Cercador


Llista categories

Espasa clavada

Un relat de: Aiwendil

Dius que tens l'espasa clavada,
talment els ullals d'un xacal
t'arrenquessin el cor malalt.
Que la meva por és la carnada
i que tens la vida cansada
i que de mi ja res no et val.
No recordes que és un timbal
el meu cor quan cada vegada
que em mires amb cara enfadada
i em dius que tu no em vols cap mal
però que ara ja res no és igual
que jo sóc estàtua de jade?

I quan l'amor, com una onada
al mig del pit, un vendaval
de foc i magma torrencial,
ona de mar desesperada,
ens va ferir al mig del pit,
no vas sentir, tu, tant com jo,
aquell desig de l'infinit,
aquella fam, aquell retrò?
No facis caure tot això
d'un cop, per sempre, en el oblit.

Comentaris

Afegir comentari
  • Caminem[Ofensiu]
    Leela | 13-01-2007 | Valoració: 10

    tots amb ferides que ens dificulten el camí,
    que són llasts pesats en la nostra vida
    que ens provoquen malsons a l'hora de dormir.
    Ens recordes l'origen d'aquestes espases
    que un dia van ferir-nos d'amor i desig
    d'infinit i d'esperances, de passió al mig del pit.
    El record d'això és el que ens permet avançar, ser qui som i per això no ho hem d'oblidar.

    M'ha agradat molt el teu poema. Les imatges estan molt aconseguides (el tro, el xacal...). Aparentment sembla un poema senzill però està molt cuidat i ple de petits detalls (la rima, el ritme, l'estructura). M'agrada molt el missatge: a la vida hi ha moltes coses que s'acaben, persones que se'n van, coses que no es poden aconseguir.... però el més important no és estar ressentit per totes les adversitats sinó recordar-ho amb tota la força que tenia quan es va començar, perquè al cap i a la fi era ben autèntica.

    Leela

l´Autor

Aiwendil

12 Relats

38 Comentaris

12731 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor