Foto de perfil de Victre

Victre

191 Relats, 178 Comentaris
96000 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig néixer al 1977.
Sóc metge, acupuntor i estic estudiant el grau de psicologia.
En el meu temps lliure escric relats.

Des de que escric, sempre he mantingut una lluita entre mantenir els relats ocults, o fer-los publics. Una barreja entre dubtes, vergonya, i la joia de que altres et llegeixin.

El meu mail és victreespiga@gmail.com

Al blog https://lletresigargots.wordpress.com trobareu tots els meus relats, la majoria amb il.lustracions incorporades.

Últims relats de Victre

  • La cançó

    Victre - 08-09-2019 - 512 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Escric la cançó que canta la dutxa quan ningú es dutxa. La cançó que sent la sirena quan ningú l’escolta, la que xiula el vent fugint de nosaltres. Escric una cançó amb el soroll dels records quan es desfan i cauen, gota a gota, omplint el got de paper que és l’oblit. més

  • Individu-culpa

    Victre - 21-07-2019 - 668 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Ens volen empènyer cap a un futur, on només volen que siguem individus per carregar amb una part de la culpa global. Només ens volen individus per culpar-nos del canvi climàtic, de la falta de productivitat de l’empresa on treballem, del nostre físic imperfecte,i fins i tot de les nostres mal més

  • Apostar fort

    Victre - 13-07-2019 - 910 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Em jugo la vida a cada poema. Jugo amb la vida a cada racó. Acarono el somriure que fas quan em mires, i el guardo al calaix on guardo els records. Et juro la vida a cada poema, m’arranco paraules si cal amb les dents. Destil·lo la vida que fuig del poema, i la guardo al calaix o més

  • Marxen de colònies

    Victre - 13-07-2019 - 489 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Marxen de colònies. “Us trobarem a faltar, però també ens ho passarem bé sense vosaltres, així que feu el mateix vosaltres”. I la casa assaja una quietud que fa anys que no tastava, i ens retrobem amb moments de silenci que guardem per més endavant. Joguines que es queixen perquè ning més

  • Sóc

    Victre - 03-06-2019 - 767 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Sóc el forat que deixo quan marxo. El temps que trigo en saber cap a on vaig. Sóc la suor de la lluita i un blanc de bandera. El que veig quan miro enrere mentre corro endavant. Sóc el valent que fuig i el covard que lluita. La bèstia que plora perquè no sap plorar. Sóc més

  • Temps

    Victre - 14-05-2019 - 1520 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    De petit, al cotxe, vaig aprendre a avorrir-me. Recordo el silenci d’aquells viatges. Recordo les confidències amb la finestra, que exercia el paper de pantalla de cinema projectant en sessió contínua la pel·lícula del món exterior. De petit, al cotxe, també vaig aprendre el concepte d més

  • Capvespre

    Victre - 21-04-2019 - 790 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Busca’m al capvespre amagat entre les ombres que s’allarguen buscant el tacte d’altres ombres també perdudes. Busca’m al capvespre difuminat entre els grocs que somnien ser vermells, buscant ser cor i bullint ser sang. Busca’m al capvespre com si fos l’alè que respir més

  • Baldufes

    Victre - 08-04-2019 - 610 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Quan es posava de moda, portàvem baldufes que giraven més ràpid que el món d’aleshores. Portàvem motxilles sense rodes plenes de llibres amb rodes amagades. Jugàvem en racons de patis que ens van trair amb nens amb les mateixes bates amb les mateixes taques. Apagàvem focs més

  • Ara

    Victre - 05-03-2019 - 659 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Ara que el dia s’allarga, ara que em dones la mà, ara que el dolor es suportable, ara que l’ara és demà. Ara que puc ser qui vulgui, ara que vull ser qui soc, ara que el fred ve de fora, ara que visc vora el foc. Ara que no duc rellotge, ara que el temps és aquí, ara que visc més

  • Globus

    Victre - 11-02-2019 - 657 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Alguna cosa dins nostre ens empeny cap a l’interior. Hi ha una força que lluita per convertir-nos en passat, en el forat negre de la memòria. Hi ha una força que vol que no siguem, o que només siguem matèria. Una concentració de matèria densa, compacta per no deixar passar la llum. Ni el més

