Victre

35 Relats, 29 Comentaris
6416 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Actualment em dedico a fer de metge acupuntor i de metge d'addiccions.
En el meu temps lliure escric relats

Últims relats de Victre

  • El dolor d'escriure

    Victre - 29-08-2016 - 9 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Llegir és un dels grans plaers als que ha arribat l'evolució humana. Escriure no. Escriure té un punt dolorós. El mateix dolor que deus experimentar si t'extirpen violentament una part de l'ànima. Escriure és com aquell malson en que vas despullat pel carrer, i no saps que fots sense més

  • La vella cafetera italiana

    Victre - 28-08-2016 - 12 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La cafetera de càpsules que si la compres et conveteixes, de cop, en un actor madur, amb moltes canes, fot un cafè boníssim. De fet, cada cop que vas a comprar les càpsules, entres en un rodatge d'una nova pel·lícula de la saga, i tothom és molt madur, i tothom té moltes canes. De fet el més

  • El llit dels pares

    Victre - 27-08-2016 - 16 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Al món hi ha dos espais (massa) ben diferenciats: el llit dels pares i la resta. El llit dels pares està fet d'una substància que la por no hi entra, i els monstres es desfan només tocar-lo. Al llit dels pares no existeix l'insomni, la febre baixa de cop (crec que és l'única cosa conegud més

  • Deutes

    Victre - 27-08-2016 - 14 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Ara resulta que els hi dec un gelat als meus fills. És sorprenent com (sense fer servir l'Excel) recorden, fil per randa, a qui li toca escollir pel·lícula, a qui li toca seure al costat de la mare, i tots els gelats que algun dia (vés a saber en quina situació, que prefereixo no recordar) més

  • Diàlegs de carícies

    Victre - 15-08-2016 - 31 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Pocs gestos són més senzills, i tenen més significat, que una carícia. Un lleu moviment de dits, moltes vegades només d'uns centrímetres, capaç de comunicar tants sentiments com quilòmetres de paraules. La carícia té una cadència que (si és la precisa) pot fer resincronitzar, al q més

  • El destí

    Victre - 15-08-2016 - 18 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    El problema que té el destí, és que és més capriciós que qualsevol germanastra de qualsevol absurd conte infantil. Tot depèn d'un simple semàfor en àmbar, i de la decisió de si comences a córrer per passar abans de que es posi vermell, o t'atures i esperes a que torni a canviar a verd. més

  • La dona de la piscina

    Victre - 15-08-2016 - 65 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    N'hi ha una a totes les piscines, segur que la reconeixeu. És aquella senyora gran, amb els anys suficients per ser àvia i els cabells tenyits de ros. Arriba a las piscina sola, en plena hora punta, i comença a nedar amb les ulleres de sol posades i el cap ben lluny de l'aigua (amb un estil que, no més

  • L'hora del bany

    Victre - 15-08-2016 - 11 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El moment del bany és el més paradigmàtic de l'educació d'un fill. Tot comença, normalment, abans de sopar. Mentre un cuina, l'altre els banya. Fins aquí, tot perfecte. -Vinga nens, a la banyera!-. -Però si ahir ens vem dutxar!-, -Avui no toca!-, o -D'acord, però sense sabó!-, són més

  • Allò que ningú hauria de saber mai

    Victre - 13-08-2016 - 60 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Just un mes abans de fer els 8 anys, la Marta ha volgut parlar amb mi. Ha volgut parlar per fer-me saber que ho sap. Que sap allò que no es pot dir, i que ningú hauria de saber mai. Que sap allò que quan ho saps, tot comença a trontollar. I, el que és pitjor, és que ja mai més res important superarà aquesta ombra d'inestabilitat. La Marta ja sap allò que quan ho saps, la realitat et fa crèixer de cop, amb una patada al ventre. La Marta ja sap allò que quan ho saben, s'acaba la pròrroga que se'ns otorga quan hi ha nens pel mig que ho ignoren. És com si només se'ns permetés ser nens en aquelles dues setmanes de Nadal, així que quan hi ha infants a la familia, tots intentem recuperar els anys perduts ansiosament, i connectem intensament amb el nen que un dia vam ser (i que tothom ens recorda que ja no som). Per sort el Dídac encara té 4 anys. Però per quan ho sàpiga, us regalo les meves dues sermanes de Nadal, no les vull. Prefereixo les 48 setmanes que queden, fins qu més

  • La paternitat

    Victre - 13-08-2016 - 21 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Com en aquells jocs de la tauleta en que vas avançant nivells i adquireixes noves capacitats, amb la parternitat se t'activa de forma immediata, la virtud d'estimar incondicionalment. És un tipus d'amor que no es pot explicar, i que, per tant, no cal entendre. Va més enllà de qualsevol explic més

