La solució

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
La solució

Quan tenies memòria no celebràvem el teu aniversari. Un fugaç recordatori i poca cosa més. Et semblava un artifici, perquè deies que l’edat no l’estableixen els anys, sinó la consciència. Ara, en canvi, et deleixes per un pastís i els ulls et brillen com estrelles, sobretot si du espelmes enceses. Potser és la calidesa de la flama, que et fa reviure l’escalfor d’una aïllada església romànica, en aquells temps en què jo et seguia arreu, a l’encalç d’una solució salvadora. Potser simplement t’enlluerna el joc bellugadís dels colors blaus, grocs i vermellosos de la flama. Qui ho sap, pare, com funciona ara el teu cervell. Només sé que fa pampallugues. Tan bon punt ets ara i aquí, i aleshores avui podria ser qualsevol dia, com te’n vas lluny, en una dimensió que a mi m’és desconeguda. Quan me’n surto i et segueixo, em produeix una gran alegria caminar amb tu pels senders inexplorats de la senilitat. De vegades, però, ho confesso, acabo exhaust i m’entristeix pensar que t’allunyes de mi de manera definitiva.
Avui celebrarem el teu aniversari, no de manera fugissera com abans, sinó amb un pastís ben gran, ple a vessar d’espelmes lluminoses. Els teus ulls brillaran tant que semblaran també encesos. No sabràs què dir-me, perquè les paraules ja no et surten com abans, però tant hi fa, perquè quan t’abraci sentiré que ets allà mateix, i no em caldran ni paraules ni gestos per saber com t’agrada la sorpresa. Fins i tot sentiré que em dones les gràcies per ser-hi i jo dibuixaré un somriure trist, perquè jo hi seria de totes maneres. També quan el teu cos ja no hi sigui.
Aleshores ja no encendré espelmes, ni visitaré ermites remotes. Tampoc alçaré la mirada per trobar-te en l’infinit de la volta estrellada. Simplement et duré empeltat en la meva pell, en les meves pors i en les meves esperances, i rumiaré si, al capdavall, la solució a tot plegat no és en aquest amor que encara et dispenso, que no s’esgota i que roman inalterable com una flama eternament encesa.

Roger Sunyer

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: