Aiwendil

12 Relats, 38 Comentaris
12165 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67

Últims relats de Aiwendil

Últims comentaris de l'autor

  • Aiwendil | 22-02-2009

    i bon poema, tot i que per a mi el millor és el final. Em refereixo a això de l'obscenitat; diguem que li dóna un toc el poema que li treu una possible interpretació massa acaramelada... M'agrada força també això del fang de la carn i els tolls.
    Les dues parts, però, queden un pèl desconnectades. Encara que és cert que la primera estrofa dóna l'ambientació necessària per a la segona.

    Per cert, em vares deixar un missatge per a mi incomprensible: dius que felicitats pels 4 anys a ReC i que els dracs alats existeixen. Jo no fa 4 anys que sóc a ReC (i de fet no entro massa) ni sé qui són els dracs alats...

    Apali,

    Aiwendil

  • Aiwendil | 09-07-2008 | Valoració: 10

    Ara que ja no sé on ets,
    creuant potser llençols
    de pell esfilagarssada
    Ara que ens has deixat orbs
    com us vaig deixar ja fa
    massa temps per recordar-me'n
    Ara que sols et puc llegir
    i recordar que tot esclata
    com les bombolles del temps
    Ara, et dic, ara,
    que enyoro les teves paraules.

  • Aiwendil | 15-02-2007

    Ens has fet un regal immens, amb tots aquests poemes. Un regal immens!

    Els he anat assaborint, poc a poc, padalejant-los com es mereixen. Clar, n'hi ha que m'agraden més que d'altres. Però tots tenen alguna cosa que m'agrada.

    Es nota, i en positiu, l'influencia de Vinyoli. També de Ferrater, i potser menys d'Estellés. Però hi veig molt Vinyoli en els teus poemes. I és que la seva ombra ens acull a molts.

    Voldria poder-los comentar més extensament, però la veritat (temps fugit!)és que no tinc gaire estona i no sé si en podria dir res de coherent, a part de la primera impressió. Tornaré a ells, això segur, i potser te'n diré alguna altra cosa.

    Un comentari que he pensat és que, degut al format de la pàgina en que es llegeixen moltes coses directament a la pantalla, sovint és millor no enviar tants poemes de cop. O com a mínim no tots en un sol text. Clar, millor això que enviar vint textos de cop! Però certament enviant els textos un a un facilita la lectura en aquest format.

    Ah, i benvingut a RC! Espero que poguem seguir gaudint de més poemes, però de totes maneres els que has enviat ja donen per molt!

  • Aiwendil | 15-02-2007

    el teu poema, que demostra una profunditat que ja m'agradaria d'assolir. M'ha agradat el ritme que té, els jocs de paraules, i el missatge. Potser, i només potser, jo hauria treballat una mica més alguna cosa. Però l'espontanietat també és una bona amiga!

    També m'ha fet pensar, per això de "a l'inrevés", amb un poema del Gabriel Ferrater, que es diu igual. Te'l recomano!

    Per cert, quan he vist el comentari de sota meu no he pogut reprimir-me de dir-li alguna cosa. Potser he fet mal fet, que sembla que per aquí hi ha molt sonat...

    I per acabar, vull dir-te que m'agrada molt la boina que portes a la foto!

  • Aiwendil | 15-02-2007

    Et recomanaria que correguissis els textos abans d'enviar-los. El teu text està molt ple de faltes d'ortografia que fan mal a la vista!

    Per exemple, escrius quan amb c, recordo acabat amb u, moriu amb u,

    Dius "no en sabem vo i res." i no tinc ni idea de que vols dir.

    Una altre cosa és la rima: rimar amb paraules agudes acabades amb a (o ar) és molt fàcil i sona malament. A més la repeteixes insistentment: desvetllar, serà, haurà, tocar, reflexionar.

    Més i res no rimen (una és e oberta, l'altra e tancada).

    Et recomano que llegeixis molta més poesia, i de la bona. Segur que així podràs millorar molt. Sobretot abans de posar-te a criticar de manera destructiva a gent que escriu molt bé 8però evidentment pots dir la teva opinió sense problemes!).

    I ja posats, si fas un comentari no l'omplis de tantíssimes faltes, que el desacredita...

    Ho sento (com dius tu). Ah, i no sóc l'afectat :-).

    I Benvingut a RC. Espero que pengis moltes més coses i que amb el temps aprenguis a escriure i a valorar l'escriptura com fem molts...






  • Aiwendil | 08-02-2007

    que et prenguessis malament el meu comentari. Jo només et deia que l'odi mai engendra res de nou.
    Que no té sentit lamentar-se que l'altre busqui en un altra el que tu potser li hauries donat. Però l'altre és lliure, com tu ho ets.
    I tu et lamentes. Molt bé. I t'emprenyes. Molt bé. Però el que és, és, i de res serveixen les lamentacions.
    Deixe'l volar. I vola tu també. Que hi ha molt cel per recorrer.

  • Aiwendil | 15-01-2007

    amb els fils entortolligats
    per una passió descontrolada

    Però ningú aguanta els fils
    (recorda a Pinotxo)
    i ets més de carns i ossos
    que els caps de fusta
    que corren pel món

    No hi ha engany,
    és als teus ulls.
    No hi ha odi
    és només por
    No hi ha ràbia
    és desengany
    de tu mateixa

    I la por marxarà
    quan tornis a somiar
    en colors

    I si no xiula
    que vindré pitant!

  • Aiwendil | 15-01-2007

    és el de la necessitat

    És a la teva ment que crea
    imatges com les que jo he vist
    en el teu poema

  • Aiwendil | 15-01-2007

    acompanyar-se de l'odi
    que no engendra res
    i tot ho devora?

    Passen els dies
    i tot es transforma
    inexorablement
    ignorant dels nostres desitjos
    dels nostres designis
    de les nostres decisions

    Ai, tantes lamentacions!

  • Aiwendil | 15-01-2007

    com a signe de derrota
    engendrat per uns ulls
    que no em varen mirar

    I em vesteixo de porpre
    per celebrar que ja sé
    que per molt que esperi
    no podré oblidar

  • Aiwendil | 15-01-2007 | Valoració: 10

    incansablement
    el que sols trobarem
    quan esdevinguem cecs

    No hi ha dreceres

  • Aiwendil | 15-01-2007 | Valoració: 10

    com plomes que porten enllà
    Mans
    com llàgrimes que consolen
    Mans
    com paraules que acaronen
    Mans
    com fletxes que t'esperonen
    Mans
    com mans d'amants que mai moren
    Mans per sempre
    mans com les d'abans.

  • Aiwendil | 15-01-2007

    que el vent s'endu enllà
    enllà
    esmicolant-se mentre puja
    amunt del cel
    enllà del mar

  • Aiwendil | 15-01-2007

    existeix
    com ho fa l'espai entre els barrots
    de la cel·la
    com la pausa entre dos notes
    d'una melodia
    com el moment abans que l'amor
    et diu que sí
    o et diu que no


  • Aiwendil | 15-01-2007

    potser cal esborrar-se
    dissoldre's com la cera
    consumir-se com el ble
    desaparèixer com un bes
    que s'endu el pas del temps
    morir com la memòria

    Sense adonar-se'n.

    Gràcies

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: