el do [ temporal ] de les llengües

Les coses anaven molt malament, tant que el bon Déu, va tenir la pensada de fer una trobada al Cel, per tal de que entre tots, en una tempesta d'idees, poguessin trobar una solució al caos, en que el món està instal·lat des de fa dècades !

Us ho podeu imaginar ? , hi havia allí, la flor i nata de la intel·ligència, de la santedat , de la bondat, alguns - pocs - representants de la indústria, el comerç , les finances, la política , els esports i les culturetes, activitats totes , desenvolupades sempre a la terra, en estreta relació amb el déu diner, abans pesseta, franc, lira .... i ara €uro o dòlar; i ja se sap, oi ?. és difícil que un ric entri al regne del cel.

Se'n van dir de molt bones !, que si Déu havia d'intervenir directament !, que s'havia de modificar allò de la llibertat de l'home, i s'havia d'instituir el determinisme !; el bon Déu havia escoltat tots aquests , i molts d'altres raonaments semblants al llarg dels segles, i coneixen com coneixia al personal, s'anava acariciant la barba, tot i meditant que això de la tempesta d'idees, només funciona al Japó, segons diuen els entesos ; Ell però, encara no ho tenia gaire clar.

Entre tantes coses que es van proposar, li va semblar interessant, la proposta d'un tarragoní de l'Argentera, que havia fet una mica de tot, però que sempre havia estat fidel als seus orígens, el mon rural i el ferrocarril. En síntesi la proposta venia a dir, que potser si les coses inanimades, [els minerals], les plantes, les flors, els arbres [ els vegetals ],i les bèsties de les diferents espècies [ els animals ], tenien la facultat d'enraonar i ho podien fer tots tenint com tenien al cel, el do de les llengües [ la possibilitat d'escoltar en la teva llengua, allò que algú esta diguen en la seva ], era pensable, que els sapiens, malgrat l'alt nivell d'estultícia que havien assolit, fessin un canvi per a bé, i el món tingues alguna possibilitat de salvació. La proposta del tarragoní de l'Argentera, de nom Antonio, va tenir bona acollida, tot i l'escepticisme del mateix Déu, que com dèiem i repetim ara, és malfia força dels humans. S'ha d'entendre, tota vegada que fins i tot en una ocasió, va venir personalment, i va estar amb nosaltres per un període de tres anys, i com de ben segur recordes amic lector, la cosa va acabar malament, molt malament !

De tota manera, Déu, que és bondat infinita, va prendre la decisió d'adoptar la proposta de l'Antonio, per un període d'un any. De bon començament va sobtar força als humans, que les pedres els parlessin quan les colpejaven, o els arbres quan els cremavem en fer costellades, o cremes de rostolls, o senzillament incendis amb esperit especulador - que son la majoria - , o els ocells quan els disparaven, o els peixos quan els pescaven, o els gossos, quan els colpejaven, i que dir dels cavalls, bous, ovelles, gallines, conills ,... ?. Durant el primer trimestre, les televisions no feien altra cosa, que substituir els programes de sang i fetge - també dits del cor - per xerrades, en les que indefectiblement hi havia un o mes representants, del que en la meva època d'estudiant en dèiem els regnes, Mineral, Vegetal, Animal. Fins i tot, al Parlament Europeu, van deixar de fer la migdiada per escoltar el que ens havien de dir, minerals ,vegetals i animals. Val a dir que varen fer el mateix - amb idèntic sacrifici - les Nacions Unides, els Representants del Món Islàmic, la Federació de Satrapes , i la Lliga Mundial de Dictadors i Assassins.

Els mesos anaven passant, i malgrat els estudis que constataven certament que s'havien aplicat - quasi sempre de forma conscient i intencionada - polítiques errònies, quan no clarament nocives, tant per a l'existència de la vida humana, com per a la resta de minerals ,vegetals i animals; no és prenia cap decisió per modificar aquesta males pràctiques.

Finalment, el termini de l'any és va esgotar, i les coses van tornar al seu estat "natural" , és a dir, minerals ,vegetals i animals, van continuar comunicant-se entre si, però van esdevenir inaudibles per als sapiens - com havia succeït des de feia segles i segles - . En els primers mesos, les Organitzacions per a la defensa de la Vida a la terra, van tenir un cert ressò, però com tot, les desgràcies de cada dia, fam, misèria, guerra, explotació, sofriment innecessari, van acabar fent-se novament amb les audiències.

L'Antonio estava amoïnat !, no havia servit de res, l'esforç del bon Déu !. Va ser Ell mateix, qui el tranquil·litzaria, en recordar-li que abans d'aquesta espècie, ja n'havien passat altres, i més enllà de les explicacions pseudo-tècniques que és donaven els humans, totes havien acabat desapareixent víctimes de la seva pròpia estultícia !

El món, tal com el coneixem s'acabarà possiblement abans de 100 anys !

© mora.a@guimera.info