Foto de perfil de Victre

Victre

187 Relats, 175 Comentaris
51379 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer al 1977.
Sóc metge, acupuntor i estic estudiant el grau de psicologia.
En el meu temps lliure escric relats.

Des de que escric, sempre he mantingut una lluita entre mantenir els relats ocults, o fer-los publics. Una barreja entre dubtes, vergonya, i la joia de que altres et llegeixin.

El meu mail és victreespiga@gmail.com

Al blog https://lletresigargots.wordpress.com trobareu tots els meus relats, la majoria amb il.lustracions incorporades.

Últims relats de Victre

  • Sóc

    Victre - 03-06-2019 - 131 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Sóc el forat que deixo quan marxo. El temps que trigo en saber cap a on vaig. Sóc la suor de la lluita i un blanc de bandera. El que veig quan miro enrere mentre corro endavant. Sóc el valent que fuig i el covard que lluita. La bèstia que plora perquè no sap plorar. Sóc més

  • Temps

    Victre - 14-05-2019 - 119 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    De petit, al cotxe, vaig aprendre a avorrir-me. Recordo el silenci d’aquells viatges. Recordo les confidències amb la finestra, que exercia el paper de pantalla de cinema projectant en sessió contínua la pel·lícula del món exterior. De petit, al cotxe, també vaig aprendre el concepte d més

  • Capvespre

    Victre - 21-04-2019 - 182 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Busca’m al capvespre amagat entre les ombres que s’allarguen buscant el tacte d’altres ombres també perdudes. Busca’m al capvespre difuminat entre els grocs que somnien ser vermells, buscant ser cor i bullint ser sang. Busca’m al capvespre com si fos l’alè que respir més

  • Baldufes

    Victre - 08-04-2019 - 82 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Quan es posava de moda, portàvem baldufes que giraven més ràpid que el món d’aleshores. Portàvem motxilles sense rodes plenes de llibres amb rodes amagades. Jugàvem en racons de patis que ens van trair amb nens amb les mateixes bates amb les mateixes taques. Apagàvem focs més

  • Ara

    Victre - 05-03-2019 - 139 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Ara que el dia s’allarga, ara que em dones la mà, ara que el dolor es suportable, ara que l’ara és demà. Ara que puc ser qui vulgui, ara que vull ser qui soc, ara que el fred ve de fora, ara que visc vora el foc. Ara que no duc rellotge, ara que el temps és aquí, ara que visc més

  • Globus

    Victre - 11-02-2019 - 117 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Alguna cosa dins nostre ens empeny cap a l’interior. Hi ha una força que lluita per convertir-nos en passat, en el forat negre de la memòria. Hi ha una força que vol que no siguem, o que només siguem matèria. Una concentració de matèria densa, compacta per no deixar passar la llum. Ni el més

  • La ruta del GPS

    Victre - 04-02-2019 - 248 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    M’agrada anar de copilot i mirar la pantalla del GPS. És com si durant l’estona que dura el trajecte, la vida fos més fàcil sabent que només hem de seguir la línia blava que marca la pantalla. Durant una estona, la vida et dóna indicacions per ajudar-te a agafar el camí correcte i arr més

  • Compte enrere

    Victre - 04-02-2019 - 134 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    a10 als 9 presos polítics. El nostre cor es queda 8, però amb 7 de llibertat. Tots sabem que aneu cap a un d’aquells judi6 on la justícia no val ni 5. Però estigueu sempre orgullosos de les 4 barres, i sapigueu que sereu sempre nos3, encara que formeu part de 2 partits políti més

  • Morir buit

    Victre - 30-01-2019 - 395 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    L’objectiu és morir buit. Buit de rialles esclatades, d’espatlles plorades i cuixes suades. De poemes compartits i de poemes guardats a la butxaca del batí per si un dia els necessito. Buit de nits no dormides i de vespres patits, amb un nus existencial a la panxa que implosiona més

  • Fer cagar el tió

    Victre - 30-12-2018 - 125 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Fer cagar el tió és el moment més anàrquic de l'any. Cada nen canta la seva versió de la cançó mentre va fotent cops a tort i a dret, i l’amenaça de que un ull surti volant planeja constantment sobre el menjador. Els adults intentem entaforar -sempre amb poca gràcia- els regals sota una més

