Amb llàgrimes als ulls

El món es veu diferent quan un tel de llàgrimes t’envaeix els ulls, oi? Tan borrós, tan incomplet, tan... llunyà. Oi? Sembla que el món que tens davant no et pertanyi. Sembla que el teu món, el món al que tu pertanys, se t’escapi de les mans com aquell que intenta retenir un raig de llum... o d’esperança.
I qui està allà per ajudar-me a retenir-lo? Qui? Perquè aquest maleït tel de llàgrimes no em deixa veure amb claredat quines són les persones que m’envolten ni la seva intenció. No puc veure-hi, no puc. Hi ha algú? Algú em pot sentir? Si parpellejo, puc fer que el tel desaparegui per un instant, però no la ceguera emocional que s’ha apoderat de mi. Perquè segueixo sense veure-hi, tinc un món al davant en què està tot tan distorsionat que em fa plantejar qui sóc jo, i com he arribat a això.
Es veu tot tan diferent. I cansa. Cansa buscar desesperadament la força necessària per desempallegar-te d’aquest malestar, cansa intentar convèncer-te una vegada rere l’altra que tot canviarà, que no és un mal permanent. Que sí, que encara que ara mateix no hi vegi, tinc persones que m’abraçaran fort, molt fort. Cansa molt. Perquè jo sé, tu saps i tots sabem que no hi ha ningú en aquest distorsionat món. Perquè quan es tenen llàgrimes als ulls, en el moment en què corrugues les celles, just en l’instant en què les llàgrimes sorgeixen del no-res i en pocs segons la vista se t’ennuvola, just en aquest moment, és quan comprens que estàs sol, sol i atemorit. Que potser no són les llàgrimes les culpables de tot, potser, potser... i si les llàgrimes tenen la funció contrària? “és quan ploro que hi veig clar...” i si és això? I si...
No. Les llàgrimes ho distorsionen tot. Et trastoquen el món. Amb llàgrimes als ulls, no pots pensar amb claredat. Amb llàgrimes als ulls, no es poden treure conclusions com les que acabo de treure. Amb llàgrimes als ulls... només pots pensar que aquestes et podran ajudar a saber qui està al teu costat i la seva intenció, perquè quan tens llàgrimes als ulls... pots descobrir a qui li importes prou com perquè t’ajudi a desfer-te’n.