Ombra prenyada de nit

Un relat de: Aiwendil

Voldria ser un estel, l'espurna
que brilla jove i solitària
abans que l'alba destructora
l'oculti a la teva mirada

Voldria ser ombra dins la nit
ombra prenyada de la fosca
Vampir assedegat de la llum
del sol que és per ell la metzina

La fada que prega que un home
la vegi entremig del fullatge
sabent que el desig que la inspira
la fa vulnerable i malalta

Però jo que he nascut entre cards
tant sols sóc record dels teus llavis
que un cop vas deixar-me tastar
ferint-me de mort la meva ànima

Comentaris

  • indefinida | 16-01-2007 | Valoració: 10

    Boníssim, bé a mi personalment m'he encantat. Moltes gràcies per comentar-me i donar pas a que llegis aquest magnífic poema.

    Petons.

  • ada | 16-01-2007 | Valoració: 10

    ..No deixis mai de ser espurna..!!
    ..jo fa molt temps en vaig perdre una..
    i no he tobat cap altre..!!
    Escrius molt bé..!!
    apala..fins la propera..!!

  • m'hauràs de perdonar...[Ofensiu]
    Sol_ixent | 15-01-2007

    ...però no acabo d'entendre el teu comentari...

    ((espero explicacions aviat!))

    petons! ;-)

  • Estic [Ofensiu]
    Melcior | 14-01-2007 | Valoració: 10

    absolutament segur del tot ,ombre sense ànima de la nit , que veuràs i gaudiràs del sol .
    Endavant.

Valoració mitja: 10