Tinc tantes coses pendents!

Un relat de: Aiwendil

Tinc tantes coses pendents!
Però els dies passen estúpids
i s'amunteguen els papers
sobre la taula de les presses.
I així remoc els budells
i prego als passavolants
que s'aturin un moment
a recollir-me del terra.

Quaranta un esglaons.
I de cada un, un record
inesborrable. Què em dic?

Saps? Ja em crec que ni els dies
saben com es feia això
d'esborrar i passar pàgina.
Reiteració constant.
Una gota i una gota i
una altra. Totes iguals.
M'arrossegaré un cop més.
M'espera un altre esglaó.

Que serà sempre tant fosc?
Al matí. També a la tarda.
Em menteixo amb els records.

Mira. Veus? Allà dalt, fa temps,
hi havia un roure senil.
Malastrugança. Tallat,
per tal de no molestar
a les autoritats. Prou.
Contempleu l'immens paisatge
de grues metal·litzades.
Les ombres estilitzades.

Ara m'he mirat les mans.
Ja no saben agafar
res sense acabar estripant-t'ho.

El rellotge martelleja
el temps. No he fet res de res.
Pampalluguejo i prou.
No m'arribaré a encendre.
Ara és fosc. Encara és fosc.
Podria regar les plantes.
Però ara ja és fosc.
Tinc tantes coses pendents!

Comentaris

  • ai, el temps![Ofensiu]
    AnNna | 28-03-2007

    sempre passant i passant i passant, i nosaltres passant de tot!

    és increïble, ens estressem i diem oooix no tinc temps no tinc temps no tinc temps, però perdem el temps queixant-nos del temps en lloc d'aprofitar-lo per fer les coses que hem de fer...



    apali, un petonàs ben gros amb regust de vacances! :)


    muA!

  • aquesta angoixa[Ofensiu]
    Elbereth | 11-02-2007

    pel pas del temps és una cosa que em sembla que compartim molts de nosaltres. M'ha agradat molt com l'has descrit. El temps passa a dues velocitats, al carrer mentre les grues van acabant amb el paisatge que ens envolta i a dins nostre, intentant acoplar-se al temps de fora, i generant-nos aquesta horrible angoixa de la que no ens sabem desfer.
    Saps que faig jo? intentar separar els dos temps. El del meu voltant que vagi per on vulgui. El de dins meu, té un altre rellotge.
    M'ha agradat molt el teu poema.
    No fa gaire que sóc a la pàgina i estic molt contenta de poder llegir poemes com aquest.