  • Bons propòsits

    Victre - 07-08-2016 - 51 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Arriba el moment de fer punta al llapis i començar a pensar en fer la llista de bons propòsits. Per que, no sé si ho sabeu, però el moment de fer-la és ara, mai per cap d'any. La llista de bons propòsits s'ha de fer amb el cap (i la panxa) buits. S'ha de fer després d'un treball de refl més

  • La zona de confort

    Victre - 07-08-2016 - 32 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    A l'escola dels nens, canvien les classes cada curs. I cada any la reacció és la mateixa: segons després de que publiquin a quina classe aniran els alumnes, els grups de WhatsApp comencen a bullir amb pares i mares indignats amb l'escola, i amb aquest pervers sistema que no té cap sentit. més

  • Les nits d'Agost

    Victre - 07-08-2016 - 46 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Les nits d'Agost no són per dormir-les. Les nits d'Agost són per suar-les a l'aire lliure, són per beure-se-les a petits glops, per xerrar-les fins a no tenir res més a dir i per exprimir-les fins a la matinada. Al llit, són nits curtes, però lentes. Són nits de rellotges. Nits on e més

  • Cura d'humilitat

    Victre - 07-08-2016 - 36 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Tenir fills és una de les cures d'humilitat amb que t'obsequia la vida. Recordo fa uns 10 anys, jo sense fills, parlant amb un company de feina (que fa anys que no ho és, però que ara és un bon amic) que tenia dos fills en edat infantil. Cada matí, quan jo intentava parlar de la notícia est més

  • Maduresa

    Victre - 07-08-2016 - 46 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Ara que molts voregem els quaranta, un comença a tenir la sensació que, sense desitjar-ho, estem entrant en una fase (ho escric amb la boca petita) de maduresa (paraula que, encara ara, em produeix una picor irrefrenable pel cos i l'ànima). I el que caracteritzés aquesta fase hauria de ser l' més

Últims comentaris de l'autor

  • Victre | 27-08-2016 | Valoració: 10

    Primer, gràcies pel teu comentari, els que tenim (massa) dubtes sobre la nostra escriptura necessitem, de tant en tant, algú que ens reforci l'ego!

    M'ha agradat molt el relat! L'eterna pulsió del yin-yang, que fa moure l'univers és un tema que em fascina!

    Ens llegim.

    Víctor.

  • Victre | 27-08-2016 | Valoració: 10

    Em quedo amb el "perillosos"....

    Hi ha moments (vespres) que si duressin un pèl més, podríem fer coses que ens arrepentiríem tota la vida.

    Víctor.

  • Victre | 27-08-2016 | Valoració: 10

    Felicitats pel relat!
    La pulsió entre el dia i la nit, la vida i la mort, el yin i el yang

  • Victre | 25-08-2016 | Valoració: 10

    M'encanta el ritme i la musicalitat del poema.
    Llegir-lo és ballar-lo.

    Víctor

  • Victre | 23-08-2016 | Valoració: 10

    M'ha encantat el poema.
    Un poema d'amor, que reclama un poema d'amor....

    Víctor

  • Victre | 17-08-2016

    Moltes gràcies pel comentari Albert, jo també t'estic molt agraït!

    Víctor

  • Victre | 16-08-2016 | Valoració: 10

    Felicitats pel relat!
    Ciutats que pesen....
    Anonimats que pesen.

    Victor.

  • Victre | 16-08-2016

    Moltes gràcies pel comentari Aleix!
    ... Instant fugisser de la sal...

  • Victre | 16-08-2016 | Valoració: 10

    Molt bon relat! D'un psicòpata de llibre. Tot i que també hi trobo la reflexió de fins a quin punt tots no en nsm un pel, de psicòpates.
    Molt ben trobat el fet de ara maltracti animals (molt típic dels psicòpates, a la infància).

    Ens llegim.

  • Victre | 16-08-2016 | Valoració: 10

    Molt bon relat!
    Si es pot dir amb poques paraules, no en malgastis d'altres.

    I el tema de la satisfacció paternal i de l'acceptació del que fan els fills... Un dels grans temes universals?

    Ens llegim.

  • Victre | 15-08-2016 | Valoració: 10

    Felicitats pel relat! M'ha agradat molt!

  • Victre | 15-08-2016 | Valoració: 10

    ...
    Instant fugisser de la sal
    ....
    Guau!!!!!
    És d'aquelles frases que només et fa ràbia que no se t'hagin acudit a tu!

    Moltes felicitats!

  • Victre | 15-08-2016 | Valoració: 10

    M'ha encantat el relat!
    Sempre m'han fascinat els relats que tenen vida pròpia, que es van escrivint, o reescrivint, o autoescrivint, sobre la marxa.
    Fascinant.

  • Victre | 14-08-2016 | Valoració: 10

    Molt bon relat! Real com la vida. Real com la platja.

  • Victre | 14-08-2016 | Valoració: 10

    Felicitats pel relat! M'ha agradat molt el simbolisme que trasmet tan exquisidament!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: