Remebrança

Impassiblement arrenca l'onatge
cada món d'arena sens més raons
que les que jo tinc quan cerco a palpons
un record ocult d'estèril bagatge.

Ja ni recordo aquella nit de platja,
ni tant sols els cels celant-te els petons;
ni recordo el teu cos fendit de racons
que va ser el paradís del meu viatge.

No recordo el teu nom. Ni puc comprendre
com vàrem acabar allí, i, molest,
em moro per no saber, fer-ne cendre,

i inventar, mentre el mar em roba el gest,
un únic moment, màgic, tosc i tendre,
que mai va esdevenir, si us sóc honest.