Ales de papallona

preciós..Pintes en uns tons delicats i expressius alhora. Dibuixes sentiments i això és un miracla. El miracle de l'art i de l'amor..
Felicitats, gessamí_blau..
i per a mooooooooolts anys............

et segueixo llegint...sobre tot els poemes...m'agrada molt aquest en concret perquè transmets un to molt sensual i ho fas amb un vocabulari molt acurat...
et felicito

una abraçada encaixada

fins ben aviat
joan

més que bonic!

voldria ser aquestes ales de papallona per acaronar amb tendres paraules com les teves!

una abraçada,

Felicitats, es un bon poema sense sacarina, es dir; res artificial, tambe a mi m'agrada el final. salutacions.

...
fantàstic, m'encanta.
seguiré llegint-te
un petò.. :)


belén.

amb els comentaris...escrius molt bé i saps com trasmetre allò que vols.
Mil gràcies pels comentaris!
A vegades val més unes bones ales que t'abracin que mil paraules de suport, és per això que t'envio les meves ales virtualment!!

i bon poema, tot i que per a mi el millor és el final. Em refereixo a això de l'obscenitat; diguem que li dóna un toc el poema que li treu una possible interpretació massa acaramelada... M'agrada força també això del fang de la carn i els tolls.
Les dues parts, però, queden un pèl desconnectades. Encara que és cert que la primera estrofa dóna l'ambientació necessària per a la segona.

Per cert, em vares deixar un missatge per a mi incomprensible: dius que felicitats pels 4 anys a ReC i que els dracs alats existeixen. Jo no fa 4 anys que sóc a ReC (i de fet no entro massa) ni sé qui són els dracs alats...

Apali,

Aiwendil

Vinc avui a conjurar el poder d'una abraçada com aquesta, mentre el vent, company constant, remoreja a fora, darrere els vidres.

Necessito una papallona de calidesa i màgia que envolti el meu fang amb les seves ales i em remodeli l'ànima.

Contemplo el seu aleteig i em reconforta la seva companyia fràgil, lleu, pura.

T'envio una abraçada assossegada,
Unaquimera

el que més m'agrada d'aquest text és aquest fang que es vol modelar de nou

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

rau
la vera puresa

descrius els xiuxiuejos del amor apassionat, i una vegada més has utilitzat la teva destresa literària per descriure la tendresa amb la bellesa i la elegància d'unes ales de papallona.
Gracies per la teva fidelitat en llegir-me i comentar els meus relats.
I sí, procuraré, o al menys tinc la intenció, d'escriure amb més freqüència així que l'altre dia vaig penjar un nou relat, però encara no l'han publicat.
Amb tot l'afecte,
J. Lluís

Per conjurar els vells fantasmes.
És un bon remei.
Omplir la vida d'abraçades i carícies
Segur que aniria tot millor.

Gràcies per les flors.
Una abraçada

Mil gràcies pel teu comentari...

M'encanta aquest escrit... Les abraçades sempre tenen quelcom especial, és a dir, no abraces a un desconegut pel carrer (que tampoc estaria malament!). És un gest que et guardes per aquells que més t'estimes, quan vols comunicar quelcom, i no et surten les paraules... I si t'abracen tal i com descrius... jo també em voldria fondre!

Una forta abraçada, carregada de màgia, escalfor i bones vibracions.

I tant, que hi ha d'abraçades especials!
I tant i tant, que aquesta ho és!

En mig d'un dia fred que glaça les mans i amb els vent foscos xiulant a les orelles, la teva proposta tendra i apassionada, dolça i salada, suau i forta, m'ha modelat amb l'escalfor que desprèn i ha omplert alguns espais de mi amb bellesa, xiuxiuejant-me un festí singular de sensacions.

T'he d'agrair aquests mots que em permeten sentir-te a prop; No m'ha arribat resposta al correu que et vaig enviar la setmana passada i per això ( gràcies a l'enyor de les teves notícies ) he vingut fins al teu espai, on he descobert aquest vol encisador. Però, tot i així, segueixo sense saber de la teva mirada!