  • La ruta del GPS

    Victre - 04-02-2019 - 827 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    M’agrada anar de copilot i mirar la pantalla del GPS. És com si durant l’estona que dura el trajecte, la vida fos més fàcil sabent que només hem de seguir la línia blava que marca la pantalla. Durant una estona, la vida et dóna indicacions per ajudar-te a agafar el camí correcte i arr més

  • Compte enrere

    Victre - 04-02-2019 - 644 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    a10 als 9 presos polítics. El nostre cor es queda 8, però amb 7 de llibertat. Tots sabem que aneu cap a un d’aquells judi6 on la justícia no val ni 5. Però estigueu sempre orgullosos de les 4 barres, i sapigueu que sereu sempre nos3, encara que formeu part de 2 partits políti més

  • Morir buit

    Victre - 30-01-2019 - 1020 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    L’objectiu és morir buit. Buit de rialles esclatades, d’espatlles plorades i cuixes suades. De poemes compartits i de poemes guardats a la butxaca del batí per si un dia els necessito. Buit de nits no dormides i de vespres patits, amb un nus existencial a la panxa que implosiona més

  • Fer cagar el tió

    Victre - 30-12-2018 - 642 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Fer cagar el tió és el moment més anàrquic de l'any. Cada nen canta la seva versió de la cançó mentre va fotent cops a tort i a dret, i l’amenaça de que un ull surti volant planeja constantment sobre el menjador. Els adults intentem entaforar -sempre amb poca gràcia- els regals sota una més

  • Fracàs

    Victre - 22-12-2018 - 784 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    A aquestes alçades, crec que tots estem d’acord que ser pare no és fàcil. Ser pare d’un nen que practica esport ho complica tot una mica més, ja que l’esport -on perdre forma part del joc-, ens fa connectar amb antigues derrotes personals que crèiem oblidades. I la meva sensació és més

Últims comentaris de l'autor

  • Victre | 28-04-2019

    Gràcies a tots per aquests comentaris!!!

  • Victre | 29-12-2018

    Carai!!!!
    Moltes gràcies pel comentari!!!

  • Victre | 18-06-2018

    Gràcies pel comentari Montse!!
    Tens tota la raó que abans els meus textos eren més alegres!! Passar no ha psassat res, han estat ells que han pres aquest camí! I jo els he deixat!!

  • Victre | 22-03-2018

    Gràcies Montse pel comentari!!
    Tal com dius, la meva realitat segueix sent igual de feliç que abans, però també m’agrada que els meus escrits transitin per la melanconia, tot i que em resulti més difícil, i hagi de escarbar més!!!

  • Victre | 04-03-2018

    Moltes gràcies pels vostres comentaris, companys!!!!

  • Victre | 01-02-2018

    Moltes gràcies pels comentaris!!!!

  • Victre | 22-01-2018

    Totalment d’acord, Nil!!!

  • Victre | 24-12-2017

    Moltes gràcies pel comentari!!!!!

  • Victre | 24-06-2017

    Moltes gràcies pels comentaris!

  • Victre | 21-06-2017

    Moltes gràcies a tot per comentar!

  • Victre | 04-06-2017

    Moltes gràcies pel comentari Aleix!!! Un honor!!

  • Victre | 29-05-2017

    Moltes gràcies a tots pels comentaris!!!

  • Victre | 05-11-2016

    Felicitats pel relat!
    Jo hi veig algú atrapat pel destí, i que no pot modificar-lo, (tot i que hi ha cançons que ho pinten molt fàcil).
    A veure si l'arribada d'un nou dia és el catalitzador del canvi que busca!

    Víctor

  • Victre | 05-11-2016

    Felicitats pel relats,
    Descriu un amor tendre i real, madur i maleable.

    M'ha encantat aixó de "blau, verd, blau-verd". Es por dir molt sense dir res, només jugant amb les paraules.

    Victor

  • Victre | 23-10-2016

    Moltes gràcies a tots pels comentaris!

    La intenció era reflectir un pare de família que vol immortalitzar la felicitat del moment que està vivint.

    És veritat que m'agrada ser un pél críptic, però també crec que el sentit final de cada relat li acaba donant cada lector. I m'agrada que sigui així!

    En prenc nota!

    Víctor