i bon poema, tot i que per a mi el millor és el final. Em refereixo a això de l'obscenitat; diguem que li dóna un toc el poema que li treu una possible interpretació massa acaramelada... M'agrada força també això del fang de la carn i els tolls.
Les dues parts, però, queden un pèl desconnectades. Encara que és cert que la primera estrofa dóna l'ambientació necessària per a la segona.

Per cert, em vares deixar un missatge per a mi incomprensible: dius que felicitats pels 4 anys a ReC i que els dracs alats existeixen. Jo no fa 4 anys que sóc a ReC (i de fet no entro massa) ni sé qui són els dracs alats...

Apali,

Aiwendil

Ara que ja no sé on ets,
creuant potser llençols
de pell esfilagarssada
Ara que ens has deixat orbs
com us vaig deixar ja fa
massa temps per recordar-me'n
Ara que sols et puc llegir
i recordar que tot esclata
com les bombolles del temps
Ara, et dic, ara,
que enyoro les teves paraules.

Ens has fet un regal immens, amb tots aquests poemes. Un regal immens!

Els he anat assaborint, poc a poc, padalejant-los com es mereixen. Clar, n'hi ha que m'agraden més que d'altres. Però tots tenen alguna cosa que m'agrada.

Es nota, i en positiu, l'influencia de Vinyoli. També de Ferrater, i potser menys d'Estellés. Però hi veig molt Vinyoli en els teus poemes. I és que la seva ombra ens acull a molts.

Voldria poder-los comentar més extensament, però la veritat (temps fugit!)és que no tinc gaire estona i no sé si en podria dir res de coherent, a part de la primera impressió. Tornaré a ells, això segur, i potser te'n diré alguna altra cosa.

Un comentari que he pensat és que, degut al format de la pàgina en que es llegeixen moltes coses directament a la pantalla, sovint és millor no enviar tants poemes de cop. O com a mínim no tots en un sol text. Clar, millor això que enviar vint textos de cop! Però certament enviant els textos un a un facilita la lectura en aquest format.

Ah, i benvingut a RC! Espero que poguem seguir gaudint de més poemes, però de totes maneres els que has enviat ja donen per molt!

el teu poema, que demostra una profunditat que ja m'agradaria d'assolir. M'ha agradat el ritme que té, els jocs de paraules, i el missatge. Potser, i només potser, jo hauria treballat una mica més alguna cosa. Però l'espontanietat també és una bona amiga!

També m'ha fet pensar, per això de "a l'inrevés", amb un poema del Gabriel Ferrater, que es diu igual. Te'l recomano!

Per cert, quan he vist el comentari de sota meu no he pogut reprimir-me de dir-li alguna cosa. Potser he fet mal fet, que sembla que per aquí hi ha molt sonat...

I per acabar, vull dir-te que m'agrada molt la boina que portes a la foto!

Et recomanaria que correguissis els textos abans d'enviar-los. El teu text està molt ple de faltes d'ortografia que fan mal a la vista!

Per exemple, escrius quan amb c, recordo acabat amb u, moriu amb u,

Dius "no en sabem vo i res." i no tinc ni idea de que vols dir.

Una altre cosa és la rima: rimar amb paraules agudes acabades amb a (o ar) és molt fàcil i sona malament. A més la repeteixes insistentment: desvetllar, serà, haurà, tocar, reflexionar.

Més i res no rimen (una és e oberta, l'altra e tancada).

Et recomano que llegeixis molta més poesia, i de la bona. Segur que així podràs millorar molt. Sobretot abans de posar-te a criticar de manera destructiva a gent que escriu molt bé 8però evidentment pots dir la teva opinió sense problemes!).

I ja posats, si fas un comentari no l'omplis de tantíssimes faltes, que el desacredita...

Ho sento (com dius tu). Ah, i no sóc l'afectat :-).

I Benvingut a RC. Espero que pengis moltes més coses i que amb el temps aprenguis a escriure i a valorar l'escriptura com fem molts...

que et prenguessis malament el meu comentari. Jo només et deia que l'odi mai engendra res de nou.
Que no té sentit lamentar-se que l'altre busqui en un altra el que tu potser li hauries donat. Però l'altre és lliure, com tu ho ets.
I tu et lamentes. Molt bé. I t'emprenyes. Molt bé. Però el que és, és, i de res serveixen les lamentacions.
Deixe'l volar. I vola tu també. Que hi ha molt cel per recorrer.

amb els fils entortolligats
per una passió descontrolada

Però ningú aguanta els fils
(recorda a Pinotxo)
i ets més de carns i ossos
que els caps de fusta
que corren pel món

No hi ha engany,
és als teus ulls.
No hi ha odi
és només por
No hi ha ràbia
és desengany
de tu mateixa

I la por marxarà
quan tornis a somiar
en colors

I si no xiula
que vindré pitant!

és el de la necessitat

És a la teva ment que crea
imatges com les que jo he vist
en el teu poema

acompanyar-se de l'odi
que no engendra res
i tot ho devora?

Passen els dies
i tot es transforma
inexorablement
ignorant dels nostres desitjos
dels nostres designis
de les nostres decisions

Ai, tantes lamentacions!

com a signe de derrota
engendrat per uns ulls
que no em varen mirar

I em vesteixo de porpre
per celebrar que ja sé
que per molt que esperi
no podré oblidar

incansablement
el que sols trobarem
quan esdevinguem cecs

No hi ha dreceres

com plomes que porten enllà
Mans
com llàgrimes que consolen
Mans
com paraules que acaronen
Mans
com fletxes que t'esperonen
Mans
com mans d'amants que mai moren
Mans per sempre
mans com les d'abans.

que el vent s'endu enllà
enllà
esmicolant-se mentre puja
amunt del cel
enllà del mar

existeix
com ho fa l'espai entre els barrots
de la cel·la
com la pausa entre dos notes
d'una melodia
com el moment abans que l'amor
et diu que sí
o et diu que no

potser cal esborrar-se
dissoldre's com la cera
consumir-se com el ble
desaparèixer com un bes
que s'endu el pas del temps
morir com la memòria

Sense adonar-se'n.

Gràcies