El tango, la vida i la mort.

Un relat de: ricardet
Començava a clarejar.
Tenies els ulls rojos
i senties buidor al cap.
El teu cor era una pedra solitària en el camí.

No sabies si riure o morir.
La teua ànima buscava una vida que viure,
però topava amb una roca negra que era la mort.

Vas entrar en una sala on la vocalista cantava tangos de Gardel.
La música era preciosa: un piano, un contrabaix i un bandoneó.
Una parella de ballarins et feren arribar a l'èxtasi.
La xica era jove i representava la vida; el cavaller, madur, la mort.
Ella era bellíssima i alegre; ell, lleig i més trist que la més trista tristor.
Et vas fer tres o quatre gintònics mentre els records acudien al cap desarmat.
Ho vas recordar tot en un instant com els moribunds abans de morir.
Sense saber com, et vas posar a plorar com un xiquet desemparat.
La xica jove, bellíssima i alegre va deixar de ballar
i els seus ulls negres es clavaren en els teus fins a fer-te sagnar.
La xica es tornà vella, lletja i trista i va caure morta al teus peus.
Sonava «El día que me quieras...» i «Mis Buenos Aires queridos.»

El teu cor ja no podia sentir res i vas fer-te més gintònics.
No recordes què va passar després abans que et ficaren en el calabós.
«No hay marcas ni señales, agente»
«Di que trató de violarte, que trató de violarte, que te violó.»
«Però si no em va fer res. Ens vam mirar als ulls i vaig caure morta. L’estime.»
«Que hable en cristiano esta mala puta, coño» va dir l’escrivent.
«Tu eres idiota. Encima que todo lo hacemos por ti y tu te enamoras de ese bicho.»

Al carrer, una multitud de banderes delatava una munió de gent disposada a tot.
«Visca la República!», «Independència!», «Socialisme!», «Amor lliure!»...
Un a un, van caure tots els maons de la presó i els presos feren fugir els agents.
Vas alçar el puny i vas rebre un tret en el crani com la gossa del jove indigent.
La bala era autèntica i real. Sentires un murmuri vague: «Assassins! Assassins!»
Se t’acostà la jove, bellíssima i alegre de nou, et va fer un petó més viu que la vida i et vas fondre amb ella en una altra dimensió: la de la felicitat eterna on el tango és el paradís.

«El día que me quieras
Endulzará sus cuerdas
El pájaro cantor.
Florecerá la vida
No existirá el dolor.»

Veure: https://rexvalrexblog.wordpress.com/2019/01/10/el-tango-la-vida-i-la-mort/

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: