Cercador


Llista categories

Moments d'eternitat encapsulada

Un relat de: Aiwendil

Només ser estimar-te de manera senzilla
agafant-te la mà com ignorant-te
recorrent-te les orelles amb mirades
com si aquest gest tant egoista
fos un xiuxiueig de moixaines.

O quan et robo un petó a l'aire
imaginant que un àngel juganer
perpetra un somriure fet de llàgrimes.

Només ser estimar com un captaire,
pidolant una moneda d'abraçada
que m'encengui a cada instant
de moments d'eternitat encapsulada.

Comentaris

Afegir comentari
  • holaaa![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 16-01-2007 | Valoració: 10

    Un bon poema, i molt maco. El títol m'ha encuriosit molt i és realment bo. Només dir-te que seria "sé" i no "ser". ;)
    Benvingut/da a RC, segueix escrivint!
    petons!

  • Temps encapsulat[Ofensiu]
    Leela | 13-01-2007

    segurament és l'únic que tenim, petites estones que vivim com eternitats perquè els sentiments ens ho fan sentir així, i a diferència d'aquestes petites eternitats concentrades i tan certes, nosaltres tan sols podem estimar amb mostres, amb engrunes, de manera ben senzilla. Som captaires dins la immensitat, però penso que al cap i a la fi aquesta immensitat encapsulada la construim nosaltres. En cada mirada, en cada petó, en cada agafada de mà o en cada abraçada hi ha, com molt bé dius, una mostra d'aquesta eternitat que tan busquem i que no veiem que ja tenim.
    Un cop més, m'han agradat molt les imatges. Vigila però amb:
    "Només ser", crec que hauries de posar "Només sé"

    M'agrada com escrius, seguiré llegint-te!

    Leela

l´Autor

Aiwendil

12 Relats

38 Comentaris

12728 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor