  • Vaja amb el pinxo...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 30-07-2019 | Valoració: 10

    Je je je je...molt bo, com ho planteges per al Pinxo de la Pobla. Quines paraules de bona crítica i d'un saber ben bé del ministre tiquis miquis. Si hem d'esperar ja estem arranjats. M'ha agradat llegir-ho.
    Ho descrius molt bé, Aurora...
    Una abraçada...
    Perla de Vellut

  • El Pinxo[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 21-07-2019 | Valoració: 10

    Hi ha nacions oprimides on els naturals del país tenen clar en quina banda s'han de possessionar. Acostumen a ésser nacions on el folklore o componen ètnic juga un paper primordial. A Catalunya, on la llengua s'ha reduït, com a idioma inicia, al 30% o menys!, resulta que ens permetem encara el luxe tenir catalans de gran vàlua per donar i vendre a l'enemic. Ja es poden dir : Borrell, Vidal-Quadras, Piqué... I el pitjor de tot és que aquestes persones, ho torno a dir: intel·ligents i cultes...Es que prostitueixen, es rebaixen, sotmeten, i fins i tot aprenen a ésser tant o més patètiques i banals com l'opressor, per tal de alcançar la cúspide del poder, omplir-se les butxaques o qui sap -lo si experimentar alguna mena de plaer masoquista. Aurora, com a lleidatana que ets, que t'acompanyi el sentiment per aital pèrdua d'aquest personatge mal-aprofitat i fill de de les terres de ponent. I no voldria acabar sense agrair-te les teves aportacions poètiques de caire polític i rabiosa actualitat que a mode de dietari restaran com a testimoni d'aquests moments històrics que estem visquen i patint. De cor, Nil.

  • La Pobla[Ofensiu]
    SrGarcia | 21-07-2019

    Em pensava que parla es de la Pobla de Mafumet. Ja veig que no, que parles dun pinto argentí. H ha una Pobla a largentina&s hagués pogut ofegar...

  • La Pobla[Ofensiu]
    SrGarcia | 21-07-2019

    Em pensava que parla es de la Pobla de Mafumet. Ja veig que no, que parles dun pinto argentí. H ha una Pobla a largentina&s hagués pogut ofegar...

  • Creativitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-07-2019 | Valoració: 10

    Aquest pinxo immenjable no es mereix la poesía, però un dels teus grans mèrits és la creativitat, la capacitat de fer poesía sobre un home tan miserable. Et felicito enormement per aquesta sèrie de poemes polítics. Una forta abraçada, Aurora.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

255978 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Afegir a preferits
Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >