La maledicció xinesa

Un relat de: Spy
Si el dia que vam divisar un nàufrag sobre una balsa de canyes haguéssim donat la volta...Però som pirates, curiosos de mena, i no havíem vist mai un xinés als nostres dominis. Per gestos demanava rescat, però la tripulació cridava sobre mals presagis, així que no li vam llençar ni un miserable tros de pa.

Ell, en canvi, quan va veure que el deixaríem allà per morir, va agafar un tub de canya i el va llençar amb força sobre la nostra coberta, on es va trencar. Alguns homes diuen que van veure caure unes miquetes negres que van associar a pocions malèfiques.

Ara ha passat gairebé un any, i el soroll que fa el cruixir de les entranyes del vaixell ens anuncia el final.

Fins i tot el nostre metge, que és home de ciència, ha posat nom a aquest malson. Jo en dic “maledicció”, ell en diu “tèrmits”.

Comentaris

  • betixeli | 29-07-2015

    Uau! Quin atac menys previsible! Suposo que el pobre nàufrag, un cop mort, podria esperar tot el temps del món a venjar-se dels seus butxins...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: