Kafkiana

Un relat de: Tristram
Com que ningú no venia a arrestar en Josep K., un bon matí va presentar-se a comissaria. Darrere la finestreta, un policia jove va demanar-li quins eren els càrrecs, de què havien d'acusar-lo, quin delicte havia comès. «Què sé jo!», va respondre en Josep K. «Aquesta no és la meva feina. Vostès investiguin i segur que em trobaran alguna coseta». I els va recomanar que, mentrestant, l'engarjolessin com a mesura de precaució: hi havia risc de fuga, de reincidència i ocultament de proves. «Deixar-me lliure és una temeritat!», va afirmar.

El policia —novell, inexpert— es va gratar el lòbul de l'orella dreta amb un bolígraf i, atabalat, va trucar a un superior. Mentre parlava pel telèfon, amb una ungla es burxava una erupció rogenca que tenia sota la patilla.

El comissari va aparèixer precedit per una panxa fabulosa i una veu de tro: «Deixem-nos de collonades, senyor!», va dir. Com s'atrevia a presentar-se a comissaria sense evidències de culpabilitat? Ja anaven prou enfeinats! Va assegurar-li que si haguessin de ficar al calabós a tots els cretins que cada dia ho sol·licitaven, haurien d'allotjar-los en hotels. «Aquest afany de protagonisme és una xacra social!». Si volia que el detinguessin havia de fer mèrits, buscar-se una malifeta, un crim. I li recomanava que no es conformés amb una bretolada innocent, que fos ambiciós. «Com més greu el delicte, millor és el càstig. I tenim el llistó molt amunt, cregui'm!». I va renyar-lo: no es podia anar pel món amb pretensions d'homicida i no haver trencat mai un plat. Li va plantar una manassa a l'espatlla i, mentre l'empenyia cap a la porta, va dir: «Vostè delinqueixi i llavors ja en parlarem! Apa, adéu-siau».

En Josep K. no va ocultar el seu desconcert: com era possible que per ser arrestat s'hagués de delinquir? Abans de sortir, es va mirar el policia novençà (ara tenia un dit entaforat al nas) i la veu se li va esquerdar d'indignació quan va cridar: «Això és kafkià!». I era com si la vergonya l'hagués de sobreviure.

Comentaris

  • Sí, ben kafkià...[Ofensiu]
    Rosaura Gerr | 16-03-2018 | Valoració: 10

    M'agrada de debò. És un Kafka corregit per Calders.
    El problema d'aquest bon home és que ningú havia fabricat proves contra ell. D'altres han tingut mes sort... ;)

  • una absurditat[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 31-12-2017

    que ben bé podria ocórrer. Molt fina la teva ironia, digne d'un bon Calders!

    hauries d'haver-lo enviat, també, pel recull de relats absurds.

    Bona feina amic!

    Ferran

  • L'absurditat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-12-2017 | Valoració: 10

    Quin dibuix més precís de l'absurd! Entestar-se en no anar enlloc. Personatge curiós, el protagonista. Una forta abraçada, Tristram i que passis un molt bon Nadal!

    Aleix

  • E. VILADOMS | 17-12-2017

    Volia dir: rebó. M'agrada molt el teu relat Tristram, un kafkià molt ben aconseguit.

  • Ja passa[Ofensiu]
    SrGarcia | 17-12-2017

    Un relat deliciós. La llei és així, no n'hi ha prou amb la confessió, calen proves. De vegades, però, no calen ni proves ni confessió. Una mica rara, la llei.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tristram

Tristram

7 Relats

23 Comentaris

1688 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
"Tant de bo el pare o la mare, o en realitat tots dos —que tots dos, en rigor, en tenien la mateixa obligació—, haguessin pensat què anaven a fer quan em van engendrar". L. Sterne.