NI A LOURDES

Un relat de: POBLET


NI A LOURDES



Si mireu amb bona lupa
el govern hispà actual
no us cal consultar un missal
ni el protocol del que xupa
per conèixer que els preocupa
a molts vips hispans, ments curtes
que no han cura ni a Lourdes,
que resten irats bramant
al saber que un fabricant
ens posa a punt vuit mil urnes,
ja que ma xica nació
vol en pau i sense por
posar en un forat ben xic
un paper pulcre i petit
un sols digui: SI o NO.

Això si que els amoïna,
i no els infants famolencs,
ni els prohoms coberts de fems,
ni els pàries que en qualque mina
per no re es juguen la vida.
______________

Josep Maria Poblet
Sant Guim de Freixenet, 30 de juny del 2017


Comentaris

  • Doncs ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 12-07-2017 | Valoració: 10

    ... aquesta és una idea que s'aproxima molt a la meva pel que fa a qüestions necessàries actuals.


    Sergi : )

  • Segle dinou[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-07-2017 | Valoració: 10

    Aquests polítics hispans estan vivint encara al segle dinou. Tenen encara aquella mentalitat i el seu discurs va en aquest sentit. Si llegeixes coses d'aquell segle, veuràs que les coses no han canviat gaire per a ells. Aquí canviaran, els hi agradi o no. Una forta abraçada, amic Josep Maria.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de POBLET

POBLET

1218 Relats

1212 Comentaris

627527 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Què puc dir-vos?

Sóc nat al Penedès. Des de fa molts anys, la meva vila natal roman encerclada de voluptuoses vinyes on són presents el xarel·lo, el macabeu i altres varietats de raïm emprades en l'elaboració dels millors caves del món.
La prematura mort del meu pare (jo encara no tenia tres anys) va obligar-me a fer un itinerari variat per diverses contrades de les províncies de Lleida i Tarragona, principalment per la Segarra i la Conca de Barberà, residint en pobles molts petits. Després d'una breu estada a Barbastre (un curs escolar), vaig tornar a Catalunya, a la comarca de l'Urgell, durant una llarga temporada (set anys). En un col·legi -internat d'una població urgellenca- vaig realitzar a ple rendiment els estudis d'Humanitats, equivalents al batxillerat de l'època. Allí vaig tenir la sort impagable de tenir un professor de Literatura, segurament la persona que més ha influït en la meva educació escolar. Com ens instruïa en Jaume Picó, sacerdot mallorquí! Ho recordaré per sempre. Ell ens va atiar com ningú a endinsar-nos en el món de les lletres. Va aconseguir, malgrat la meva patent timidesa, fer-me actuar amb regularitat en el quadre escènic de l'internat; va consolidar-me com a rapsode oficial de la casa i com a solista de la coral del col·legi; ah!, ho oblidava, també em va fer porter titular de l'equip de futbol del col·le…, això, en l'època, es valorava moltíssim. Recentment acabats els estudis, aprovo unes oposicions que em permeten treballar com a empleat d'una prestigiosa institució financera, en la qual romandria 42 anys, quasi des del primer dia en contacte directe amb els clients de l'entitat. Quantes vivències! Quin bagatge d'experiències gratuïtament adquirides! I com vaig fruir en la meva feina! Un dia en què segurament havia explicat, durant el dinar familiar, alguna d'aquelles vivències fruïdes a tota màquina…, la meva filla gran em va dir: "Pare, tu hauries de pagar, no cobrar, per la feina que fas". Moltes d'aquestes vivències professionals m'han dat tema per a algunes odes i sonets, on sempre he procurat palesar amb fidelitat els sentiments copsats en cada ocasió.
Moltes odes i sonets fets al llarg de la meva vida, amb una finalitat concreta, s'h
an perdut o romanen simplement abandonats.
Finalment en la meva joiosa jubilació laboral, no pas de la vida i de les il·lusions que, per sort, sempre m'han fet costat, decideixo construir l'arxiu de les meves dèries i cabòries, i posar un xic d'ordre en la meva "producció" pretesament literària, que duc a terme amb l'únic objectiu de lliurar tots els gripaus que de tant en tant volen sortir a prendre l'aire. Puc assegurar-vos que el plaer que em produeix el meu amistós contacte, quasi diari, amb aquest món meravellós de les lletres no té preu.

Voleu parlar-ne? .................jmbisbal@hotmail.com
Visita la meva página Poesia en vìdeo: https://thodicenvers.wordpress.com/