Reflexions diverses .30

Un relat de: Jam Malson
Dels Climes i les Persones:

Si als països gèlids les idees són sempre més fresques i als països càlids la gent no s'escalfa gaire el cap, a Catalunya és amb el cap fred que se'ns escalfen les idees.


De la Humanitat:

A mesura que la bondat decreix, la pila de lleis és cada dia més alta. I creix, creix i creix...


De la Gran Decisió:

Si feta la primera part del camí encara no saps què vols ser quan siguis gran, no et preocupis: La majoria de vegades, la força per a continuar caminant es troba en el que no voldries ser mai.


De la Pau:

La Pau neix de la veritable Justícia i no pas de la paorosa submissió a la llei del Poder.


Del Futbol i la Política:

Mentre que en el futbol mantenir la possessió de la pilota és sempre una part important del joc, la importància que més sovinteja en política és mantenir-se en el joc tot passant la pilota al rival.


De les Drogues Socials:

Si ahir la religió era l'opi del poble, el materialisme és l'anestèsic mental més popular d'avui en dia.


De la Paciència i la Llibertat:

Qui no tingui paciència per fer el camí cap a la llibertat, haurà de tenir-ne per continuar suportant el jou de la submissió.

Comentaris

  • Comentari al comentari "Good one"[Ofensiu]
    Jam Malson | 06-10-2019

    Terrancemoore, t'agraeixo molt el teu comentari: “Si utilitzeu diversos miralls, es genera un nombre de reflexions, però el que veieu depèn del lloc on esteu. La quantitat de reflexions completes i incompletes canvia a mesura que es veu el mirall des de diversos punts.”

    Sens dubte, el punt de vista ho és tot. Tanmateix, sàpigues que les criatures de menys d'un any veuen la seva imatge reflectida en un mirall i reaccionen com si tinguessin davant una altra criatura. Així, doncs, Terrancemoore, et recomano que et miris en un mirall i reflexionis sobre què hi veus.

  • Good one[Ofensiu]
    Terrancemoore | 05-10-2019 | Valoració: 3

    Utilizing multiple mirrors builds the number of reflections, yet what you see relies upon where you stand. The quantity of complete and incomplete reflections changes as you see the mirror from various points.


    Thesis Writing Service

  • Diverses reflexions[Ofensiu]
    Montseblanc | 22-07-2019

    Ostres, quina coincidència. Tenia pendent deixar-te un comentari, perquè em va agradar molt el que li vas dir a un impresentable que corre per aquí i al qual van qualificar un dia d’insofrible i tothom es va posar les mans al cap, quan és l’adjectiu que millor li va... Però te m’has avançat i t’agraeixo el comentari al meu relat. És cert que ha coincidit que els meus dos relats han sortit publicats gairebé junts i que el contrast és gran. Els vaig enviar en dies diferents però es veu que ara no hi ha feina acumulada. El cas és que entenc el teu esglai hahaha, però la vida és així, una de freda i una de calenta. L’altre dia pel matí jo venia de la piscina tota contenta i quan estava aturada a un semàfor em va passar pel cap, com un puto llampec que no puc aturar mai “i si mentre jo era a la piscina s’ha mort la mama?” i també és cert que de vegades, anant al lavabo a casa d’algú, m’he trobat amb el mirall tot esquitxat de calç i he pensat “umm quin plaer passar la baieta i emportar-me totes aquestes marques...” Coses que ens passen a tots pel cap (suposo, espero, ehem...), importants o no, alegres o tristes... Som una barreja.

    Les teves reflexions són també una mostra d’això. De la barreja que som. De tot el que portem al cervell, no sé si ordenat i ben classificat, o en un garbuix...
    Jo hi veig dues branques principals als teus pensaments. Una de general, que abasta el món sencer i una altra “d’íntima” que fa referència a cadascun de nosaltres. Òbviament tot va lligat i som formiguetes atrapades al gran formiguer, no hi ha més, però tampoc menys. És a les mans de cada un de nosaltres fer de la nostra vida el que vulguem o podem, dins d’aquest entramat mundial de lluita pel poder. Tens raó en que la raça humana ja no millora en el seu conjunt, encara que si la mirem de prop sempre trobem cassos commovedors. “La gran vida” és una pura merda, però “la nostra petita vida”, la de cadascun, encara val la pena ser viscuda, tot i el consumisme, l’egoisme, i la sensació de que anem avall cap a un forat negre cada vegada a més velocitat. Jo diria que ja no hi ha camí cap a la llibertat que menciones, la vida és ara i avui, i els camins, tots, porten de nou al començament, o al final, tot és la mateixa cosa.
    Em quedo amb la teva frase: “La Pau neix de la veritable Justícia i no pas de la paorosa submissió a la llei del Poder.”


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

232 Relats

245 Comentaris

132773 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!

.....................................................................

SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************
....................................................................

PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.

.....................................................................

1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.

------------------------------------------------

I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.