Marteta em senc super identificada amb tu en aquest relat. saber que l'estimes i que ell a tu no... pero aixo no ens importaaaa, seguirem estimant i esperant.

Cap sentit, plorar a vegades no te cap sentit, però ens fa sentir millor.

m'agradat molt

M'ha paregut magnífic i més clar, aigua. Intenta ser protagonista del teu destí, aquell que escrius cada dia quan esculls bé els teus referents. Sigues dona, que és molt. em queda amb aço !!

Es el teu segon relat que llig i la segona vegada que m'entren ganes de plorar..

Sospir.. Estimar en silenci o lliutar !!

Com m'agrada llegir relats que parlen de la cuina, un gran mon, que molta gent desconeix. Recorde que a mi de menuda tambe em regalaren una de eixes cuines, i ara gaudix pero en una de veritat :)

si ens deixaren...

així em quede, sense paraules..

totalment d'acord en aquestes paraules

jo penso igual

es increible la rapidessa en que podem canviar de estar il·lusionats, a decepcionats... inclús al contrari.. en tot cas, molt bonic :)

m'agradat molt :)

sols puc dir això.

pareix que no tinga fi, em quede amb ganes de llegir més

ajajajaja si he pogut riure, però ara de veres, trobe que no podríem viure sense el WhatsApp !!! estem massa enganxats juasjuasjuas