entre foscors

Sonet esplugassià:


Entre foscors, dóna'm el tu
que em pren el jo fent de mirall;
i de la imatge, sigues-ne estatge,
fent, de tendrors, dolç embolcall.

Entre foscors, desfeta d'hores,
seràs les ales que se m'enduen;
seràs la via que sempre em guia;
del far, les veus, que a port, em duen.

Entre foscors, enmig del sol,
seràs la platja que acull l'onatge;
del meu dolor, recer i consol.

I en l'embruix pres, a poc a poc,
faràs viatge ric d'equipatge;
d'un vol d'amor, ocell de foc.
DESERTS D'AIGUAINSPIRACIÓ

Em camino, em travesso, de la mà del temps; Com l'electricitat als fils d'enllumenat
passejo la meva solitud: -miratge de l'amor-així la set a les vísceres del cos;
la sorra, les mans, el cos, les llàgrimes, com foc devorant troncs, així el llapis
que un buf d'instants vessa a borbollons;furgant dins de la ment; com a la nit
mentre la set de l'aigua empenyla sang de l'aurora, així el crit
deserts de gentque conectant-me em carbonitza
devers l'oasi erm:al cable d'un silenci

misteriós qui sap.d'alt voltatge.