RAU-RAU

Un relat de: celesti1462
Aquest rau-rau
Que se'm menja
Aquesta coïssor
Que em despenja
Dels núvols
Rosegant-me les dents.

Aquesta caiguda lliure
Damunt les flonges
Llambordes
Que esperen la nit.
Aquest incert devenir
Que ja no m'espera.

Les pigues negres
No són res més
Que records d'una
Ungla trencada
Enmig d'una nit
Que no arriba mai,
Enmig d'uns ulls bords
Sota la vànova encesa.

Uns peus que graten
Translúcides veus
De fugida.


Celesti, matinada del 03-09-15.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de celesti1462

celesti1462

217 Relats

214 Comentaris

74335 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sallent, Bages, 1962.

La dama de ferro m'assetja sense miraments. La colomassa cobreix el gel dels bassals enblanquinant-los pútridament a les vuit de cada matí. I no estem sols...

La Dama Blanca m'ofereix l'almoina dels seus secrets i s'obre, tota, per a mi. Em roba les idees i els pensaments buidant-me l'ànima cada nit. I ni tan sols gaudeixo el seu rostre... la seva boca xuclant-me l'alè....

celesti1462@gmail.com és el meu correu electrònic.

http://celesti1462.blogspot.com.es és el meu blog

@Tinocho1 si em voleu seguir a twitter..