Ales de conill amb perdigons

Un relat de: Alfred Sargatal

Ingredients:
1 conill de bosc
1 dotzena de cebes picants de Figueres
1 litre d'oli de colza
2 capses d'escuradents
1 garrafa d'aigua fresca dels Rasos de Peguera
12 cabeces d'alls de Banyoles
Perdigons a discreció

Primer s'agafa el conill per una de les dues orelles, se li estira fort fins que es desprèn el cos de la bestiola. Una vegada arrencada 1'orella de soca-rel, hom engrapa un ganivet,
prèviament oscat perquè faci mes pessigolles, i 1'hi introdueix amb suavitat al costat dret del coll, entre la jugular i 1'amígdala. Un cop dins, fem girar el ganivet en rodó, com fan els samurais en el moment suprem, fins que surti un doll de líquid espès i de color vermell fosc (no cal amoïnar-s'hi: és sang), que abocarem en un atuell de cuina de forma còncava. (També es poden fer servir recipients convexos, o còncaus capgirats, però llavors 1'operació es fa més dificultosa.)
Quan el conill hagi proferit l'onomatopeia "cuec" o "nyec" -no és fàcil de determinar de quina es tracta en cada cas-, se suposa que la seva ànima ha passat a millor vida. Podem, per tant, procedir a la part més divertida de la feina: 1'striptease. Li llevarem la vestimenta natural, fent-li un tall rodó al voltant del coll i li estirarem la pell de dalt a baix, amb una forta estrebada, com si es tractés de 1'operació quirúrgica anomenada píling, a què amb tant de gust se sotmeten periòdicament algunes folklòriques hispàniques i certes actrius de tercera categoria i edat de serials del tipus Falcon Crest.
Un cop tinguem el conill nu i eixarrancat, 1'escorxarem i procedirem a la recerca dels perdigons: 1'obrirem en canal, bo i separant bé totes les interioritats, i amb un detector de metalls de gran sensibilitat anirem localitzant i recollint la ferralla, com si es tractés de bolets, que dipositarem en una cassola ja preparada a 1'efecte, amb oli de colza bullent.
En aquesta cassola s'haurà posat, una estona abans, a rossejar al foc un tassó de ceba i alls de Banyoles collits en nit de lluna plena, ben picats i mastegats per algú que conservi bé -si és que 1'hi ha tinguda mai- la dentadura.
Es deixarà, per una banda, coure el conill a foc lentíssim durant unes quatre hores com a mínim, procurant girar-lo almenys cada cinquanta-dos minuts. Per 1'altra, deixarem coure els perdigons, fins que quedin ben torrats, com ametlles de la collita del 69.
Quan el conill tingui 1'aspecte d'un cadàver carbonitzat, se li buscaran les ales fent-li pessigolles sota 1'aixella, i les col·locarem en una "font" amb aigua fresca -no importa de
quina marca-, que guarnirem amb els perdigons torrats, punxats amb escuradents per fer més bonic.
Però com que és molt probable, per no dir segur, que les ales del conill no apareguin per enlloc, podeu substituir-les per manetes de porc, que són fàcils de trobar en aquests temps en què n'abunden els propietaris (de mans).
Aquest plat tan exquisit es pot presentar a taula acompanyat amb música, preferentment a base d'himnes militars. S'exigeix -és de rigor- que els comensals vagin proveïts de sabre.
Senyores/s: Que tinguin una bona cuina!


© Monsieur Pol Boc Us

Alfred Sargatal (1999)

Comentaris

  • Em trec el barret[Ofensiu]
    Mitjons | 25-03-2012

    Em sembla que has tingut molt clar el que volies transmetre i has trobat aquest mitjà que et permetia ser fred i morbós. A més, t'has mantingut fidel al to imparcial, però alhora cínic. Jo crec que has aconseguit transmetre exactament el que volies, per tant felicitats.

  • veig que tens molt males crítiques...[Ofensiu]
    Xisca Riera Ballester | 07-07-2006 | Valoració: 10

    bueno no m'hi ficaré.

    El relat esgarrifós fa arribar la macabre idea que tu vulies segurament fer arribar, així que, ho has aconseguit...
    Aquest relat transporta, per això te pos un 10. Ben escrit, bones paraules, malgrat el tema sigui un tant macabre i asquerós.
    Lo de la música al final...la "guindilla", xapó.

    Ens comentam!!!!

    ***XISCA***

  • Açó està a recomanats?[Ofensiu]
    Josep Clínez | 05-12-2004 | Valoració: 3

    Wenu, ara m'alegro, perquè se que, si açó està a recomanats, la antologia dels acudits de Carlos Arguiñano que estic preparant també hi estarà.
    Almenys, tots dos relats són "culinaris" i tenen poca gràcia.
    Alfred, rei, no sé ni perquè et comento perquè, a hores d'ara, no crec que pensis entrar a la web mai més. Ho dic per lo lluny que queden ja els teus relats. I, si em llegeixis, perdona'm que et digui que no crec que a ningú faci gràcia que la seva ànima passi a món millor, després d'unes quantes mutil·lacions (encara que, si ets espècie Lynndie England t'entenc).

    Apa, res més, espero no haver-te traumatitzat.

  • la cuina és una cosa sagrada i no serveix mai amb perdigons[Ofensiu]
    Isabel Muntaner | 09-07-2004 | Valoració: 5


    Vols dir que n'ha espellat mai cap de conill , senyor Sargantal ?

  • Prova-ho[Ofensiu]
    xenia | 23-02-2004

    Estimat omònim de Jarry, Vigny, Musset i del xicot imbècil de la Traviata,

    Recordo que una vegada, a classe, vas dir que Espanya volia dir "terra dels conills". Per tant, tots els espanyols, inclosos els alumnes que tens, són conills. Aleshores, et recomano que per comprobar empíricament la receta que descrius amb tant de lirisme al teu conte, agafis algun dels teus alumnes, preferiblement dels que tinguin ales. Diràs que és impossible que en tinguin. Doncs pensa que els més somniadors, els més poètics, sí que tenen ales, gairebé imperceptibles, naturalment, però suficients per portar a terme la deliciosa operació culinària amb què has enriquit la cuina nacional. Felicitats i bon profit.

Valoració mitja: 6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Alfred Sargatal

2 Relats

21 Comentaris

8237 Lectures

Valoració de l'autor: 7.65