La travessia

Un relat de: Josep Casals
El ferri navegava amb cautela perquè s’atansava al moll de Kotor. L’Anna, recolzada a la barana, observava com unes bromes fosques tapaven el cel i gairebé no deixaven veure les muntanyes abruptes que circumden la badia.
Quan s’ha posat a ploure, alguns passatgers han anat cap als cotxes però la majoria han corregut a aixoplugar-se a l’interior de la coberta principal. La sala s’ha omplert com un vagó de metro en hora punta. L’Anna s’ha vist empesa per un allau de cossos fins que ha topat amb el d’una noia que estava recolzada a la paret. N’ha notat els pits tous, calents.
Aviat s’ha adonat que la noia, que li somreia, movia les cames fins a situar-ne una entre les seves. Instintivament, l’Anna les ha obert una mica per fer-li lloc i ha percebut el contacte del pubis de la noia a la seva cuixa; i el de la cuixa de la noia al seu pubis. Per un instant ha recordat quan era petita i aquella mestra se l’asseia a cavall i tancava els ulls.
El ferri ja feia les maniobres per atracar. L’Anna ha sentit com li baixava el flux, li impregnava la vagina, s’escampava pels llavis i li mullava les calcetes. Potser li travessava la roba prima dels pantalons de lli. Em sap greu, ha dit a la noia. A mi no, ha replicat l’altra; i ha allargat la mà, ha agafat un bolígraf d’algun lloc i li ha escrit alguna cosa a la pitrera, sobre la pell. Li ha fet mal però l’Anna no s’ha queixat. Se li ha esborronat la pell i els mugrons li dolien de tan tivants. Em dic Emma; si em vols tornar a veure truca’m, li ha dit a cau d’orella. I s’ha esmunyit entre la gent. Més tard l’ha vist que pujava en un cotxe on l’esperaven un noi ros i una nena d’uns tres o quatre anys molt maca, com una nina.
I ara, asseguda al volant mentre espera el seu torn per baixar per la rampa del ferri, l’Anna mou el retrovisor fins que s’hi pot veure l’escot. Encén el mòbil i a l’agenda hi anota el número. “Emma Kotor”, escriu al requadre del nom.

Comentaris

  • Calor al vaixell[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-05-2017 | Valoració: 10

    Una petita història que podria continuar, no? Ben escrita, ben ambientada, sembla l'inici de quelcom més. Una forta abraçada.

    Aleix

  • diferent[Ofensiu]
    SandraFreijo | 16-05-2017 | Valoració: 8

    m'ha agradat, directe clar, original i impactant

  • E. VILADOMS | 15-05-2017

    Coi, si que donen de si les travesses en ferri!
    S'acaba el curs relataire però segur que ens continuarem llegint per una banda o altra.

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 14-05-2017 | Valoració: 10

    Interessant fins al final com tots els teus relats.

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: