Foto de perfil de Espurnes

Espurnes

26 Relats, 72 Comentaris
12874 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tot sovint em sento espurna vivint en un espai infinit.

Com espurnes, volàtils, podem moure'ns en llibertat per l'immens espai de l'infinit. El veritable joc és la diversitat de formes, situacions, estats, emocions... tot és vida en trànsit ... envers la transcendència.
Inspira't i volaràs.

Vaig néixer una tarda de tardor del 1953.
Em varen regalar aquest nom: Esperança.
Jo em sento: Espurna.

La vida m'ha regalat un marit i dues filles que em fan sentir molt estimada i als qui estimo amb tot el cor, això em permet fer-ho extensiu al món.

Escric perquè m'ajuda a entendre'm a mi mateixa, al món i a alliberar ròssec.

Relats en Català em permet compartir i gaudir de les publicacions d'altres.

Moltes gràcies!

Si vols més informació:

http:espurness.blogspot.com

Esfontsararols@gmail.com

Últims relats de Espurnes

Últims comentaris de l'autor

  • Espurnes | 27-02-2019 | Valoració: 10

    bo Nil, ben expressat m'encanta aprenc molt de tu. Gràcies.

  • Espurnes | 27-02-2019

    Sí Nil records perduts en el temps!!

  • Espurnes | 10-02-2019

    aconseguir poques paraules que diguin molt,, que suggereixin a qui ho llegeix un ressó de sentiments...

  • Espurnes | 10-02-2019 | Valoració: 10

    Montserrat, molt ben escrit a mi també m'ha fet riure a estohes el trobo distés i ben descrit. Gràcies et segueixo

  • Espurnes | 10-02-2019 | Valoració: 10

    Nil, m'encanta com escrius. Molt ben descrit i les paraules... algunes d'elles les havia oblidat!!!
    Gràcies

  • Espurnes | 30-01-2019

    tal com dius no pot desapareixa peró és un tema a debatre des de molts punts de vista i que ,crec,s'ha de tenir en compte,. gràcies.

  • Espurnes | 28-01-2019 | Valoració: 10

    que em, ens fa anar als temps on, aquest preuat líquid era abundant, net, clar i a l'abast les fonts , els pous, les mines, les rieres sempre portaven "sobreeixidures" de l'aigua que per la seva abundància no podien engollir....
    el meu pare entrant a les mines... si. un altre temps tot ha canviat molt en poc temps.
    Doncs sí Montserrat gràcies amb aquest relat poden fer present allò que no hauria d'haver canviat mai.
    làigua és un bé de la humanitat!!.

  • Espurnes | 28-01-2019

    moltes gràcies Montserrat a mi també m'ajuda llegir el teus,

  • Espurnes | 21-01-2019 | Valoració: 10

    dijous de setembre m'ha emocionat, pot ser un dia qualsevol que sen's manifesta la vida des d'una realitat profunda, diferent, nova, la solitud és fragil i ens fa anar lluny allà on resideix la veritat la simplicitat, despullats de tota falsa il.lusió trobarem alló que mai s'apartarà de nosaltres, la veroitable connexió amb... no sé qué.. però és i és autèntic.
    gràcies per aquesta pàgina aprenc , m'ajuda.

  • Espurnes | 18-01-2019 | Valoració: 10

    que bonic amb molta sensibilitat al llegir-lo sento com s'obre el cor amb aquesta esperança i una tendresa immensa. Gràcies. Et segueixo

  • Espurnes | 18-01-2019 | Valoració: 10

    definides aquestes sensacions que traspua el teu escrit, l'he llegit u tornat a llegir, m'agrada molt com escrius et seguiré aprenc de tu.
    Moltes gràcies Nil, pel teu comentari de "et diuen prostituta" per mi ha estat molt important m'ha costat de publicar-lo és una sentiment intim que fa molts anys volia sortir, tema tan important que mereix un gran reconeixement sense cap vergonya, tot al contrari, no ens podem quedar només amb el pensament...

  • Espurnes | 18-01-2019

    Nil, moltes gràcies pel teu comentari, el tenia escrit de fa molts anys i no gosava de publicar-lo, peró ara sí, i amb força, les teves paraules m'han ajudat.

  • Espurnes | 18-01-2019

    Sempre es tracta amb menyspreu, és la inconsciència poc pensar amb la part més humana d'aquest col.lectiu. Gràcies Montserrat

  • Espurnes | 18-01-2019 | Valoració: 10

    Tot el que dius en poques paraules fa un resum profund del que pot dir una llàgrima, sensible ànima la que pot veure més enllà del que es #veu#.
    Gràcies Josep Maria m'inspira i em fa anar a fons em deixo portar.....

  • Espurnes | 18-01-2019 | Valoració: 10

    Tot el que dius en poques paraules fa un resum profund del que pot dir una llàgrima, sensible ànima la que pot veure més enllà del que es #veu#.
    Gràcies Josep Maria m'inspira i em fa anar a fons em deixo portar.....

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: