Teoria de la importància

No sé si és el que volies transmetre amb aquest poema, però el que veig és que fas referència, amb molta força, a la no importància del les paraules o el sentit que els hi puguem donar, ja que aquestes a mida que passa el temps canvien i per tant es perden (per això la famosa frase de que les paraules se les emporta el vent). Veig la importància de la genètica, que és el que t’acaba constituint tal i com ets, aparentment físicament, però també psíquicament. Ben bé que el passat és el que constitueix el present i anticipa el futur.
Tot i ser curt, transmet molt.
Una abraçada

Eloi

té la grandesa de dir-nos, en paraules exactes- i vibrants- tota la veritat de la nostra "importància". Magnífic.

Estic contenta que hagis trobat el llibre extraviat. Jo he llegit poemes del teu Basaments. Ho llegeixo a poc a poc, a vegades només unes ratlles: te'l comentaré més extensament quan porti més. Dir-te tan sols que m'impressiona i el llegeixo amb delit. Estic molt contenta d'haver-te "descobert". Una abraçada molt forta, estimada poetessa

s

Un poema profund i bell, concís i corprenedor, sobre les arrels genètiques on rau la llengua i ens identifica. I el títol és perfecte.
Gràcies pels teus comentaris. M’estimulen força.

Redéu, quina rotunditat, quanta raó i quina importància té l'utilització de la nostra llengua! És força, impuls, un orgasme fort d'aquells especialment forts, un plaer, vaja. Ha sigut un altre plaer llegir-te de nou. Una abraçada.

Aleix