T'envio una abraçada especial, plena de bons desitjos especialíssims,
Unaquimera

Gràcies pel teu comentari, m'ha il·lusionat. Escrius poemes tan macos, que fins i tot algunes coses no les acabo d'entendre.

Diuen que l'aleteig d'una papallona pot afectar a l'altre banda del món, a mi almenys m'ha afectat positivament. Trobo que està de meravella. Gràcies.

Salut i records!
ullsblaus1

... tan bon punt publiques un text al cap de poques hores o dies ja tens una llarga llista de comentaris! Doncs perquè com a persona ets meravellosament única i com a escriptora tampoc no et quedes curta!

Aquesta abraçada desbordant de passió té tots els matisos imaginables en poc espai: xiscles i xixiuejos, ossos i flonjor, puresa i obscenitat... Quina sensacional cobertura lèxica! El poema és vida per sobre de tot, i la força envigorida pels fantasmes i els xiscles contrasta agradablement amb la suavitat dolça i acolorida d'unes ales de papallona. Una vegada més, Gessamí_blau, em trec el barret: un poema que arriba al cor amb tendresa i passió!

Moltes gràcies per tots els teus comentaris! Ara intento posar-me una mica al dia, perquè en tenia des de feia temps per llegir, però això d'anar de bòlit... Ja venen vacances, tanmateix!

Salut i una forta abraçada, Gessamí_blau!!!

V

dites amb tendresa i dolçor. Molt bonic poema. Et felicito.
Una abraçada

No sé pas si és pot dir el que tu dius amb paraules més dolces, encertades, evocadores i suggerents. Estàs feta una fera!
Molts petonets

El títol del teu relat m'ha invitat a llegir-ho.
Encara que ja he llegit altres relats.
Una papallona quan per la natura la trobo, certament les seves ales vives m'atrauen especialment.
I també una frase teva provoca el contrast, al final. Guapo !!!

Antítesi que es resol bé en el poema, amb el xiuxiueig de fons de paraules tendres, aquestes ales de papallona que amb una fragilitat aparent són les armes per desvetllar el goig més íntim i ja invulnerable.
Preciós poema.
Un petó, franz

Poema que no pots deixar de llegir i rellegir. Com pot ser que descriguis l'esencia de vida amb aquesta delicadesa, tendresa i bellesa de mots? Tots portem la motxilla plena d'experiències del passat que no podem o potser no volem oblidar. Magnifica la comparació entre el vent suau i les ales de papallona, quina felicitat poder sentir sensacions tan dolces i poder fer retornar els desitjos.
Com m'agrada com escrius!
Una forta abraçada

He llegit i rellegit els teus versos obsessivament (ja has vist que darrerament estic amb una paranoia...he, he). La veritat, Gessamí_blau, és que he quedat rendida- no pas de cansada, eh?- sinó rendida als teus peus o, millor ,a les teves mans de poetessa o ,millor encara, als teus sentiments.
Millor que calli i torni a llegir els teus mots.
Una abraçada, veïna.
Mercè

el poema sempre té ales, el que no sabem és, si sempre arriba a l'altre...
El vent potser acarona sempre, però de vegades no hi tenim ni la cara ni el cos...
És en l'abraçada on donem tremp al nostre ésser i batgem de nou les il·lusions.


Salut.
onatge

Aquest abraçada que renova,
i dona nou cos i desig a l' amor;
i els elements que fora bramen,
encara donen mes força a qui l'abraça,
que esdevé forjador de noves passions.

Avet

...de l'eterna juventut. Qui pogués deixar els fantasmes al darrera i remodelar-se de bell nou.
Però cada temps té la seva bellesa, cada segon el seu encant, cada record el seu aprenentatge.

En poques paraules has descrit tot un món. felicitats!

Una abraçada.

...primer per la seva bellesa, tendra i delicada, i després pel que em fa sentir. Deu ser per alguna experiència personal, que quan llegeixo vells fantasmes hi veig ferides mal curades i cicatrius a l'essència de la manera de ser, hi veig desig escapçat. Tant de bó poguéssim fondre'ns per adherir les esquerdes sense que en quedés senyal.
Ja veus que he fet meves les teves ales de papallona, te les torno en forma d'abraçada, la seva essència.