  • Fracàs

    Victre - 22-12-2018 - 272 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    A aquestes alçades, crec que tots estem d’acord que ser pare no és fàcil. Ser pare d’un nen que practica esport ho complica tot una mica més, ja que l’esport -on perdre forma part del joc-, ens fa connectar amb antigues derrotes personals que crèiem oblidades. I la meva sensació és més

  • Respiro

    Victre - 21-12-2018 - 213 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Respiro l’aire que el temps no vol. Respiro el temps que sobra, l’aire que ahir ningú va voler. Respiro llocs que no recordo humits de suor de sexe a granel. Respiro amb ànsia a veure si aconsegueixo silenciar aquest plor que no para. Són els pulmons que se saben buits d’air més

  • L’equip de bàsquet

    Victre - 16-12-2018 - 123 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Elles aprenen a jugar a bàsquet. Nosaltres aprenem a ser pares de filles que aprenen a jugar a bàsquet. No. Tots aprenem junts. I no a jugar a bàsquet. Aprenem junts a viure, amb l’excusa del bàsquet. Perquè la vida no és un partit de bàsquet. La vida és un entrenament continu, un més

  • Pressupostos

    Victre - 30-10-2018 - 244 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    M’acabo d’aprovar a mi mateix els pressupostos per l’any que ve. Aquí els teniu: Llegir un 30% més. Construïr-me un aeroport per aprendre a volar. Crear un Ministeri dels Sentiments. Que els únics Reis siguin els nens. Que les joguines no tinguin colors. Que les dones canviïn el m més

  • Viure

    Victre - 15-10-2018 - 236 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La vida és una boira de dubtes, indecisions agendades per l’endemà de l’endemà, ni cara ni creu, una equació que no recordo, un pito, pito, gorgorito, un examen sorpresa, el sudoku difícil, l’”Ulisses” de Joyce, recordar telèfons ara que tenim mòbil, sortir a lligar amb gra més

Últims comentaris de l'autor

  • Victre | 28-04-2019

    Gràcies a tots per aquests comentaris!!!

  • Victre | 29-12-2018

    Carai!!!!
    Moltes gràcies pel comentari!!!

  • Victre | 18-06-2018

    Gràcies pel comentari Montse!!
    Tens tota la raó que abans els meus textos eren més alegres!! Passar no ha psassat res, han estat ells que han pres aquest camí! I jo els he deixat!!

  • Victre | 22-03-2018

    Gràcies Montse pel comentari!!
    Tal com dius, la meva realitat segueix sent igual de feliç que abans, però també m’agrada que els meus escrits transitin per la melanconia, tot i que em resulti més difícil, i hagi de escarbar més!!!

  • Victre | 04-03-2018

    Moltes gràcies pels vostres comentaris, companys!!!!

  • Victre | 01-02-2018

    Moltes gràcies pels comentaris!!!!

  • Victre | 22-01-2018

    Totalment d’acord, Nil!!!

  • Victre | 24-12-2017

    Moltes gràcies pel comentari!!!!!

  • Victre | 24-06-2017

    Moltes gràcies pels comentaris!

  • Victre | 21-06-2017

    Moltes gràcies a tot per comentar!

  • Victre | 04-06-2017

    Moltes gràcies pel comentari Aleix!!! Un honor!!

  • Victre | 29-05-2017

    Moltes gràcies a tots pels comentaris!!!

  • Victre | 05-11-2016

    Felicitats pel relat!
    Jo hi veig algú atrapat pel destí, i que no pot modificar-lo, (tot i que hi ha cançons que ho pinten molt fàcil).
    A veure si l'arribada d'un nou dia és el catalitzador del canvi que busca!

    Víctor

  • Victre | 05-11-2016

    Felicitats pel relats,
    Descriu un amor tendre i real, madur i maleable.

    M'ha encantat aixó de "blau, verd, blau-verd". Es por dir molt sense dir res, només jugant amb les paraules.

    Victor

  • Victre | 23-10-2016

    Moltes gràcies a tots pels comentaris!

    La intenció era reflectir un pare de família que vol immortalitzar la felicitat del moment que està vivint.

    És veritat que m'agrada ser un pél críptic, però també crec que el sentit final de cada relat li acaba donant cada lector. I m'agrada que sigui així!

    En prenc nota!

    Víctor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: