La mar salada!

Un relat de: nariananthi
Passa moltes vegades al dia quan un pollastre necessita arribar a un lloc però no té suficients diners per pagar-se el tren i al final el fan baixar a una estació d'un poble que no coneix i a on ja no hi ha previsió que pari cap més ferrocarril aquell dia, vés a saber si aquesta persona ha tingut un parent que ha currat de valent suant la cansalada fent metres de via i ara resulta que aquest no pot pagar-se un servei on algú de la seva família s'hi ha deixat la pell, però el que és segur és que aquest pollastre del qual parlo va treballar en el pladur durant el temps en què es construïa a mansalva quan el banc donava crèdits perquè lliguessis els gossos amb llonganisses i regalava ampolles de cava sense avisar-te que en petar l'ampolla el tap et sortiria disparat a l'ull, i el pollastre avui ni es pot costejar un pis en el qual havia treballat a destajo feia rés, el cas és que el van fer fora del tren com de costum, a Bordils, sota les muntanyes dels Àngels. I com que no n'hi ni havia cap més va buscar un lloc on dormir tirant per un camí que va trobar a prop de l'estació. Ja quan estava estirat era l'hora taronja, quan es pon el sol i els estornells busquen la copa de l'arbre, i mirant-los va anar apagant els ulls mentre pensava que els ocells li recordaven al seu avi, quan era menut i dinava a casa seu, després de l'àpat se n'anaven els dos a fer la migdiada al camp, i sempre quan ja s'havia dormit i més tard es despertava, se n'adonava que estava sol sota l'ombra, l'avi no hi era al seu costat, després s'aixecava buscant-lo i cridant-lo, abuelo abuelo!, però ell estava amagat darrere uns arbustos xiulant com un ocell, per això li recordaven, perquè corria darrere el cant cercant-lo com si perseguís una bosqueta. I aquell dia estranyament dins de la panxa dels seus pensaments, estirat a l'herba, va començar a sentir l'olor de mar, saps?, quan els pensaments es transformen en sensacions i les sensacions en formes i paisatges, i les formes i paisatges en somnis, doncs ell va sentir l'olor salada del Mediterrani, cosa impossible, estava sota dels Àngels, però és que fins i tot la sorra de platja que aixequen les gavines quan volen a ran tenia la sensació que li tocaven a la cara, i de fet no es va voler preocupar, masses problemes se li hi havien acumulat, tan sols va pensar que quan es despertes prendria un bany a la platja, que seguiria caminant sobre les seves sabates.

Comentaris

  • Sempre la vida[Ofensiu]
    Swoojh | 12-09-2017 | Valoració: 8

    Si, quantes voltes dona la vida....
    Entranyables les evocacions...

  • Sempre la vida[Ofensiu]
    Swoojh | 12-09-2017 | Valoració: 8

    Si, quantes voltes dona la vida....
    Entranyables les evocacions...

  • Sempre la vida[Ofensiu]
    Swoojh | 12-09-2017 | Valoració: 8

    Si, quantes voltes dona la vida....
    Entranyables les evocacions...

Valoració mitja: 8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: