Wagner i Verdi

Un relat de: AssociacioRelataires

Wagner i Verdi


Els gossos de Lady Beckett es deien Wagner i Verdi perquè era una melòmana que empenyia les hores al compàs d’àries com si la vida fos una capsa de música. No sabia solfeig ni tampoc no tocava cap instrument, però tenia una veu prodigiosa. Així que cantava o, el que és el mateix, cuinava melodies que s’envolaven lliures com estornells en estol i tenyien el conservatori del cel de pentagrames alats.

Wagner i Verdi només sabien bordar com gossos normals perquè eren bèsties corrents que triscaven muntanyes com ànimes salvatges. Lady Beckett, en el fons, també ho era perquè vivia al marge de tot, en una caseta enmig del no-res que era un mirador d’estrelles on la nit reflectia la ignorància del món. Lady Beckett no posseïa res més que els seus gossos, però no podia ser més feliç perquè la música era la reina absoluta en el paradís dels pobres, on fins i tot els gossos callaven quan ella cantava.




Autora: Marta Finazzi

Comentaris

  • sukalu | 25-02-2019 | Valoració: 10

    Thank you for sharing this great post, I am very impressed with your post, the information provided is meticulous and easy to understand. I will regularly follow your next post. vex 3

  • Mil gràcies! [Ofensiu]
    Loira Durban | 19-02-2019

    Moltes gràcies pels vostres comentaris al pentagrama del meu relat. I que la música ens abraci :)

    Marta

  • Òpera[Ofensiu]
    kefas | 15-02-2019


    Els has escoltat bé? De Wagner es diu que en algunes òperes els cantants han de lladrar perquè els espectadors no s’adormin. Torna a escoltar-los, potser estan interpretant els Mestres cantors.

  • Lirisme[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-02-2019 | Valoració: 10

    Dos gossos, Wagner i Verdi, una cantant, una solitud omplerta amb música i veu d'àries. Un relat líric, poètic i musical. Una forta abraçada, Marta!

    Aleix

  • Moltes gràcies [Ofensiu]
    Loira Durban | 14-02-2019

    Moltes gràcies pels vostres comentaris! Nietzsche deia que la vida sense música seria un error :)

    Una abraçada i fins aviat!

    Marta

  • Bonic[Ofensiu]
    Montseblanc | 13-02-2019

    Viure al marge de tot. Amb dos amic-gossos com a única companyia i una veu meravellosa per omplir de música el cel. Sona bé.

  • Autor[Ofensiu]
    SrGarcia | 12-02-2019

    M'agrada, encara que no sé qui és l'autor. Associació? Em sembla que els gossos no devien ser gaire amics.

  • Estrany i profund.[Ofensiu]
    Nil | 12-02-2019 | Valoració: 10

    Ara, acabo de localitzar el teu relat, gràcies pel teu comentari al meu poema: "Dins el parc". I passo tot seguit a comentar-te'l: és un relat força estrany d'entrada, una dona que canta prodigiosament sense haver aprés enlloc, dos gossos esquerps però amb noms il·lustres, una cabana en mig del bosc i un cel estelat com a escenari nocturn. Una melòmana joiosa i feliç de poder cantar a lloure entre les valls de la muntanya, una dona de cul al món, que ho fa això? i autosuficient en ella mateixa! ressentida de l'estupidesa humana, tal volta... Un personatge amb el que em puc emmirallar, sobretot , no quan canto, perquè de cantar no en sé, sinó quan escric, dins la solitud de la meva casa bells poemes per a mostrar-vos després a vosaltres..... La cineasta Isabel Coixet en faria una bona pel·lícula d'aquest relat.... Salut, Nil.

  • Preciós[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 12-02-2019 | Valoració: 10

    M’ ha agradat el teu relat, puc veure la senyora sols mirant els estels i cantant amb els gossos al costat, jo la veig molt bonica i especial. Enhorabona noia el meu encara no ha estat publicat i es diu Uba música constant. Moltes gracies per llegir i conentar ho agraeixo de tot cor

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: