I molt difícil de solucionar...
Cal afrontar-lo sense por i rebre l'ajuda dels més propers, encara que moltes vegades són precisament aquells més propers els que més entrebancs posen per solucionar-ho.
Molt bo el teu relat, company...
Una abraçada!
FRANCESC

Paisà i company de relats:

Una bona ficció històrica que... per què no? El mateix és el que va passar de veritat. Ja he llegit uns altres relats teus, i m'agrada la teua forma d'escriure.

Endavant!!!

Una abraçada!

FRANCESC

PS La meua mare va nàixer també a Yecla, un lloc que no conec massa, doncs ella va venir de molt xicoteta a València, on es va casar, i on es va integrar totalment. Ella em va ensenyar a parlar la nostra llengua, que va adoptar de ben petita. Vam fer alguna visita esporàdica en vida dels meus pares, però al no quedar gairebé família, es va perdre el contacte.

Molts dels delinqüents han mamprès per situacions com la que descrius magistralment al relat. La societat no pot deixar a tota aquesta gent a la deriva... Són les seues víctimes!
Salut!
FRANCESC

Com molt bé ens contes al relat, sempre ho pague ells, que no tenen cap culpa, els més dèbils, i tot per l'egoisme dels majors...
Una abraçada!
FRANCESC

...és una bona definició de l'odi, i sobretot de la seua part més negativa.
L'enhorabona!
FRANCESC

.. amic Lluís:
Un relat dur, de denúncia d'una situació difícil d'erradicar, però que cal seguir combatent dia a dia...
Salut!
FRANCESC

La carta regalima aquella flaire d'uns temps que ens semblen mítics. Aquelles poetesses, aquells artistes...
I de rerefons, la dicotomia amor-odi, uns dels motius més eixerits de la literatura.
L'enhorabona pel relat i per la il·lustració...
Una abraçada!
FRANCESC

Com tu has contat al relat, per a moltes persones el arribar a casa és tot un martiri. No és el mateix pels que tenim una vida social i familiar, que de vegades enyorem una mica de solitud. La solitud de la que parles és la de cada dia, aquella que no vols, que no has buscat, però que t'ha vingut de sobte, sense esperar-la.
Cal ajudar a les persones que estan en eixa situació, dins de les nostres possibilitats, fent-los companyia, donant-los conversa, interessant-se per les seues dèries...
Com gairebé sempre, has estat genial!
Fins sempre, amiga!
Una forta abraçada!
FRANCESC

Un relat que retrata la crueltat a la que ens pot dur l'odi induït per les barreres culturals, religioses o ideològiques.
Al remat el que perd és l'amor, el gran contrapunt de l'odi....
Salut!
FRANCESC

Treuria el meu relat i el tornaria a penjar, i ja és la segona vegada que em passa, però com hi ha dos comentaris dels companys (que agraeisc), i per respecte a ells, posaré ací la rectificació, pregant als responsables del Concurs "ARC ala ràdio" que la tinguen en compte...

Moltes gràcies a tots, i disculpeu-me...

Una abraçada!

FRANCESC

Es tracta de on posa "els cos", -una errada de nombre-
El darrer paràgraf del relat ha de dir:

El Manolo roman com una estàtua amb els braços caiguts, mentre contempla el cos de la seua filla Anna, la nineta dels seus ulls, que resta inert al terra. Mentre Pilar, la seua dona, la acarona suaument i les llàgrimes li brollen per les galtes.

... és aquest:

LA FALLA DE RC DEL 2012

Besets!

FRANCESC

PS I una altra vegada que vingues per ací, avisa'm...

... però no sé com se'm va passar aquest poema teu, que he llegit ara i que em sembla molt bo. Serà que a cada vegada volem abarcar més, i les nostres possibilitats són limitades i, a més amés, van minvant amb el temps...
Ja veig que tu segueixes fent uns magnífics poemes... I, per cert:
Quan penses publicar un llibre?
Crec que la plataforma verkami, és una bona opció, sempre que no tingues uns altres mitjans...
Una forta abraçada!
FRANCESC

... però no sé com se'm va passar aquest poema teu, que he llegit ara i que em sembla molt bo. Serà que a cada vegada volem abarcar més, i les nostres possibilitats són limitades i, a més amés, van minvant amb el temps...
Ja veig que tu segueixes fent uns magnífics poemes... I, per cert:
Quan penses publicar un llibre?
Crec que la plataforma verkami, és una bona opció, sempre que no tingues uns altres mitjans...
Una forta abraçada!
FRANCESC

Ja estava notant la manca dels teus poemes a RC, encara que amb lo dels blocs ens passa a tots una mica el mateix...
Ja saps que sóc un dels teus adeptes més fidels.
A reveure, i ja m'agradaria que fos possible coincidir enguany en algun dels esdeveniments (festival al meu poble, presentacions de llibres, etc..)
Una forta abraçada!
FRANCESC

I records d'Isabel...

De vegades la por és el llindar de la bogeria, com ha estat retratat en tantes pel·lícules del gènere...
També m'ha agradat molt la teua il·lustració.
Salut!

FRANCESC

PS Pert cert, que la que vas fer del meu poema per a la Marató ha estat venuda, i m'he quedat sense ella (ja saps que l'havia reservada).
En fí, espere que la veneren a bon preu. Tot siga per la causa!