Dolçament, t'adorms

Un relat de: març

Poc a poc, silenciosa, calmada, els ulls et van pesant, parpelleges lentament. L'espai de temps en què els teus ulls resten oberts va escurçant-se a cada cullerada que et dono. No em mires, ja, no em veus, però respons obrint la boca cada vegada que t'ho demano. Remeno amb cura el iogurt, els teus llavis es mantenen lleugerament separats, encara, i faig que entrin en contacte amb la cullereta, carregada del làctic. No respons, ja no. Dolçament, t'adorms.

La respiració és clamada, pacífica, relaxada. Per fi has deixat de sentir el dolor que tant t'ha pesat els últims anys, els darrers mesos, sobretot. Poc a poc, a mesura que avancen les hores, la pau que transmet la teva respiració va difuminant-se per donar lloc a inspiracions forçades i, sobretot, sorolloses expiracions. De cop, tot es complica. El teu rostre, que semblava serè, incorpora noves gesticulacions. Ara t'esforces per respirar i sembla que el sedant no faci tot l'efecte que hauria de fer. Inspiracions i expiracions, ja, forçades, gens discretes, poc profundes. La velocitat de la teva respiració mai havia estat tan alta. Les hores segueixen avançant i tu no et dónes per vençuda, segueixes lluitant, perquè, com deia aquell "l'única lluita que es perd és la que s'abandona" i tu no en saps, d'això, no n'has sabut mai, ets una lluitadora.

T'agafo la mà. T'observo fixament, no et trec la mirada de sobre. Contemplo aquell rostre que, des de fa un temps, ha substituït el teu. Tot és silenci. De sobte, obres un fil les parpelles i poc a poc deixes entreveure, cada instant una mica més, els teus preciosos ulls. Tens la mirada fixa i no respons. Deixes de fer soroll. Respires lentament, a una velocitat extremadament baixa i ja no fas soroll. Tot és silenci. I et miro. Segueixo mirant-te perquè sento que ja ets lluny, que la distància que ens separa és enorme i, a aquestes alçades, insalvable. M'ajupo al costat del llit. T'agafo la mà amb força i, amb l'altra t'agafo el braç. El teu ventre és immòbil. Tot és silenci. Les llàgrimes em neguen els ulls i sento, impotent, com t'allunyes, com te'n vas. Dolçament, t'adorms.

El silenci és, ja, trencat. Corredisses pels passadissos per avisar la infermera, les meves germanes i el teu germà. Massa tard, no han pogut acomiadar-se. Has obert els ulls i, si has vist alguna cosa, ens has vist a nosaltres i jo, he admirat, per darrera vegada l'increïble verd que tan orgullosa em sento de tenir amb mi. Tots et vetllem, t'observem, et plorem, indignats per la injustícia que ens ha caigut al damunt. I tu, dolçament t'adorms. Per sempre.

Comentaris

  • molt bonic i trist[Ofensiu]
    Xunxi | 12-08-2009 | Valoració: 10

    preciós, son relats que costen de pair , per el dolor que ens provoquen als que tenim una absència
    una abraçada

  • Dolçament emocionant[Ofensiu]
    Hannah | 20-07-2007 | Valoració: 10

    Hola Març,
    quin relat més emocionant, amb quines paraules més belles descrius la pèrdua d'una persona estimada.
    M'ha agradat molt.

    *També sóc de Vilafranca del Penedès. Encantada de llegir-te:)*

    Una abrasada de Hannah

  • Tocada i emocionada[Ofensiu]
    RATUIX | 20-07-2007

    de reviure sensacions. Per la serenor i la força d'aquest comiat.
    Un bell relat.

  • Bonic i serè[Ofensiu]
    Nubada | 20-07-2007

    Una manera molt bonica i serena d'expressar els sentiments per la pèrdua d'una persona estimada.

  • no se com....[Ofensiu]
    jo_mateixa | 20-07-2007

    .... he arribat al teu relat. (maleït destí)
    M'he vist reflexada, m'ha vist de nou amb vint-i-un anys...he plorat amb les mateixes llàgrimes...no és fàcil trobar a faltar.

    petons xiqueta


  • Arriba...[Ofensiu]
    xeisha | 23-03-2006

    i desperta moments viscuts en tercera persona, però sentits amb cor i ànima. Com si hagués pogut reviure en aquells ulls verds altres moments que, per contra, he hagut de mirar de lluny, des d'un petita esquerda a qualsevol racó.

    Emocionant.

  • Emocionant[Ofensiu]
    Biel Martí | 07-02-2006

    Tot el relat despren el sentiment de la pèrdua, està molt ben escrit i emociona, efectivament. Em queden poques coses per dir amb el que ja han dit els anteriors comentaristes. Només felicitar-te per saber transmetre tot el que el reat transmet.

    Biel.

  • Emotiu[Ofensiu]
    drocera | 15-09-2005

    És molt emotiu. M'ha agradat molt. Suposo que els sentiments que evoco en llegir-lo no són ni de bon tros com els que has hagut de patir.

    Fins aviat.

  • Nanit | 09-09-2005

    No em surten les paraules ara mateix per explicar-te el que he sentit. M'ha agradat molt.
    Felicitats 'març'. De veritat.

  • DESDE[Ofensiu]
    sempre | 13-07-2005

    nena!!!el millor relat...amb més sentiment i dolçor dels que t'he llegit...

    realment és un homenatge, un final bonic dins de la duresa de la situació.

    segurament tens contradiccions al cap del que vas viure i del que vas veure..crec que la imatge d'un final com aquest perdurarà en tu primerament amb dolor i després donaras gràcies per haber estat allà en tot moment, per haver-la vist obrir els ulls i dolçament adormir-se.

    continua escrivint , t'ho diré sempre.

    SEMPRE

  • :**************[Ofensiu]
    lluna de paper | 01-07-2005

    La meva abraçada x tota resposta...

  • Inflamable | 30-06-2005 | Valoració: 10

    Ho sento, no tinc paraules.

  • Preciós, març[Ofensiu]
    brideshead | 30-06-2005

    Un homenatge ple d'amor, dolç i etern, a la memòria de la teva mare. Les teves paraules et faran plorar, a tu mateixa, durant molt de temps, i després, poc a poc, et seran paraules de consol, per ajudar-te a tornar a somriure, a tornar a veure el futur amb esperança, sense sentir rancúnia pel passat.

    Una abraçada molt gran, març. Et reitero tota la meva estima i el meu suport, per tot allò que puguis necessitar. Un petó ben fort.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: