Masaoka Shiki – Hivern 2.1

al nipo de la dona i el peix, som al forum de relats en català

per l'acurada i documentada explicació dels haikus i per oferir-nos aquests d'hivern.

Bona tarda. Gràcies a tots el que comenteu i interaccioneu al voltant de l'òrbita de les meves propostes i temptatives poètiques i informatives.

Kefas, he revisat la teva proposta i, en part, m'ha agradat la primera, ja que reflecteix gairebé exactament el contingut semàntic de la traducció del haiku original, amb només petits canvis en algunes paraules. Així doncs, continua sent fidel a l'original i al mateix temps s'ajusta a un suposat consens mètric. Respecte a "sota la pluja", tot i que m'agrada l'ús de "sota", crec que s'allunya una mica més de l'inevitable a què significa "しぐれけり".
Pel que fa a la segona proposta, crec que s'allunya bastant del que proposa l'original. Al teu, la pluja ocupa el primer vers i després es fa una descripció de la situació de preparar del te. En canvi, l'original no dona pes a la preparació del te i no fa menció ni de l'olor, ni del vapor, ni de l'escalfor, ja que aquestes són coses que s'evocarien amb la simple menció de "preparant te"; a part, aquesta formulació, no obeeix a la síntesi pròpia del haiku, sinó a una retòrica descriptiva i artificiosa.
Al poema original, el focus i el vector de moviment són el vaivé de la pluja, que esdevé una característica intrínseca d'aquest tipus de plugims (com s'explica en l'anàlisi).
Per tant, pel que fa a la segona proposta, es pot afirmar que és quasi contrària a l'original.
Agraeixo a tothom per les vostres aportacions i interaccions. És a través d'aquestes que tots aprenem. Animo a més comentaris atrevits com els de Kefas.

Cordialment,
Carles.

M'agrada llegir les teves traduccions dels haikus, i com expliques els motius que canvies per fer-ho més d'una manera poètica nostrada. Tanmateix, trobo que estaria bé que fessis les dues transcripcions, en format haiku d'aquí, la nostrada i la que diu en japonès, tot i que els significats siguin diversos i no siguin tan poètics en la nostra llengua, per així veure amb més claredat les diferències.

Em deixes amb la boca oberta, a l'hora de descriure tot aquest relat. Molt complet, però no sé com definir-te, perquè les meues expectatives al teu relat no m'ha arribat, em fan divagar en el temps, per a fer haikus molt exactes.
És molt enginyós, Carles.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

Didàctiques i entenedores les teves explicacions. I molt interessants i oportunes perquè aporten un punt de vista rigorós i aclaridor en relació a l’essència dels haiku.

Fer bons haiku més enllà de la cotilla de la formal mètrica és difícil perquè amb una pinzellada han de transmetre un estat emocional de la natura, evitant la trampa d'utilitzar els genèrics que provoquen emocions fàcils i superficials. Sense oblidar que els hominoides també ho som de natura, però molts dels nostres artificis, no.

Tot i que el Japó mana per ser el pare de la criatura, no podem llegir un poema amb la seva sensibilitat cultural, perquè la nostra és molt diferent. Així, jo estic acostumat a copsar millor els haiku que acaben sense l'estridència d'una síl·laba tònica, potser perquè trenca l'harmonia contemplativa que el poema pretén.

Per exemple, els dos primers, el de l'ocell i el del te, estarien més propers a la meva percepció en la forma següent,

Cel de capvespre
Un ocell es ressaga
Sota la pluja

Remor de pluja
El vapor del te flaira
Càlids aromes

En poesia mai qualifico res de bo o dolent, perquè la recepció és totalment subjectiva, sinó de millor o pitjor recepció causada per la mala sintonia entre emissor i receptor.